L'església de Sant Esteve va ser consagrada l'any 1079 a petició dels habitants del lloc i del comte d'Urgell, que passava temporades a Olius, on hi tenia un palau. De grans dimensions, 36m per 10m, està formada per una sola nau amb volta de canó, amb un absis semicircular amb arcuacions i bandes llombardes i tres finestres.
Unes escales condueixen al presbiteri, originant un espai superior, on hi ha l'altar dedicat a Sant Esteve i el de la cripta al Sant Sepulcre.
Unes altres escales et baixen a la cripta, la part més original de l'església. Forma un espai rectangular, de 10,4m per 6,28m, amb sis columnes, totes elles diferents, que s'obren en forma de palmera que aguanten arcs de mig punt i voltes d'aresta. L'estança rep llum per tres finestres de doble esqueixada.
Per un mòdic preu, també podreu veure la cripta il·luminada, encara que la llum segueix sent tènue...
Totes aquestes singularitats fan que es consideri aquest temple com un dels monuments cabdals del romànic llombard del segle XI. El campanar, de planta quadrada, és d'una època més tardana (segle XVI). Té quatre finestres en arc de mig punt. Sota seu s’obre una motllura amb espitlleres.
Davant de l'església, es troba el cementiri modernista, inaugurat el 1915 i construït per un deixeble d'Antoni Gaudi, l'arquitecte Bernardí Martorell. Està construït en un espai de roques caigudes i d'alzines, combinant-se així el símbol de la mort (les roques caigudes) amb el de la vida (amb les alzines de fulla perenne). Es a dir, mort i vida, expressió d'un cementiri cristià.
L'entrada està formada per un arc parabòlic, còncau i convex, típicament gaudinià, que trobem després de pujar per una amplia escalinata de pedra. La porta està entre dues enormes pedres, que amb altres elements naturals serveixen de tancament del recinte.
Després de passar per la porta, tancada per un passador, entrem a l'interior adaptat al terreny, amb les tombes i panteons, en bona part excavats en les roques.
Sobresurt un apilament de pedres en forma cònica que culmina en una creu cònica, símbol de la resurrecció. Al peu d'aquesta construcció, hi ha la tomba dels rectors d'Olius.
Tot aquest espai ple de senzillesa i de fantasia, integrat en la naturalesa i en el paisatge del seu entorn, fan que el cementiri d'Olius sigui un model únic de l'art funerari modernista català, ja que a Catalunya es poden trobar de tombes i panteons modernistes (a Arenys, Barcelona, Canet, Figueres, Lloret de Mar...), però com a cementiri és únic.
** En el terme municipal d'Olius també hi ha el Castellvell de Solsona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.