Personatges de Turquia

Breu història d'Estambul

Fondada pels grecs de la colònia de Mègara, amb el nom de Bizanci va passar per mans dels perses, dels atenesos, espartans, macedonis... fins que s'arribà a un acord amb Roma, l'any 146 a.C.

L'any 330 d.C. Constantí va convertir la ciutat en la segona capital de l'Imperi Romà, amb el nom de Nova Roma, encara que tothom l'anomenà Constantinopla. Després de la mort de Teodosi, l'any 395, es divideix l'Imperi i la ciutat passa a convertir-se en la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Bizanci, enfortint-se cada vegada més mentre l'antic imperi d'occident, s'anava debilitant.



Els àrabs van assetjar la ciutat en diferents moments, durant els segles VII i IX, sense èxit. Durant els segles XI i XII, genovesos i venecians dominaven el comerç de la zona, i amb la quarta croada, l'any 1204, la ciutat es assetjada i saquejada pels creuats, formant-se l'Imperi Llatí, que durà fins el 1261, quan Constantinopla passà de nou a mans dels grecs.

A finals del segle XIV, els otomans iniciaren els setges, i finalment l'an 1453, el sultà Mehmet II aconsegueix el seu objectiu, i trasl·ladant a Constantinopla la capital del seu imperi, després que ho fós Bursa i Edirne.



Durant la Primera Guerra Mundial, els aliats ocuparen la ciutat, fins a la Guerra de la Independència, on comandats per Atatürk, l'any 1923 es va proclamar la República de Túrquia, trasl·ladant-se la capital a Ankara. L'any 1930, la ciutat passà a anomenar-se de forma oficial Istambul.

Personatges de Turquia

Constantí El Gran (280-337): emperador romà que primer va aconseguir fer-se amb l'Imperi d'Occident, després de vèncer a Majenci, i posteriorment amb la part oriental. Encara que no es va batejar fins a les hores prèvies de la seva mort, va aixecar la persecució dels cristians i la prohibició del paganisme en l'imperi, encara que no va convertir en oficial la religió cristiana. L'any 330, per allunyar-se de la pagana Roma, va decidir trasl·ladar la capital de l'Imperi a l'antiga colònia grega de Bizanci, canviant-li el nom per Nova Roma o Constantinopla (ciutat de Constantí).



Teodosi el Gran (347-395): Va ser l'últim emperador romà que governà sobre els Imperis d'Occident i d'Orient al mateix temps. Durant el seu mandat, el cristianisme es va consolidar oficialment, encara que inicialment va consentir el paganisme, finalment lluità contra aquesta corrent. Els seus dos fills van heretar l'imperi d'occident (Honori) i el d'orient (Arcadi).





Justinià I (482-565): emperador de l'Imperi Bizantí que va succeir al seu oncle Justí I, l'any 527. Va recuperar part dels territoris occidentals de l'antic Imperi Romà. A nivell intern va compil·lar i unificar totes les lleis romanes en un sol codi, el Corpus Iuris Civilis, i ordenà la construcció de Santa Sofia. A la seva mort, els territoris guanyats es van perdre i Bizanci es convertí definitivament en un imperi oriental.




Enrico Dandolo (1107?-1205): dux de Venècia, va ser un dels líders de la Quarta Croada (1202-04) amb l'objectiu de recuperar Jerusalem, però que va canviar d'objectiu i finalment s'arribà a conquerir i saquejar la ciutat de Constantinopla, que va suposar la fondació de l'Imperi Llatí, fins l'any 1261, Miquel VIII tornà a ser l'emperador bizantí. Va ser enterrat a Santa Sofia.




Mehmet II el Conqueridor (1432-1481): des de jove sempre va tenir la idea de conquerir la ciutat de Constantinopla. Així, un any després de la mort del seu pare i proclamat sultà va iniciar els preparatius de la conquesta, i el 29 de maig del 1453, Constantinopla passa a mans dels turcs, marcant el fi de l'època bizantina. Després va ampliar el seu imperi, conquerint els Balcans i Grècia, controlant així bona part de l'est d'Europa i del Mediterrani.





Selim I (1465-1520): sultà des del 1512, després d'una lluita familiar per aconseguir el poder, va annexionar Síria, Palestina i Egipte, extenent el poder otomà a les ciutats santes de La Meca i Medina. Va reclamar el títol de Califa, que l'ostentava la dinastia Abasí que governava Egipte, així com l'espasa i la capa del profeta Mahoma. Va morir mentre estava preparant la conquesta de la illa de Rodes. El va succeïr el seu fill Solimà.





Sinan (1489-1588): va ser un excel·lent enginyer militar durant la seva joventut. Es anomenat el 1539 per Solimà el Magnífic el seu arquitecte principal (mimar en turc), i va començar a dotar a l'imperi otomà de les més grans i belles mesquites inspirades a partir de Santa Sofia, com la Şehzade Camii (Mesquita del Príncep) o la Suleymaniye Camii (Mesquita de Solimà el Magnífic). Tasmbé dissenyà tot tipus d'edificis així com banys turcs.





Solimà el Magnífic (1494-1566): va ser sultà des del 1520 i el més gran de l'imperi otomà, ampliant els seus territoris amb els Balcans, el Pròxim Orient, pel Mediterrani oriental, arribant a assetjar Viena en dos cops, a les portes de l'Europa Occidental, i que no aconseguí conquerir.






Roxelana (1500-1558): (Haseki Hürrem) D'origen rus va passar de ser una concubina més de l'harem a la primera dóna del sultà. Va ser la primera consort a la qual es va permetre viure en el recinte del Palau de Topapki. Va maniobrar per a què el seu fill Selim es convertís en el successor de Solimà, i així va ser.





Mustafa Kemal Atatürk (1881–1938) Oficial de l'exèrcit turc, va consagrar-se militarment en la batalla de Galipoli, durant la Primera Guerra Mundial. Després de la derrota de l'imperi otomà a mans dels aliats en aquesta contesa, amb la conseqüència de pèrdua de territoris i sobirania nacional, va fer que Mustafa Kemal conduís a la Guerra de la Independència que va portar finalment a l'alliberament del pais i l'establiment de la República de Turquia, el 29 d'octubre del 1923. Va ser el primer president de la República, i ocupà el càrrec fins a la seva mort el 1938. Durant la seva presidència va introduir tota una sèrie de reformes amb la finalitat de crear un estat modern, democràtic i secular que substituís a l'estat decaigut que havien portat els sultanat durant els últims segles. Així, entre moltes altres coses, va: abolir el sultanat, tancar les escoles i sectes religioses i abolició de la shari'a, prohibició del fes i del vel, adopció d'una constitució i un nou codi civil, substitució de l'alfabet àrab pel llatí, laïcitat de l'estat, dret a vot de les dones, introducció dels cognoms (adoptant Mustafa Kemal el d'Atatürk, pare dels turcs),...


Tornar a Turquia

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada