La Süleymaniye Camii (1550-57), o Mesquita de Solimà és una de les mesquita més gran i important d'Estambul. Acull el sepulcre del seu fondador, Solimà el Magnífic així com de l'arquitecte que la va fer, Sinan. Va ser construïda al capdamunt d'un dels turons, en el solar que havia ocupat el palau d'Eski Saray, i es fàcilment reconeguda des de l'estuari del Corn d'Or.
(Esquema de la mesquita extreta de la Guia Visual d'Estambul d'El Pais Aguilar))
Disposa de quatre minarets; els més alts de tota Túrquia, amb gairebé 71 metres. Un ve de Baalbek, un altre d'Alexandria i els altres dos dels antics palaus bizantins. Dos d'ells disposen de tres balcons i els altres dos en té dos. D'aquesta manera, es recorda que Solimà va ser el quart sultà des de la conquesta de Constantinopla i el desè des de la fondació de l'imperi otomà.
La cúpula té una alçada de 53 metres i un diàmetre de 26,5. L'interior de la mesquita forma gairebé un quadrat de 59 per 58 metres. El mihrab i el minbar són de marbre blanc.
Com altres mesquites imperials, la Süleymaniye no és únicament un lloc d'oració, sino que està concebura com una institució de caritat, külliye, amb estructures annexes per a les necessitats culturals i religioses: escoles teològiques (medreses), un antic hospital, un caravanserai, un bany turc...
Darrera de la mesquita, en el jardí hi ha els mausoleus on estan enterrats Solimà I, la seva dóna Roxelana, així com altres parents i sultans diversos. Al costat dels murs de la mezquita, per la part exterior, també hi ha la tomba de Sinan.
Des de la seva construcció ha sigut restaurada en diferents moments, ja que ha sigut devastada per incendis i terratremols.
Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.