Capadòcia. Ortahisar

Ortahisar és un bon exemple dels pobles que conformen la Capadòcia, amb les seves cases de pedra, carrers inclinats, xemeneies de fades, esglésies i un kale, una gran fortalesa de pedra al mig de la població.












Dinem en un restaurant que també és museu etnogràfic, el Culture Museum, en el qual es recrea particularitats de la cultura local per les seves diverses sales: tècniques d'obtenció de llana, del tractament de la seda per la fabricació de kilims i catifes, tècniques de l'agricultura tradicional...







Davant del museu, es troba una petita mesquita, la Abdioglu Camii, que segons una inscripció data del 1258.









La fortalesa d'Ortahisar és una titanica mola de pedra d'uns 90 metres que va ser ocupada des del període hitita. Des de lluny sembla ser un túmul de roca aparentment inhabitable, però a mida que et vas apropant, es pot veure com hàbils mans van esculpir la roca fins a convertir-la en un nínxol habitable, ocult als ulls dels enemics i suficientment ampli per allotjar tota una comunitat.











Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

Capadòcia. Les Valls de Pasabag i Devrent

La Vall de Pasabag

La Vall de Paşabağ vol dir literalment les Vinyes del Paşa (paşa és el grau militar de general en turc), i també se'l coneix com la Vall dels Monjos, pels nombrossos grups de religiosos que hi varen viure, i és el lloc on es troben les millors xemeneies de fades de la Capadòcia: una sèrie de cons coronats amb una mena de gorres punxeguts, en forma de fongs.






Al costat de la carretera hi ha una jandarma, una comissaria, en un dels edificis més originals que poguis veure algun dia. Està en una roca, i pot semblar que estiguis a l'Edat de Pedra dels dibuix animats dels Flinstones (Els Picapedra).





Anant pel camí principal podem arribar al lloc on es creu que va viure Sant Simeó, per dedicar-se a una vida de meditació i penitència. Això va atraure a molts seguidors que es varen instal·lar al capdamunt de les xemeneies de fades, per portar una vida de recollument espiritual.







També podem pujar per alguns dels turons que envolten la vall i veure el paissatge des d'una certa alçada.











La Vall de Devrent


La Vall de Devrent és també coneguda com la Vall de la Imaginació pel seu paissatge llunar amb les seves peculiars formacions rocoses, cisellades per l'erossió, que et fan veure i reconeixer diferents objectes i animals, a l'estil de la Ciudad Encantada de Cuenca.




Pot semblar que estiguem en un zoològic, fet per la naturalesa, amb serps, foques, delfins i el més identificatiu de la vall: un camell.










Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

En globus per la Capadòcia

Fer o no fer l'excursió en globus? Es un dels grans dubtes que tenen la gent que visita la Capadòcia. No és una excursió barata (a nosaltres ens va costar 150€), i si vas amb família, suposa una despesa addicional important. Deixant apart aquesta qüestió, i si no has pujat mai en globus, val molt la pena fer-la i veure l'espectacularitat de l'orografia de la regió des del cel.



El nostre guia contracta l'excursió amb l'empresa Anatolian Ballons. La nit anterior, abans de sopar, un empleat de l'empresa ve a l'hotel per apuntar les dades de la gent que han de venir a recollir i fer el corresponent pagament, que es pot realitzar en efectiu o amb tarjeta de crèdit, ja sigui en Euros o en Lires turques.



Ens aixequem a les 5h del matí, i unes furgonetes ens esperen a les 5:30h per anar a l'indret des del qual iniciarem l'experiència del globus, a pocs minuts de l'hotel. Quan hi arribem, molta gent ja està pels voltants, i mentre prenem algo per picar i beure una mica de cafè i/o te, podem veure el treball d'inflar el globus i tota la feina que realitzen desenes de persones per a cadascú dels globus que han de sortir diàriament.



