El Corn d'Or i Eyüp (Estambul)

En el barri d'Eyüp es troba una de les mesquites més importants del món musulmà, per estar enterrat Abu Ayyub al-Ansari (en turc Eyüp Ansari), company del profeta Mahoma, que va morir durant l'atac àrab a Constantinopla l'any 670. Aprop, sobre un turó, el cafè Pierre Loti, des d'on es pot veure i gaudir les vistes sobre el Haliç, el Corn d'Or. Per anar a Eyüp des del moll d'Eminönü, apart de poder agafar un taxi o un autobus des d'una plaça que hi ha aprop, la millor manera de fer-ho es agafant un ferry i aprofitar de pas el poder navegar pel Corn d'Or.


Ver Ferry pel Corn d'Or en un mapa más grande

El Haliç és un estuari i port natural que divideix la part europea d'Estambul en la ciutat vella i la part de Gàlata. Amb més de 7km, des de l'obertura extensa sobre l'estret del Bòsfor fins a l'entrada de la vall, hi ha tota una sèrie de ponts que permet anar d'una banda a l'altra. El nom ve de les terres fèrtils que antigament l'envoltaven, a la gran varietat de peixos i a la bellesa de la seva forma semblant a una banya.


L'estació del ferry és troba una mica apartat del moll principal d'on surten els creuers pel Bòsfor i ferrys cap a la costa asiàtica. S'ha de tirar cap l'esquerra del pont de Galata, tenint a mà dreta la Torre Galata, i passar primer per una plaça d'on surten vàries línies d'autobusos, i passar pel costat d'un edifici on està anunciada en la seva façana la marca ROLEX. Tocant a aquest edifici hi ha com una mena de parking de vehicles i s'ha de passar pel camí del mig, i al final et trobes amb l'estació de ferry de... El preu costa 1 jeton, el mateix que si agafessis el tramvia.


Durant l'època bizantina, unes cadenes inmenses entre les dues riberes impedien l'entrada de vaixells i flotes no desitjades en el Corn d'Or. El 1453, una de les claus de la caiguda de Constantinopla va ser quan els otomans van construir un camí per la zona de Pera, al nord de la zona de Gàlata, per on van transportar la flota i aconseguiren entrar dins de l'estuari i bloquejant totalment la ciutat. A l'entrada del Haliç, a la vora del barri històric de Sultanahmet s'alineen les drassanes del Palau de Topkapi, l'estació ferroviària de Sirkeci, els molls d'on surten els vaixells i ferrys que van i venen per l'estret del Bòsfor, per les Illes Prínceps, la Yeni Camii, el Basar Egipci...


Dels ponts que hi ha actualment, el més important és el Pont de Gàlata, que uneix el barri d'Eminönü amb el de Beyoğlu, del qual ja hem parlat en una anterior entrada. Passat el segon pont, el d'Atatürk, es veu a la vora esquerra, entre els barris de Fernet i Balat, antics barris jueus i grecs, l'església búlgara de Sant Esteve (1898), fet de ferro fós, que va ser fabricada en Viena i montada en el seu lloc actual.





També podem veure la part exterior de l'Endüstri Müzesi, el Museu de la Indústria, que explica la seva història des del segle XIX, i on podem veure avions, vaixells i un submarí.





Finalment, el ferry arriba a la seva destinació, al costat d'un pont inacabat, i caminant 10-15 minuts arribem a l'Eyüp Sultan Camii, la mesquita d'Eyüp on està enterrat Eyüp Ansari, company i portador de l'estendard de Mahoma. A la seva mort, durant un setge àrab a la ciutat bizantina el 670, va ser enterrat fora de les muralles de la ciutat. Durant el setge turc de 1453 que va portar a la caiguda de la ciutat, la seva tomba va ser descoberta per Şeyh-ül İslam Akşemsettin, i Mehmet II va ordenar la construcció de la mesquita i del mausoleu, sent la primera mesquita que van construir els turcs otomans en la ciutat. També va ser el lloc d'investidura de molts sultans otomans amb l'espasa d'Osman.


D'aquesta manera, a pesar que no és la mesquita més gran ni la més luxosa, si que és la més sagrada d'Estambul i de la més importants pels fidels de la religió musulmana, sent un punt de peregrinació, on a més es troba objectes personals del profeta Mahoma. Per tant, la presència de musulmans conservadors és molt evident i en tot el barri es respira un aire de religiositat. Es molt habitual veure a famílies amb els seus nens recentment circumcidats en aquest espai.



Degut a un terratremol de 1766, la mesquita va patir grans danys i anys després Selim III la va fer resconstruïr totalment, acabant-se el 1800, després de dos anys d'obres. La mesquita és de planta octogonal amb una cúpula central i un pati rectangular cobert en els seus tres costats. Des del pati interior hi ha una entrada a la tomba d'Eyüp, coberta amb rajoles en l'interior.


Després d'una estona dins de la mesquita i passejar pels voltants entre botigues i restaurants, busquem el telefèric que ens durà al cafè Pierre Loti. A l'igual que el ferry, val 1 jeton pujar-hi, i en poc temps, passant per damunt d'un cementiri, hi arribem, i des d'on podrem gaudir de les millors vistes del Haliç, des de la seva terrassa i prendre si et ve de gust un cafè, un te o una beguda.




El nom del cafè ve del novel·lista francès Pierre Loti, que el va freqüentar durant les seves estades en Estambul. Aquí va trobar idees que posteriorment va plasmar en la seva novel·la autobiogràfica Aziyade, en la qual explica les seves aventures amb una dona turca casada. Apart de la cafeteria hi ha una petita botiga on comprar postals, petits regals i llibres.






Per baixar, ho fem a peu, passant pel cementiri d'Eyüp, on hi ha enterrats gent del poble i dignataris turcs que volien estar enterrats aprop de la mesquita d'Eyüp. En 15-20m s'arriba abaix i des d'aqui ja ens dirigim cap al port on agafarem el ferry de tornada a Eminönu.




Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul