Montserrat: el camí de la Santa Cova

Un dels itineraris típics a fer per Montserrat és fer el camí de la Santa Cova, on segons la llegenda uns pastors van trobar una imatge de la Mare de Déu, i allà mateix es va construir una petita capella adossada a la roca, ja que no la van poder moure del lloc.



L'itinerari ens durà per un camí serpentejant, obert a grans panoràmiques de l'entorn i franquejat pel Rosari Monumental, unes escultures modernistes que simbolitzen els misteris del Rosari. La distància és d'uns 1,300km i salvarem un desnivell d'uns 125 metres. El recorregut és fàcil, però a la tornada tenim un darrer tram de pujada forta que ho podem evitar amb el funicular.



El trajecte l'iniciem de la Plaça de la Creu, baixant per les escales que et porten a l'aeri. Passarem per l'estació superior del telefèric, i amb el cremallera a l'esquerra, anirem baixant per un camí de forta baixada, en alguns llocs determinats.

A mitja baixada hi ha l'escultura de Sant Domenech, d'en Josep Maria Subirachs.






Arribem a l'estació inferior del funicular, i podrem començar a veure els monuments modernistes dels misteris del Rosari. Aquest cami excavat en la muntanya va iniciar-se el 1693 i s'acabà el 1704, gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit.



Els grups escultòrics van ser constrüits, entre 1896 i 1910, per diferents artistes, d'aqui la varietat d'estils que trobarem. El rosari ens permet contemplar els quinze misteris de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús en els quals Maria, la seva mare, va estar present.





Primer Misteri de Goig. L'Anunciació (1896). Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa. Inicialment era un pedró amb una sòlida columna i una capelleta amb un baix relleu. Set anys més tard el monument va ser canviat de lloc i reformat, afegint-hi una base més gran, com un altar amb retaule i dues teieres de ferro forjat.




Segon Misteri de Goig. La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel (1902). Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany. El monument original era una escultura de marbre blanc, però durant els anys 70 unes obres a la carretera van despendre un bloc de pedra que l'esmicolà, sent substituït per l'actual escultura en bronze.




Tercer Misteri de Goig. El Naixement de Jesús (1901). Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona. Està format per un plafó amb una majòlica adossat a la roca, coronat per una agulla gotitzant i amb unes portes batents de forja.






Quart Misteri de Goig. La Presentació de Jesús en el Temple (1904). Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas. Forma un retaule gran amb uns pinacles i una barana baixa, de forja, que tanca el conjunt.





Cinquè Misteri de Goig. Troballa de Jesús en el Temple (1906). Obra de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas. També forma un retaule gran amb tres ponacle i una barana baixa, de forja, que tanca el conjunt. Posteriorment s’afegí un pedestal de pedra, es modificà el coronament i s'hi posà la reixa, ja que se'l considerava una mica pobre.




Primer Misteri de Dolor. L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní (1900). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny. Format per dues escultures en bronze que representen Jesús orant i l’àngel, col·locades en un relleix de roca.






Segon Misteri de Dolor. La Flagel·lació (1898). Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany. Forma un retaule allargassat amb un pedestal adossat on hi ha l’escultura de marbre blanc amb la figura de Jesús.








Tercer Misteri de Dolor. La Coronació d'Espines (1901). Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués. El misteri està format per un grup escultòric amb tres figures de marbre de Carrara, sobre un massís i treballat pedestal. Posteriorment s’hi afegí una reixa per a preservar l’escultura.





Quart Misteri de Dolor. El Camí cap al Calvari portant la Creu (1899). Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor. Es una escultura de marbre de Jesús portant la creu sobre un pedestal rectangular amb la llegenda i una decoració floral de ferro forjat.




Cinquè Misteri de Dolor. La Crucifixió de Jesús (1896). Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona. Es tracta d'una gran creu de bronze situada en un replà d’un esperó de la muntanya sota l’agulla de la Creu. La creu, molt treballada, està sobre un pedestal de pedra i ferro forjat.





Primer Misteri de Glòria. La Resurrecció de Jesús (1916). Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries). Conjunt d’una cova excavada amb el sepulcre i les figures de Jesús ressuscitat, l’àngel i les tres Maries. La construcció d'aquest misteri va ser dificultosa i sorgiren discrepàncies sobre la col·locació de les figures, retirant-se del projecte l'Antoni Gaudí.




Segon Misteri de Glòria. L'Ascensió de Jesús (1903). Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés. Forma un gran retaule d’estil goticomodernista amb un relleu de marbre de Carrara, de grans dimensions, emmarcat per unes polseres i una cresteria. A la base del monument hi ha unes escales, amb una treballada barana de pedra, flanquejades per dues teieres de forja.


Tercer Misteri de Glòria. La Pentecosta (1904). Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas. Format per un retaule fet amb mosaic, flanquejat per dues columnes
cilíndriques i coronat per uns pinacles. Tot al voltant té un banc de pedra i clou l’espai una tanca de forja amb unes teieres.





Quart Misteri de Glòria. L'Assumpció de la Verge Maria (1900). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana. Adossat a la roca, el misteri està format per dues figures, la Mare de Déu assumpta en una fornícula, i la figura de Jesús en actitud de rebre-la, a la part superior. A la base hi ha uns elements simbòlics de forja: uns lliris i uns cards.




Cinquè Misteri de Glòria. La Coronació de la Verge Maria (1906). Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats. Està format per una base amb dos medallons i a sobre un gran relleu de marbre amb la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat, emmarcat per dues columnes cilíndriques i tot plegat rematat per una cúpula amb uns pinacles. El conjunt està tancat per una reixa de fosa.


Finalment, arribem al recinte de la Santa Cova. La capella es va construir entre 1696 i 1705, gràcies al patrocini novament de Gertrudis de Camporrell. Emplaçada verticalment a la pendent de la muntanya, li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire. Aqui residien inicialment un monjo amb un mosso, i celebraven una missa diària segons el que va disposar el marquès de Tamarit, pare de la Gertrudis, en el seu testament.

La capella té planta de creu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original i sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre, on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com un petit hort.

Tornem pel mateix lloc fins a l'estació del funicular, on per uns minuts perdem el trajecte de pujada, i enlloc d'esperar el proper, seguim cap amunt, per la pujada que hi ha. Des de l'any 1929, funciona aquest funicular que ens permetria estalviar la part més dura del camí. Amb un traçat de 262 metres, es permet superar un desnivell de 118 metres.





** Més informació de Montserrat en:
El monestir de Montserrat
El Cremallera de Montserrat
Vistes de la muntanya de Montserrat
Ermites de Montserrat



** Bibliografia: Rutes pel Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Patronat de la Muntanya de Montserrat. Josep Nuet Badia.