Costa Rica (VI): Manuel Antonio

(26/06) Després d’esmorçar, ens trasl•ladem cap a la regió del Pacífic Central, i concretament cap a Manuel Antonio. Sortint de la zona de Monteverde, les carreteres milloren molt, i arribarem allà al migdia.

Entre les ciutats de Jaco i Quepos (aquesta última a 7km de Manuel Antonio), les més importants de la zona, ens aturem en un pont, on a cada punta, hi ha stands de més souvenirs i artesania, i la gent passeja pel pont mirant avall. La raó, tota una comunitat de cocodrils, està assentada al voltant del pont, sent l’atracció turística d’aquesta zona.



Arribem a Manuel Antonio, la qual està envoltada d’hotels i habitacions de tots preus on poder-se allotjar. Passem per una carretera empinada, deixant a diferents membres del grup que hem viatjat durant aquell dia, en la mateixa furgoneta, i podem veure restaurants ben originals, amb un avió americà i un vagó de tren, com a reclam i on poder menjar. El nostre hotel , el Karahee, es troba a 1-2km del Parc Nacional Manuel Antonio. L’hotel està dividit, amb la carretera al mig. La recepció i oficines centrals es troben en una punta, mentre les habitacions, piscina i bar/restaurant, es troben a l’altra punta, al costat de la platja d'Espadilla. La nostra habitació, una beachfront, no està encara preparada, i aprofitem per a fer un tomb per l’hotel i fer un mos.

A l’hora indicada, ens donen les claus de l’habitació i dexem les maletes en la mateixa, i ens dirigim cap a la platja, on després de gaudir de les seves aigües, anem caminant, per la mateixa sorra, fins arribar a l’entrada del Parc Nacional, on podem veure pel voltant diversos bars i restaurants on poder sopar després. Tornem a l’hotel, on ens dutxem, i de nou anem cap a l’entrada del Parc Nacional, aquesta vegada per la carretera, on prendre algo i sopar. Una mica de pluja cau sobre aquesta tarda-vespre.

(27/06) Dia que serà finalment de relax. Ens havíem aixecat, creient que avui era el dia de la visita programa al Parc, però no es així. Dilluns, el parc està tancat, i com sempre fèiem les visites programades a l’endemà d’arribar al lloc, no ens vam fixar en la data de la visita. Aprofitem tot el dia per a descansar, i una mica més de platja. Com en la resta d'hotels, monos i rèptils podem veure...













(28/06) Visita, després d’esmorçar al Parque Nacional Manuel Antonio. Es un parc molt petit, amb només 682ha, però que conté grans atractius pels turistes: platges ben maques, un paisatge magnífic amb illetes aprop de la costa, una selva plujosa amb camins i senderes fàcils de fer i vida salvatge, com anirem veient.

L’origen del parc es remunta al 1973, quan un grup d’estrangers compraren finques en la zona marítima, que donaven accés a les platges, bloquejant l’accés a la gent de Quepos que solien vindre. Així, el 1974, es va demanar al diputat de la zona, per a buscar una alternativa on les platges de Manuel Antonio poguessin ser accessibles per a tots els ciutadans. Gràcies a un Decret Executiu, s’establí l’ordre de declarar aquestes terres com un Parc Recreatiu, on és dóna l’ordre d’expropiar-les. Posteriorment, una alemanya compra gran part de les finques ubicades al voltant del Parc, i les dóna a l’estat, per tal que s’incorporin al Parc Nacional, de manera que es pugui ampliar l’àrea a protegir.

Acompanyada d’una guia, ens endinsem pel camí principal, on amb les seves explicacions coneixem algo més del parc i la fauna i flora que podem trobar. De monos, sobretot de cara blanca, no parem de veure.

Finalment, arribem a la Playa Tres, també coneguda com a Playa de Manuel Antonio, un dels llocs més macos del Parc. Es tracta d’una platja idíl•lica d’arena blanca, no molt gran, recollida en forma de bahia, on als extrems hi ha zones amb pedres, i on es poden veure iguanes i altres rèptils.










Sortim del parc per una platja. Hem de passar, entre dues petites embarcacions, per tal de no mullar-nos els peus... Aquí, l’aigua tampoc és molt neta, i millor es passar-hi pels bots. Al costat d’un petit autocar, que ens durà de tornada a l’hotel, ens ofereixen un petit refrigeri de fruita i aigua.

Fem el check-out d el’hotel, piquem algo pel restaurant, i una mica abans de l’hora indicada, ens venen a buscar per a dur-nos a la capital, i passar la última nit en el país. L’hotel torna a ser el que havíem tingut el primer dia. Coneixem més els voltants, i trobem el restaurant Nuestra Tierra, que el primer dia ens havien recomanat, però que no havíem trobat. Un bon lloc per a sopar, no és barat, però que mengem bé i estem ben servits. Al ser entre setmana, no està gaire ple de gent.