Una vegada han acabat tot el procés, entrem dins del globus, la majoria dels quals estan construïts per una empresa d'Igualada. Dins de la cistella, hi ha diferents compartiments, on hi ha 3-4 persones en cada un d'ells, per evitar així moure's d'un lloc a altre, i poder estabilitzar el globus. Al mig hi ha el pilot, que ens indica unes mesures de seguretat i el que s'ha de fer a l'hora d'aterrar.



Ens enlairem, i durant gairebé una hora podem disfrutar d'un vol agradable en un dia sense gaire vent. Veure tot el cel envoltat de desenes de globus és un espectacle. La clau és no enlairar-se molt amunt, i poder veure de ben aprop el contorn de la Capadòcia amb els seus pobles, els seus castells, les xemeneies de fades. El pilot, amb gran perícia, ens apropa i allunya dels turons, i gairebé podem treure la mà i tocar els arbres i arbusts. Com indica la dita popular, més val una imatge que mil paraules, i seguidament ús deixo una sèrie de fotos d'aquest moment...























Finalment, arriba l'hora d'aterrar. Des de minuts abans, ja es pot veure com vehicles amb remolc circulen per diferents camins i carreteres, i en funció del vent, buscar el mateix lloc on aterrar, en comunicació directa amb el pilot. L'ideal es fer-ho sobre el mateix remolc, per tal d'estalviar pujar la pesada cistella a ell. I així ho fem... sense problemes aterrem, i una pila de gent entra en acció per recollir el globus, mentre els turistes prenem algo, ens donen un diploma acreditatiu de l'excursió i on podem comprar fotos, si així ho desitgem, que ens han fet a l'inici.


Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia

Capadòcia. La Vall d'Ilhara (Turquia)

La Vall d'Ilhara és un gran canyó, entre els pobles d'Ilhara i Selime, que serpenteja al llarg d'uns 16 quilòmetres a través de la senda que va deixar darrera seu el riu Melendiz (que antigament era conegut com Potamus Kapadukus; és a dir, riu de la Capadòcia), i que arriba a tenir en algunes zones 150 metres de profunditat.






Tant la seva ubicació, unit amb la riquesa i diversitat vegetal i animal del lloc, va fer que la gent vingués a viure aquí en un entorn que invita a la tranquilitat i a l'assossec, i amagar-se del món exterior. A diferència del que veurem en la resta de la Capadòcia, aquí podem trobar un paissatge sense formes de cons, xemeneies de fades ni res per l'estil. S'han comptabilitzat, disseminades al llarg de la vall, centenars d'esglésies rupestres, palomars, graners i vivendes excavades en els penya-segats, mostra d'una població molt important. Des del segle VII, es van refugiar milers de cristians expulsats pels àrabs de Síria, Mesopotàmia i Palestina.


Accedim a Ilhara per un dels seus quatre accessos; més concretament al segon que es troba a l'alçada del quilòmetre 4 de la vall, a l'entrada del qual hi ha un mirador on podem veure la majestuositat del canyó, i començem a baixar per escala amb gairebé 400 esgraons. Una vegada abaix de tot, començem a caminar per la vall, sense que el guia pràcticament ens expliqui res.




Les esglésies són una reminiscència de les primeres esglésies cristianes de Síria i les coptes d'Egipte. Només entrarem en una d'elles, concretament en l'Agacalti Kilise, l'Església sota els arbres, que es troba a mà dreta una vegada hem baixat per les escales. A l'entrar, podem veure pintures en les parets de tonalitats vives i lluminoses on predomina el vermell, el groc i el verd. En la cúpula, hi ha l'Ascensió, amb Crist, de peu, pujant cap al cel portat pels àngels i els arcàngels, mentre que els profetes i els apòstols l'assesteixen






A partir de l'església que hem entrat, anem tirant fins a sortir per un altre accés, al voltant del quilòmetre 7, amb una breu parada en un xiringuito al costat del riu, on es podria prendre quelcom.









La visita ha sigut breu pel nostre gust i no ha sigut gaire profitossa per veure un dels llocs emblemàtics de la zona.


Tornar a Turquia
Tornar a la Capadòcia