Ermites de Montserrat



A Sant Joan amb el funicular

Des de la Plaça del Monestir podem agafar el funicular de Sant Joan, que ens permet gaudir d'una impressionant vista panoràmica de la muntanya de Montserrat. La pujada supera un pendent màxim del 65%, amb un recorregut de 503 metres, en set minuts. Va ser inaugurat l'any 1918, per comunicar la part exterior del monestir amb l'ermita de Sant Joan.



Al cim, desde la plaça Pla de les Taràntules (976m), podem fer diverses excursions o passejades, amb diferents nivells de dificultat i de durada. Des d'aquí, podem gaudir de vistes sobre el monestir, les comarques de la rodalia i dels Pirineus.




La Capella de Sant Joan

Agafem el camí corresponent que bordeja l'àmplia capçalera del Torrent Fondo. En pocs minuts hi arribem. La capella de Sant Joan (1893) està enlairada dalt d'un turó al costat del camí, a 1025m. Des d'aqui ja podem veure, aprofitant una balma, les restes de les ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Des de principis del segle XX, un berenador ocupava el lloc on hi havia la de Sant Joan, però va quedar en desús en els anys setanta.


A partir de l'enderroc de l'antic berenador va quedar al descobert la totalitat de la cisterna de carreus del segle XVI i l'accés, des dels antics horts i el mur de contenció amb contraforts, a l'antiga ermita de Sant Joan.





Aquestes dues ermites van ser construïdes a l'inici de l'any mil, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat. Més amunt, s'accedeix a l'ermita de Santa Magdalena.




L'ermita de Sant Joan, que evoca a Sant Joan Baptista, va ser construïda aprofitant una balma. Es considerava com l'ermita més ben orientada de totes, amb bones vistes i estàncies espaioses. Tenia dues cisternes. Aqui es retiraren alguns abats dels monestir de Montserrat, els últims anys de la seva vida. El rei Felip III dinà en aquesta ermita el 10 de juliol de 1599. Durant la guerra del francès, el 1812, va ser destruïda i es reconstruí parcialment el 1858.



L'ermita de Sant Onofre, construïda al costat de la de Sant Joan, estava unida a aquesta, primer per un pas i posteriorment per una petita finestra. S'accedia a l'ermita per un pont des d'una escala, que era la prolongació de l'escala de Jacob provinent de l'ermita de Santa Magdalena.






Naturalesa de Montserrat

La vegetació que predomina aquí i per tot el massís és l’alzinar amb marfull, típicament mediterrani. No obstant això, les diferències climàtiques que es donen a Montserrat fan que hi trobem també espècies pròpies d’indrets molt secs al costat d’altres d’ambients humits i frescals. Hi ha rouredes, teixedes, pinedes i algunes espècies que viuen a les superfícies de les roques, com l’orella d’ós o la corona de reina. A Montserrat creixen unes 1.250 espècies diferents de plantes.


La fauna també és molt variada, com escau en el context mediterrani. Les espècies que es fan més visibles són el tudó, el tord, el falcó, l’esquirol, la cabra salvatge, el porc senglar i la salamandra, entre d’altres.





La Capella de Sant Miquel


Tornem cap al Pla de les Taràntules, per baixar cap al monestir pel camí de les Ermites. Durant la forta baixada, trobarem desviaments que ens permetria arribar a la Santa Cova o a la vila de Collbató.




La capella de Sant Miquel (825m) era antigament una ermita, de la qual es té constància documental en el segle X. Sobre els seus fonaments, en 1870, l'abat Miquel Muntadas va manar construir la capella actual. A mitjans del segle XX s'afegí els pòrtics que l'envolten, per donar aixopluc als visitants.




Uns pocs metres més avall, un camí a la dreta ens porta a la Creu de Sant Miquel (770m), un magnífic mirador que ens ofereix una panoràmica de tot el conjunt monàstic de Montserrat. Una creu de ferro recorda les creus que coronen els pics de Montserrat en els gravats medievals i barrocs.




El camí de Sant Miquel

Seguim baixant cap al monestir, per aquest camí que té el seu origen en Collbató, al peu de la muntanya, i del qual només estem fent el seu tram final. En el seu moment, fent-ho a la inversa, era l'itinerari d'accés més important del Montserrat medieval, i quan s'arribava a la capella de Sant Miquel, era on els peregrins veien per primer cop el santuari de Montserrat.


Arribem a la Porta de Sant Miquel, que ens marca l'inici del recinte del santuari pel costat de llevant. A partir d'aquí veurem esteles, monolits i escultures que diverses associacions han ficat en record d'algun aconteixement. Entre elles hi ha les escultures de Pau Casals i de Sant Francesc d'Asís.



** Més informació de Montserrat en:
El Cremallera de Montserrat
El monestir de Montserrat
El camí de la Santa Cova
Vistes de la muntanya de Montserrat

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada