Costa Rica (V): Monteverde

(24/06) A l’hora assenyalada ens venen a buscar per anar cap a Monteverde. Ens queda per davant algunes hores de carretera, però ens estalviem molts km, a l’aturar-nos al llac Arenal on, amb altres grups de turistes, agafem un dels vaixells de la costa i ens du a l’altra punta del llac, fent una horeta agradable per les aigües d’aquesta represa artificial. Al lloc on desembarquem, ens espera un altra furgoneta, que ens portarà, per camins de terra i grava, a la zona de Monteverde.

Aquesta regió era habitada en els seus inicis pels Corobicí, una tribu d’indígenes, que es dedicaven a la caça per a sobreviure. Els segons colons van ser famílies costarriquencs que van vindre a viure aquí, en les montanyes boscoses, per allà el 1918, per a dedicar-se a l’asserament de fusta, per fer-se les seves cases, i a l’agricultura en el terreny descobert, i el past per a mantindré el ganat que després venien.

Els tercers pobladors van ser famílies cuaqueres, que varen vindre d’Estats Units, per a viure en pau. La raó va ser que els cuaquers es van negar a participar en la guerra de Corea, de 1949, i a Costa Rica, feia poc temps que l’exèrcit s’havia abolit. Així, després de buscar per a tot el país, durant sis mesos, finalment visitaren Cerro Plano, on van comprar 1400ha i amb el seu arrelament, van fondar la comunitat original de Monteverde.

Com a creients ferms de la conservació, la comunitat quàquera, amb altres organismes, van aconseguir recaudar diners i començaren a comprar grans hectàries de bosc plujós, en 1972, per a protegir l’habitat de ser destruït o de la sobreexplotació. Aquests esforços inicials varen ser els que donà lloc a la Reserva Biològica de Monteverde.

Amb l’arribada, a finals del 80, de científics i turistes a visitar la Reserva, es va començar a notar l’existència d’allotjament i menjar, i un dels primers pioners va ser dona Roxana, propietària de l’hotel Helicònia Monteverde, que és el lloc on ens allotgem, ben aprop del nucli de Santa Elena. L’hotel disposa d’habitacions amb llits ben amplis, i de restaurant amb especialitats italianes. Després d’un còctel de benvinguda, i deixar les maletes en les habitacions que ens toquen, estudiem les possibilitats d’excursions que ens ofereix el lloc, i contractem una excursió a cavall (60$). Dinem en el mateix hotel, una pizza (la primera del viatge), molt bona, encara que els preus del restaurant no són gaire barats.

L'hotel disposa de la Certificació de Sostenibilitat Turística, per bones pràctiques ambientals, que ho podem veure en les habitacions, amb diverses papeleres de reciclatge, el jacuzzi només l'omplen quan el client ho demanen, per a no malgastar aigua...

Després d’un matí amb sol, una tempesta de pluja descarrega fort sobre la zona. A l’hora indicada, sortim per a l’excursió, que ens porta al Rancho Heliconia, a uns 30 minuts, que forma part de l’hotel i de la mateixa família, i que abasteix a l’hotel amb diferents i variats productes. Després d’ordenyar, o al menys intentar-ho, una de les vaques de la granja, finalment fem l’excursió a cavall (la meva primera vegada), sota una pluja que no para de caure en tota la tarda. L’únic però es que amb tanta pluja, no podem fer fotos, ni gaudir de l’amplitut del paisatge, amb la visibilitat limitada que hi ha. Passem per camins, prats i una mica de bosc. Si no hagués estat plovent, haguessim pogut montar inclús en un brau ben gran, però no ha pogut ser.

Acabada la cavalgata, amb el guia que hem tingut, ens passeja entre els cafetals de la granja, per a explicar-nos una mica el procés de recol•lecció i elaboració del cafè. Després, dona Roxana, la propietària de tot allò, ens serveix un petit aperitiu, amb formatge, i ens ofereix cafè de les seves terres (pel nostre gust, el cafè d’aqui i el que trobem durant el viatge, són molt aigualits).

