Viena. El Teatre de l'Opera

El Straatsoper (1861-69) és un dels grans temples mundials de l'òpera que es va inaugurar amb èl Don Giovanni de Mozart. D'estil neorenaixentista, l'edifici va ser molt criticat pels habitants de Viena, fet que va provocar la mort dels seus dos arquitectes; en Eduard Van Der Nüll, que es va suicidar, i en August Siccardsburg, que va tenir un infart setmanes després. En 1945 va ser greument danyat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial, i va ser reconstruït i reinaugurat en 1955 amb la òpera Fideli de Beethoven.




La visita s'inicia als peus d'una gran escalinata de marbre que condueix al primer pis, adornada amb escultures de Josef Gasser que representen a les set arts lliberals, i amb relleus d'òpera i ballet.





Abans d'entrar a l'auditori, ens apropem a les entranyes de l'escenari, un inmens espai on podem veure gran part de l'engranatge que permet fer els canvis d'escenaris de forma ràpida i eficient. S'ha de tenir en compte que diàriament hi ha diferentes obres que es representen, de diferents estils, i la programació no es veu alterada.





Passem a l'auditori, des d'on ens seiem en una de les seves butaques, mentre ens podem imaginar com és el dia en el qual realitzen el Ball de l'Òpera, que alguna vegada tots haurem vist per televisió, en el qual desmonten les butaques i es celebra aquest famós Ball on només poden intervindre cavallers i senyoretes d'edats compreses entre 17 i 24 anys.





També podem veure les localitats més barates, on la gent pot veure les representacions de peu, només sostingudes per un suport.







Seguidament anem a la Sala Gustav Mahler, que durant deu anys va dirigir l'Òpera de Viena, decorada amb moderns tapissos de Rudolf Eisenmenger, i on hi ha una exposició de fotografies d'artistes que han treballat aquí, com en Josep Carreras.





El Saló de Te estava reservat a l'emperador Francesc Josep, per a prendre quelcom durant els entreactes. Avui en dia, qualsevol pot reservar aquesta sala, durant alguna de les seves representacions.





En el Vestíbul Schwind podrem veure diverses escenes d'òperes famoses, pintades per Moriz von Schwind, acompanyat de bustos dels compositors que les van composar. també n'hi ha de grans directors, com el mateix Gustav Mahler, que el va fer el mateix Rodin l'any 1909.






En la sala del costat, que dóna accés a la part frontal del Straatoper, podem veure en un dels medallons del sostre a Mozart sentant-se sobre les faldilles de l'emperadriu Maria Teresa.






Baixem per l'escalinata central, per dirigir-nos a la sortida. En la seva façana frontal, sota els arcs de la lògia, observem cinc estàtues de bronze, obra de Julios Hähnel, que representen a l'heroisme, la fantaria, l'humor, el drama i a l'amor. També podem veure en els seus laterals exteriors dues fonts, una d'elles construïda per Hans Gasser, i que representa a la sirena Lorelei, sostinguda per les al·legories del dolor, l'amor i la venjança.


La visita a la Òpera de Viena es realitza necessàriament per alguna de les visites guiades que s'organitzen en grups de diferents idiomes. En espanyol, hi ha una única visita al dia, i només cal comprar l'entrada minuts abans de la visita (6,50€).


L'entrada és combinada amb el Staatsopern Museum, el Museu de la Òpera, que es troba ben aprop. La visita no val gaire la pena, però si s'hi va ens endinsarem en els 140 anys d'existència de la Òpera de Viena, amb fotografies, vestits, models d'escenaris, programes i tot tipus de documents.

Tornar a Viena