Arribem a Kilkenny, una de les ciutats més petites d'Irlanda que és la capital del comtat homònim de Kilkenny, a la vora del riu Nore. La ciutat es coneguda com la ciutat de marbre (Marble City) per la distintiva pedra negra que cobreix molts dels seus edificis, que s'extreia de la Black Quarry (cantera negra) situada a poca distància del sud de la ciutat.
L'autobus ens deixa davant mateix del Caisleán Chill Chainnigh, el Castell de Kilkenny, que té els seus origens als finals del segle XII, quan el normand Strongbow va construir una torre de fusta en aquest promontori. Anys després, es va construir un primer castell de pedra, sent adquirit per la família Butler, comtes i després ducs d'Ormond, que el varen ocupar des de finals del segle XIV fins el 1935. Finalment, l'any 1967, Arthur Butler el va vendre per un preu simbòlic al Comité de Restauració de Castells.
Es tracta d'un castell d'aparença magnífica, però que no podem visitar-lo degut als horaris de visita i que ha de ser guiat, i temps no en tenim. Al menys, podem gaudir una mica dels seus exemplars jardins...
Davant del castell, es troba el Kilkenny Design Center, un edifici on es pot comprar productes de diversos tipus i restaurant. Va ser construït al voltant del 1780 i formava part de les extenses cavallerisses del castell.
Al voltant d'uns jardins, trobem la Butler House, la residència familiar dels Butler que avui en dia és un hotel.
Després de dinar, passegem pel carrer principal de Kilkenny, Watergate Parliament Street. A mig carrer, després de passar per un centre comercial, davant per davant trobem a mà esquerra Rothe House, que era la casa familiar d'un comerciant del segle XVI. Actualment conté el museu d'història de Kilkenny.
Davant, el Palau de Justícia; es tracta d'una fortalesa original del segle XIII, que durant el segle XVI es va convertir en presó.
Gairebé al final del carrer, a mà dreta, veiem les restes d'una església dins d'una fàbrica, que és la cervesseria Smithwicks. Es tracta de la torre i el cor de St. Francis Abbey, una antiga abadia franciscana fundada el 1231, on s'elaborava cervesa, fins a la dissolució dels monestirs, el 1540. Es tractava de la cerversseria més antiga d'Irlanda.
Pugem per unes escales i arribem a St. Canice's Cathedral. Els origens de l'actual catedral, la segona més gran d'Irlanda, venen del segle VI. Cill Channigh és el nom gaèlic de l'església de Canice, l'església que originalment es va fondar aqui. La Catedral té vitralls de colors que inclouen dues finestres de l'estudi Harry Clarke de Dublin. Mestres locals de la pedra, els O'Tooneys, van escolpir algunes de les làpides que són uniques en la catedral i en Kilkenny.
La porta oest, que es considera la millor portada gòtica de tota Irlanda, està rodejada d'escultures diverses, creades pel mestre Gowran. Dins de l'església, que trobem tancada, es troben tombes de la família Butler.
Un altre element característic d'aquest edifici és la Round Tower, la torre rodona de 31 metres, i una de les dues existents de tota Irlanda, on la gent pot pujar. Com ja haviem vist anteriorment en Glendalough, les torres rodones es construien en els centres religiosos com a llocs de refugi, en l'època dels atacs vikings. Així, és l'element més antic de Kilkenny que es conserva en peu, i s'ha de tenir en compte que va ser construït sobre terra on hi havia hagut enterraments recents i que els fonaments no són molt profunds.
L'Abbey of the Most Holy Trinity és més coneguda com la Black Abbey, l'abadia negra. Es l'única construcció fondada pels dominics, concretament l'any 1225, de les illes que encara estan en ús després de gairebé 800 anys. El nom popular se li va donar per la capa negra que portaven els dominics sobre el seu habit blanc.
La torre va ser construïda en 1507. En 1543, es va concedir l'ús a la Corporació Municipal que el va usar com a Palau de Justícia, però finalment va caure en ruines. A inicis del segle XIX, l'ordre dels dominics va recuperar la possessió i van restaurar la nau i el transepte pel culte.
Kilkenny té una segona catedral, encara que aquesta es catòlica. Es tracta de St. Mary's Cathedral (1843-57), d'estil gòtic primerenc anglés i feta en pedra calcària del lloc.
I a l'hora convinguda, tornem a l'autobus, i ens tornem cap a Dublin. Ha sigut una visita molt curta i ràpida, però el temps és el temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.