Arribem a l’hotel, i després d’una bona dutxa i canviar-nos, ens dirigim caminant, uns 15m, a a Santa Elena. Ja es pot notar a aquesta hora, i pel matí, una mica de fred, sent l’únic lloc del viatge on ens abriguem amb algo de màniga llarga. Per la carretera, podem veure que hi ha un jardí de papallones, un serpentari i diverses galeries d’art. El poble comparteix el nom amb la Reserva Forestal de Santa Elena Nublosa (a uns 5km), i no hi ha gaire cosa a veure. Moltes agències de tours, allotjaments, botigues de souvenirs i restaurants. Decidim sopar en el restaurant de House Tree, que també és un hotel, i l’encertem: sopem bé i no gaire car, i al costat d’un grandiós arbre, que es troba en una espècie de pati, i que dóna nom al lloc.

(25/06) Ens toca pel matí fer l’excursió, amb guia i inclosa en el paquet, a la Reserva Biológica del Bosque Nuboso de Monteverde. A diferència dels boscos plujosos, els boscos nuvosos solen tindre menys plujes, però a l’estar situats a una alçada major, té mes humitat i per tant, és més nuvolat que el plujós. Així, part de la pluja que rep aquest bosc és per la mateixa humitat i boira que sol envoltar-ho (aquí sol caure un promig anual de 2579mm). Aquesta reserva engloba vuit zones biològiques diferents i cobreix una àrea de 10500ha i està situada a una alçada que oscil•la entre 860 i 1840 metres. Envoltada per aquesta coberta brumosa, manté una diversitat de flora (més de 2000 espècies de plantes i arbres) i fauna (més de 100 espècies de mamífers, 400 d’ocells i 1200 d’amfibis i rèptils).

El bosc té diferents senderes, set amb una mica més de 12km, per a caminar i explorar. Amb un guia, i sota una fina pluja, farem part d’un aquestes senderes, on veurem diverses espècies, sent el més destacat el quetzal, l'au símbol de la República de Guatemala, i que segons el guia, molta gent d'aquell pais ve aqui a veure aquest ocell que no poden veure en el seu pais...

La part final de la visita guiada ens porta a la galeria de colibrís, on podem veure diverses espècies de colibrís els quals són atrets per alimentadors, i es poden prendre fotos molt variades.

Amb l’entrada que ens han donat prèviament, tenim accés a visitar la reserva durant la resta del dia, però tornem a l’hotel, on per la tarda tenim contractada un parell d’activitats més: el canopy tour i els ponts penjants (65$).

A l’hora indicada, ens venen a buscar, i ens porten a les instal•lacions de Selvatura, l’empresa que s’encarrega d’explotar unes instal•lacions, on apart, de les activitats que hem contractat també ofereixen caminates d’història natural, jardí de colibrís i papallones, exhibició de rèptils i amfibis, entre altres. El tour comença, pel canopy, en una sala principal on et fiquen l’equip, i a continuació, som transportats cap a una plataforma d’instrucció, on els guies ens instrueixen i revisen l’equip. Després ens adrecem cap a la primera de les plataformes, on passarem per 13 cables (baixades) i 18 plataformes. Aqui, passem majoritàriament per damunt del bosc, sent la més llarga el cable d'1km, que és l'últim i el qual baixes conjuntament amb un altra persona.

Com segueix plovent, les baixades són més ràpides. Per últim, tens l'opció de fer el Tarzan Swing, que consisteix en imitar a Tarzan, com si ho fessis d'una liana, per una corda de seguretat que et llança directe al bosc (és com si fessis puenting).

Després de deixar l'equip, començem el passeig pels ponts penjants (treetop) de Selvatura, per unes senderes de 3km, que creuen el bosc nuvós. Es passa per vuit ponts diferents de longituts diverses, de 50 a 170 metres, i alçades que comprenen entre els 12 i 60 metres.

Tornem a l'hotel, i com continua plovent, ens quedem a sopar a l'hotel, per sortir a l'endemà cap a l'última part de parcs nacionals que veurem.