El barri de la Vitoria
Començem per les places de Parada Leitao i de Gomes Teixeira, amb la Fonte dos Leões que va ser encarregada per la Companyia d'Aigues de Porto el 1882. Va ser feta en Paris i va entrar en funcionament quatre anys després.
Des d'aquí també es poden veure dues esglésies, una al costat de l'altra. La que fa cantonada és la Igreja do Carmo (1756-68), d'estil barroc i projectada per José Figuereido Seixas. La façana principal és obra de Nicolau Nasoni i està formada per tres alcades, coronada per una creu i les estàtues dels Evangelistes.
La façana lateral està recoberta, en 1912, per un gran panell de rajoles de tons blaus amb dibuixos de Silvestre Silvestri, que evoquen la fundació de la ordre de les germanes carmelites. Aquesta façana constitueix el més gran panell ceràmic de la ciutat, per la seva riquesa i distribució de personatges, ornaments, tonalitat de blau...
L'altre conjunt és l'església i convent dels Carmelites. Més antiga que l'altra, del segle XVII, l'edifici combina la sobrietat de l'estil clàssic amb la influència del barroc. En el segle XIX, després de les extincions de les ordres religioses, la part del convent va passar a mans de l'exèrcit.
Des de tota aquesta zona, es pot veure la Igreja e Torre dos Clérigos, obra de Nasoni. Aquest conjunt monumental va ser construït per la germandat dels Clergues Pobres, en un lloc que es coneixia com el turó dels penjats, ja que era on enterraven als ajusticiats.
La Torre, de 76m d'alçada, és un dels símbols de la ciutat, i més de 200 esgraons, dividida en diferents nivells.
En el primer nivell, per dalt de la porta exterior, es troba la imatge de Sant Pau, amb un medalló sota amb el text que donà l'apòstol als romans. Les parets de granit d'aquest pis tenen un gruix de 220cm.
En el segon nivell destaca una finestra oval...
En la tercera planta, les 49 campanes de la torre que formen un gran carilló de concert, i controlat per un sistema informàtic...
En la quarta planta, una finestra abalaustrada en les quatre cares i el rellotge atòmic...
En la cinquena planta s'arriba a la terrassa, i disfrutar de la vista panoràmica...
Al voltant, trobem el Palau de Justícia...
... i l'Hospital de Santo António, brillant exemplar de l'arquitectura civil, i dissenyat per l'arquitecte anglès John Carr.
El Palacio de Cristal
Dins d'aquest parc podem trobar fonts, estàtues, un llac, fauna diversa i diferents jardins temàtics.
Les vistes sobre el riu Duero i els altres ponts de la ciutat són magnífiques.
El barri de la Ribeira
Tornem cap al centre i baixant per la Rua de Sao Bento da Vitória, dos edificis religiosos més; primer, l'Igreja e Convento de Sao Bento da Vitória. El convent va se fondat a finals del segle XVI. La construcció de l'església va venir una mica després, allargant-se durant tot el segle XVII.
L'altra és la Igreja de Nossa Senhora da Vitória. Del segle XVI, va ser restauranda durant el segle XVIII després d'un violent incendi.
Al final del carrer, la Casa da Rua de Sao Miguel nº 4, que es caracteritza per la seva façana recoberta de rajoles amb escenes quotidianes i paissatges, que provenen del Monestir de Sao Bento da Vitória.
D'aqui, també podem disfrutar de vistes de la ciutat...
Baixem per les escales de Vitória, i una mica més abaix ens trobem en un edifici vermell, el Mercado Ferreira Borges (1888), un antic mercat que avui en dia s'utilitza per diferents events culturals. Aquest edifici de ferro va ser construït per la Compañia Aliança, una fundició de Massarelos.
El mercat presideix la Praça Infante Don Henrique, amb la estàtua de bronze de l'infant Enric el Navegant, que assanyala amb el dit les noves terres, amb un globus terraqui al costat (1894). Es troba sobre un pedestal de granit amb diferents grups escultòrics (una Victòria que condueix dos cavalls i dos tritons en alegoria al triomf de les navegacions portugueses, i una figura femenina que simbolitza la fe en els descobriments), així com uns sotarelleus en els que estan representats la conquesta de Ceuta i l'Infant en la Punta de Sagres.
Al voltant de la plaça ens trobem amb altres edificis emblemàtics com el Palacio de la Bolsa, seu de l'Associació Comercial de Porto. D'estil neoclàssic, es va construir en la segona meitat del segle XIX. Al ser festiu està tancat, però el visitarem en un altra dia.
L'Igreja de S. Nicolau va ser reconstruïda després d'un incendi, en 1758, i és una mescla d'estils clàssic i barroc. Rep el seu nom pel bisbe de Porto, Nicolau Monteiro, qui la manà constuir. La façana està decorada amb rajoles i grans finestrals, amb una monumental portada franquejada per columnes sobre la qual es troba l'escut d'armes del bisbe.
També es troba l'Igreja da Ordem de S. Francisco (segles XIII-XV), d'estil gòtic. La rosassa romànica domina la façana, el quadrat portal de la qual està flanquejat per dues columnes salomòniques. Per sobre de les columnes, un nínxol profusament ornamentat conté una estàtua senzilla blanca de la patrona.
El seu interior, formada per tres naus, és espectacular, amb una decoració barroca que gairebé omple tota l'església amb desenes de retaules i talles daurades, en les quals s'utilitzaren centenars de quilos de pols d'or. Val la pena pagar l'entrada i entrar-hi.
En la Sala del Tresor, trobem diferents objectes d'orfebreria religiós de la ordre franciscana.
En la part d'abaix, s'accedeix a les catacumbes, amb molts ninxols de color blanc en les parets. Aqui s'enterraven molts dels germans de la ordre dels franciscans, de 1749 a 1866, així com algunes de les famílies nobles de la ciutat.
D'aqui, ja ens apropem a la vora del riu Douro, i passem per davant de la Capela de Nossa Senhora do Ó. La capella de la Senhora do Cais va ser construïda en el segle XVII, i durant el segle XIV, el seu nom va canviar a l'actual quan la figura de la Verge Maria va ser transferida aqui des d'un altra capella.
Una mica més endavant, el Postigo do Carvao, una de les divuit portes que formaven part de la Muralha Fernandina, construïda en el segle XIV, i la única que es conserva a dia d'avui.
La paret de la casa que queda davant del riu, aguanta la Font de la Plaça de la Ribera (1784-86).
Al llarg del moll ús trobareu amb diferents empreses que organitzen creuers pel riu. Nosaltres contractem una per després de dinar, i que ens durà a veure els diferents ponts que creuen el Douro. Despres de voltar una mica més, ens decidim per un restaurant per anar a dinar, que fa bona pinta. Ens hem d'esperar durant una bona estona, i finalment aconseguim taula i podem gaudir d'un bon apat.
Sortim del restaurant, i passegem una mica més per aquest barri pintoresc, format per petits carrerons i fileres de cases, pintades de colors diversos, que ja havíem vist el dia anterior. La zona que hi ha entre la Plaça de la Ribera i el pont de Lluis I, és el Cais da Ribeira (el moll). Per aqui també es troben diferents bars i terraces on seure's a prendre algo.
Creuer dels sis ponts
Es l'hora del creuer, i parlar dels ponts que comunica Porto amb Vila Nova de Gaia. El pont més emblemàtic i del qual ja hem vist en diferents cops, i inclús caminar pel pis superior, és el Ponte Dom Luís I (1886), amb un gran arc de ferro que li dóna una semblanca a l'estructura metàl·lica de la Torre Eiffel de Paris. Això es degut a què el disseny va ser l'enginyer belga Théophile Seyrig, deixeble d'en Gustave Eiffel. Disposa de dos pisos. El superior conta amb uns 390 metres de longitut i l'inferior d'uns 174 metres. Pel superior passa una línia de metro, mentre que la via d'abaix està dedicada als altres vehicles. Pels dos pisos, les persones poden passar. 
Al costat mateix hi ha els pilars, una mena d'obeliscs, que aguantaven els cables d'acer del Ponte Pensil (1843). Projectat pels enginyers Mellet i Bigot, va venir a substituir als nombrossos ponts de barques que es construiren per unir els dos costats del riu. Va estar en servei més de quaranta anys.
Després ve el Ponte Infante D. Henrique (2003), el més nou i dissenyat per Adão da Fonseca. De formigó blanc, està destinat a la circulació de vehicles, amb dues vies en cada costat i separades per una viga de metall en la part central que divideix els carrils.
En un primer moment, es va decidir construir un pont mixt (rodat i ferroviari), però els estudis ho van desaconsellar, sent millor fer dos ponts independents.
El Ponte São João és una estructura en pòrtic amb tres ventalls (dos de 125 metres i un de 250 metres) recolçats en dos pilars que neixen de la llitera del riu. Creat per Edgar Cardoso, es va inaugurar el dia de Sant Joan del 1991.
I el pont més oriental, és el Ponte do Freixo, obra d'Antonio Reis, pel qual passen vuit vies de transit rodat. Constituit per dues bigues bessones separades de 10 metres al llarg de tota la extensió. Fem mitja volta, a mig camí entre aquests dos últims ponts i tornem cap a on hem sortit.
Passem de nou pel moll de la Ribeira, i podem observar els perfils de les bodegues i caves de VilaNova da Gaia, enfilant camí en direcció a la desembocadura del Douro. A mig camí, podem veure a mà dreta els Jardins del Palacio de Cristal.
Al cap d'uns minuts, arribem al sisè pont, el més occidental de tots, el Ponte da Arrábida (1957-63), i per on pasa l'autopista. Té 70 metres d'alçada, més de 500 metres de longitut i un ventall de 270 metres. Durant un temps va tenir el record mundial per a ponts en arc de formigó armat.
Naveguem una mica més cap a l'oest, on podem veure al fons com el riu es fa més ample per desembocar en l'Oceà Atlàntic. Fem mitja volta i tornem al lloc de partida.
Pujem a la part superior del pont Luís I, per unes escales que hi ha al costat del funicular, on hi ha l'Igreja de Nª Sª do Patrocínio, d'estil barroc i construïda en la segona meitat del segle XVIII. Com si res, un fil de casa a casa, veiem la roba estesa, que enllaça amb la façana de l'església.
Creuem el pont, i ens anem cap a la terrassa del Mosterio da Serra do Pilar, dominat per una església amb una forma poca comuna circular i una cúpula hemisfèrica, i que també té un claustre circular amb 36 columnes jòniques. Construïda per als frares agustins de la Ordre de Santa Creu, durant el segle XVI, sota la direcció dels arquitectes renaixentistes Diogo de Castilho i Joao de Ruao.
Té una aparença de fortalesa defensiva. De fet, l'exèrcit portugués i més concretament el Regiment d'Artilleria ocupa el monestir, des del segle XIX. Des d'aqui, amb el sol caient, podem gaudir d'una magnífica vista del pont, el casc històric i el riu. I amb això acabem les visites del dia, fins a l'endemà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.