L'entrada s'efectua per la porta de Mikaelertor, sota la gran cúpula exterior, accedint a l'ala de la Cancilleria Imperial i en la Residència d'Amàlia.
La Plateria de la Cort
En la planta baixa es troba la Silberkammer on es mostra olles de les cuines imperials, motllos de confiteria i pastisseria, cristalleries, jocs de taula, vaixelles, porcellana, serveis de taula de gairebé 30 metres de llarg i altres peces originals de la cort imperial.
En les primeres sales podrem veure utensilis de coure, material usual en les cases nobles que guardava bé la calor, encara que tenia en contra que es formava una patina verinosa quan es cuinaven plats àcids. La coberteria de plata que es pot veure encara s'utilitza avui en dia per a les visites d'Estat.
Un dels serveis de taula més importants són el Grand Vermell, una obra d'orfebreria francesa feta de plata daurada al foc, que té a dia d'avui 4.500 peces. Destinada a Eugene Beauharnais, virrei de la cort milanesa i gendre de Napoleó; a la caiguda d'aquest, el regne de la Llombardia-Venècia va parar a mans austriaques i per les disposicions del Congrés de Viena, l'emperador Francesc va haver de comprar a Beauharnais el servei.
També es pot veure com es pleguen els tovallons, on en cada plec hi cap un panet. Es tracta del plec imperial que s'utilitzava en els banquets imperials que comptaven amb la presència de l'emperador. La forma del plec era un secret que es pasava oralment a persones triades. Segons l'audioguia, avui en dia només hi ha dos persones que coneixen el secret, i es segueix utilitzant en visites d'Estat.
Els membres de la Cort Imperial viatjaven sovint, i es necesitaven caixes de transport específiques per a portar tot allò que estem veient. Al costat d'aquestes caixes, hi ha el servei de Sisi que utilitzà quan es trasl·ladà a la villa Achilleioin, en la illa grega de Corfú.
El monumental centre de taula milanès va ser encarregat amb motiu de la coronació de l'emperador Ferran com a rei de la Llombardia-Venècia, l'any 1838. Es el conjunt més gran de la col·lecció i arriba a 30 metres. En les peces centrals hi ha figures al·legòriques de la Llombardia amb la corona mural i la banya de l'abundància. Venècia està representada amb la gorra ducal i el lleó de Sant Marc.
En una de les vitrines es pot veure peces de la cerimònia del rentat de peus, on cada dijous sant l'emperador i l'emperadriu rentaven els peus a dotze homes i dones d'edat avançada, com a recordatori al rentat de peus de Crist als dotze apòstols. Trenta monedes de plata, que recordaven als 30 dinaris de Judes, eren donats a aquestes persones.
El servei de taula dels Habsburg, de fabricació vienesa, es va adquirir amb motiu de la boda de l'arxiduc Francesc Carles (1802-1878) amb Sofia de Baviera, filla del rei. Es tracta d'un servei de postre de porcellana amb imatges d'armes i retrats de governants de la família imperial i les seves mullers. Les peces centrals recorden a relicaris; després de la disolució del Sacre Imperi Romà-Germànic per l'emperador Francesc en el 1806, els Habsburg s'esforcaren en compensar la sagrada pèrdua de l'Imperi Germànic i de legitimar la santitat i continuitat de la dinastia dels Habsburg en la nova monarquia hereditària austriaca.
Seguidament ve el servei de taula de l'arxiduc Ferran Maximilià, germà petit de l'emperador Francesc Josep i que es va coronar el 1864 com a emperador de Mèxic. Es tracta d'un servei que va sortir de la fàbrica de porcellana hongara Herend que s'especialitzà inicialment en la còpia de models asiàtics.
Un altra vitrina curiosa és la que ens ensenya l'art antic del plec de tovallons, amb complicades creacions en formes de ventalls, peixos, cignes... que només poden fer-se si el tovalló és de llí molt fi i si té un tamany determinat.
L'altre gran centre de taula, de bronze daurat, és francés, i va ser encarregat a Paris amb motiu de la coronació de l'emperador Ferran en Milà, el 1838, a l'igual que l'anterior centre de taula que haviem vist. Es desconeix el nom del fabricant, ja que en la cort es mantenia en secret els grans encàrrecs a l'extranger per tal de no fer enfadar als artesans vienesos.
