El Misir Çarşisi, que es pot traduir com el Basar Egipci, és més conegut com el Basar de les Espècies. Les olors i els colors de les espècies, dolços i fruits secs t'atrapen a l'entrar per qualsevol de les seves portes.
Es tracta d'un edifici en forma de L (150m per 120m) que disposa actualment al voltant d'unes 90 botigues, que es va construir en el segle XVII amb l'objectiu de mantenir a l'adjacent Yeni Camii (la Nova Mesquita). Es va construir amb els ingressos que procedien a l'import que es gravava sobre les importacions egípcies. El mercat s'especialitzà en espècies orientals gràcies a l'emplaçament estratègic de Constantinopla entre Orient i Europa i el final de la ruta de la seda. Les espècies arribaven de la Índia i el sudest asiàtic fins Egipte, i des d'aquí a Constantinopla pel Mediterrani.
En el pati intern del basar, es troba un mercat de flors i animals domèstics, i vàries cafeteries, on els cambrers insisteixen en què entris en els seus locals, cada vegada que veuen passar turistes. A diferència del Gran Basar, aqui els venedors no agobien tant als turistes, i es pot passejar més tranquilament.
La Nova Mesquita
Tocant a l'extrem meridional del Pont Gálata es troba la Yeni Camii, que s'inicià a finals del segle XVI, per un decret de Safiye, mare de Mehmet III i dona del sultà Selim II, en una època on les dones de l'harem aconseguiren poder suficient per dictar la política dels sultans otomans. La construcció de la mesquita no va ser fàcil per la seva ubicació, al costat d'Eminönü, on vivien majoritàriament jueus, i el cost econòmic. Finalment, l'any 1663 va ser acabada i inaugurada dos anys més tard. Es tracta de la última de les grans mesquites construïdes en la època clàssica otomana.
Com a mesquita imperial, disposa d'un gran pati imperial, envoltat d'una galeria de 24 cúpules i 20 columnes, amb la seva corresponent font central, i envoltada d'edificis adjacents amb objectius religiosos i culturals: hospital, banys públics, una escola i el propi Basar.
L'interior de la mesquita està adornada amb rajoles blaves, verdes i blanques d'Iznik, i també disposa de la corresponent lògia des d'on els membres de la cort imperial podien seguir els serveis religiosos.
Entre la mesquita i el basar, es troba un mausoleu, al qual s'ha d'entrar com si fos una mesquita, que conté els sepulcres de la Vàlida del Sultà (mare del sultà) Turhan Hadice, el seu full Mehmed IV, així com altres sultans posteriors i diferents membres de la cort.
Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.