Arribem a Guimarães, i tirem per l'esquerra i agafem el primer carrer a mà dreta, on la llarga Avinguda D. Alonso Henriques ens durà al centre. A mitja avinguda, el Palácio/Centro Cultural Vila Flor, un edifici del segle XVII, que ha passat per diferents mans i ha tingut diverses utilitats. Té dues plantes i una façana decorada amb les estàtues dels primers reis de Portugal. Rodejat per uns jardins molt macos, però que no podem entrar a l'estar tancades totes les entrades.
Al final de l'avinguda, una plaça de nom Largo do Toural, que fa de frontera entre la ciutat moderna i el casc històric i que està envoltada d'edificis diversos, amb colors diferents i un munt de finestres.
Una de les primeres coses que tothom veu és la llegenda de AQUI NASCEU PORTUGAL en una de les parets que formaven part de la muralla medieval. Això es degut a que la ciutat està associada a l'origen de la nació i identitat portuguesa. Aqui D. Alfonso Henriques, futur primer rei de Portugal, va guanyar una batalla important que va ser decisiva per la independència del Condado Portucalense.
En la plaça també es troba l'Igreja de S. Pedro. Va ser construïda durant el segle XVIII al costat de les cases de la Irmandade de São Pedro. Amb l'ampliació de l'església, temps després, les cases van anar a parar per terra. L'arquitectura és molt simple, amb un pòrtic format per tres arcs de mig punt. De planta rectangular i dos naus, disposa d'una única torre campanari. A partir d'aqui, podem decidir per algun dels carrers, que ens durà a diferents places i diferents llocs que veure. Abans d'arribar a la plaça central, passem per davant del Museu de Alberto Sampaio, creat en 1928 per allotjar el llegat artístic de la desapareguda Colegiada de Nossa Senhora da Oliveira i d'altres esglésies i convents de la ciutat: escultures, rajoles, pintures... Està situat en la Casa del Cabildo de la Col·legiata que hem comentat. Des de les seves reixes, podem observar el claustre. Aqui antigament estava el Monestir de Santa Maria, origen de la importància de la villa de Guimarães, com s'explicarà més endavant.
A poques passes, es troba el Largo da Oliveira, una plaça medieval empedrada de planta rectangular. Al mig, davant de l'església, el Padrao do Salado, que es va erigir en temps de D. Alfonso IV, per a conmemorar la victòria de la batalla de Salado (1340), on s'enfrontaren els exèrcits de Castella i Portugal contra els benimerins, una tribu nordafricana, i el rei musulmà de Granada, en la última època de la Reconquista.
El pòrtic està format per quatre arcs tallats, recolçats sobre columnes amb capitells esculpits, coronada per l'escut real. En el seu interior, un creuer que representa a Crist cruxificat en un costat i la Verge Maria en l'altre.
L'església és la Igreja de Nossa Senhora da Oliveira, un temple romànic que va ser reconstruït per Dom João I, a finals del segle XIV, en el compliment d'una promessa realitzada a la Nostra Senyora d'Oliveira, per la victòria en la batalla d'Aljubarrota (1385) que confrontà les tropes portugueses de João I i les castellanes de Juan I, i que portà a la consolidació de João I com a rei de Portugal. Del seu interior, destaca la sala capitular i dues ales del claustre que presenten elements romànic-mudejar, que constitueixen el millor conjunt d'aquest estil, en granit, de tot el pais. També disposa de l'únic conjunt de pintura gòtica en el sostre de Portugal. 
Comunicant amb la Praça do Santiago, per un pòrtic, els antics Paços Municipais (segle XIV). Durant el segle XVII, va ser objecte d'una àmplia remodelació. La planta principal disposa de cinc finestrals coronats per frontons triangulars interromputs per esferes. En la teulada, una estàtua que representa a Guimarães. L'edifici allotja el Museu de Arte Primitiva Moderna. En la planta baixa, el pòrtic que hem comentat, aguantat per arcs gòtics. 
La Praça do Santiago és una altra plaça empedrada, de planta irregular, envoltada d'antigues cases de pedra, i que manté el seu estil medieval. Segons la tradició, l'apostol Sant Jaume va portar a Guimarães una imatge de la Verge Maria que va ser ficada en un temple pagà. També hi havia una petita capella dedicada a l'apòstol, però va ser enderrocada en el segle XIX. 
Tirem per la Rua de Santa Maria, un llarg carrer, el més medieval de tots, que ens ha de dur als monuments més emblemàtics, i que va ser construït per enllaçar el Monestir de Santa Maria i el Castell de S. Mamede. A mig carrer, l'Ajuntament, en l'antic edifici del Convento de Santa Clara (segle XVI). En la seva façana barroca, la escultura de Santa Clara. Un claustre de dues plantes, d'estil classicista, es pot trobar en el seu interior. Davant de l'Ajuntament, la Biblioteca Municipal Raul Brandão. 
Una mica més amunt, veiem una escena del Via Crucis en una petita capella, de la qual les seves portes estan obertes. Es tracta d'una de les Capela dos Passos da Paixão de Cristo, un dels set passos que van ser construïts en el 1727, on estan representats escenes del Via Crucis. Avui en dia, només en resten cinc.
Arribem al Largo Martins Sarmento, amb una font renaixentista amb tres nivells. Construït per Gonçalo Lopes en 1583, originalment estava en el Campo do Toural, però va ser trasl·ladada aqui l'any 1873.
A la dreta, un altra de les capelles que hem esmentat poc abans...
Tocant, l'Igreja do Carmo, una església amb la façana blanca, interiorment revestida de rajoles. Finalment arribem al conegut com a turó sagrat, on trobarem tres dels monuments emblemàtics de la ciutat i del naixement de Portugal, i dels quals parlarem en la següent entrada. Després de visitar-lo, ens tornem cap al centre on dinarem en un restaurant de la Rua de Santa Maria, i després a seguir explorant la ciutat. 
Un altra plaça important i una de les més grans, en l'oest del casc històric, és el Largo da Misericordia. Una plaça empedrada de planta rectangular, amb una font ornamental en el centre, i diversos edificis importants al voltant com...
L'Igreja da Misericordia, del segle XVI, d'estil renaixentista. De la seva façana destaca les columnes que emmarquen la portada, rematades en pinacles. Annexa a l'església, es troba la Casa da Misericordia
En una de les cantonades, la Casa dos Coutos, un palau manierista i rococó de planta irregular i tres plantes, format per dues façanes principals ricament decorat amb portals, i que destaca per la seva façana rogenca. Avui en dia, funciona l'edifici com a Tribunal d'Apel·lació. 
Aqui també trobem una altra Capela dos Passos Paixao de Cristo que representa una escena del Via Cruxis, que haviem comentat anteriorment.
Seguim caminant pels seus carrers i arribem a una petita plaça amb tarongers i una torre medieval, i que rep el nom de Largo dos Laranjais. En ella, la Casa dos Laranjais, una de les nombrosses cases pairals que es poden trobar pel centre. Del segle XVIII, està format per un edifici de dues plantes i una torre adossada al costat nord. 
Anem sortint del centre, i anem veient un telefèric que puja adalt d'un turó. Ens dirigim cap allà a veure que és... Pel camí, en el Largo Condessa Mumadona, trobem un imponent edifici de granit; es tracta de la Casa da Justiça, el Palau de Justícia. Es un edifici de dues plantes, linial i simètric, amb un cos central que sobresurt de la línia de la façana, on per una escalinata, dóna accés a una de les tres portes principals. A costat i costat, dues escultures femenines que aguanten un llibre (la llei) i una espasa (la condemna). En el centre de la plaça, una estàtua de la Comtessa Mumadona. 
Arribem al Teleférico de Guimarães, que en 10 minuts, recorre 1,7km salvant un desnivell de 400 metres i t'apropa al Santuário da Penha, al capdamunt de la Montaña da Penha, a 617m d'alçada i a 7km del centre. Agafem el telefèric, i des de la parada, hem de caminar uns cinc minuts per un caminet fins a la base del Santuari.
El Santuari està dedicat a la Verge de la Nostra Senyora de Penha. L'edifici va iniciar-se a construir el 1930, segons un projecte de l'arquitecte Marques da Silva. Està fet amb granit, amb l'objectiu d'integrar-se en l'entorn que l'envolta. El seu interior està format per una única nau, de planta rectangular, i no té molta decoració. En l'altar major està la imatge de la Verge. 
Les vistes que tenim des d'aqui són espectaculars, encara que els nuvols ens impedeixen veure nítidament la ciutat i els voltants.
Tornem a baixar pel telefèric, una vegada el sol es va ponent, i passem per l'Igreja de Nossa Senhora da Consolação e Santos Passos, o de São Gualter, patró de la ciutat, obra de l'arquitecte André Soares. Esperem l'hora de tornar cap a Porto, prenent algo. A l'hora, tornem i donem el dia com acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.