En 1718 es va fondar en Viena la segona fàbrica de porcellana més antiga d'Europa. En aquella època, es considerava la porcellana un preuat objecte de col·leccionistres, però encara no era digna de les taules imperials, amb excepció dels postres. A partir del 1800, després que els serveis de plata es va fondre per acunyar monedes durant l'època de guerres, la porcellana entrà en la cort. Així, el 1803, l'emperador Francesc encarregà un servei de porcellana de 120 peces, els plats panorama, amb motius patriòtics i romàntics.
Per últim, destacar el servei de postre anglés Minton, de 116 peces, una de les peces més luxoses de l'Exposició Universal de Londres del 1851. Va ser premiat amb la condecoració més alta per la seva bella estètica. La reina anglesa Victoria va comprar el servei i va enviar, part d'ell, en senyal d'amistat, a l'emperador Francesc Josep. La fragilitat d'aquesta obra d'art va fer que mai s'utilitzés.
La visita acaba en la botiga, i seguidament es puja per l'escala imperial, decorada amb marbre artificial i gerros de bronze daurats, ón ens espera el Museu Sisi i els Apartaments Imperials, on està prohibit fer fotos.
El Museu Sisi
El Museu Sisi està format per vàries sales temàtiques on es rememora el mite i la realitat de l'emperadriu Sisi, nom popular d'Isabel de Baviera, nascuda el 1837 i que amb només setze anys es va casar amb setze anys amb el seu cosí, l'emperador Francesc Josep, i que fou molt infeliç durant la seva vida, i que va morir assassinada per un anarquista italià, a Ginebra, el 1898.
Amb l'ajuda de l'audioguia podrem escoltar com va ser la seva vida, i veure part de la iconografia del mite, com els cartells dels populars films que van tenir com a actiu a la jove Romy Schneider, reproduccions dels vestis i joies que va portar, per exemple, el dia abans de la seva boda o el de la coronació com a reina d'Hongria, diferents retrats, i altres objectes, de més índole personal.
Els Apartaments Imperials
Després de visitar les sales del Museu, venen els Apartaments Imperials, primer els de l'emperador Francesc Josep i després els de Sisi, on destaca els aparells de gimnasia que feia servir Sisi, molt amoinada i obsesionada amb el seu cos, i la primera cambra de bany, d'acord amb els nostres estàndards actuals, que va tenir la família imperial, per ordres de Sisi.
Passem per sales d'audiència, més habitacions, fins arribar a la última sala: el menjador, el qual està preparat tal i com es feia en l'època de Francesc Josep per als sopars familiars, amb tot el seu cerimonial amb centres de taula amb flors i fruites, plats de porcellana i de plata...
El Prunksaal. La Biblioteca Nacional Austriaca
El Prunksaal és una sala barroca i la principal de la Biblioteca Nacional, una de les més maques i espectaculars del món. L'emperador Carles VI va manar construïr-la per allotjar la biblioteca de la Cort. D'acord amb els planols de Johan Bernhard Fischer von Erlach, el seu fill, en Joseph Emanuel, va construir-la entre els anys 1723 i 1726. Té una llargària de 77,7m, amb 14,2m d'amplada i una alçada de gairebé 20m. 
Els frescos dels sostres van ser obra del pintor de la Cort, Daniel Gran, i cada ala està centrada en uns temes. Les de l'ala de l'entrada representen temes profans i bèl·lics, mentre que l'ala que porta cap al Palau Imperial, hi ha representacions al·legòriques del cel i de la pau.
El fresc de la cúpula central, de gairebé 30 metres, representa l'apoteosi de Carles VI, amb una legoria sobre l'edificació de la biblioteca. El centre de la sala l'ocupa una estàtua del mateix emperador com a Hèrcule de les Muses.
L'entrada costa 6,30€ amb la Viena Card, i es pot fer fotos sense flash, a excepció dels llibres oberts, exposats damunt de diverses taules.
Tornar al Hofburg
Tornar a Viena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.