Aquest estil - conegut amb els noms de jugendstil, sezession, modernisme, noucentisme... segons el territori on es adoptat - era en el fons una reacció llibertària i romàntica enfront a l'eclectisme acadèmic i historicista que va marcar la segona meitat del segle XIX de neoestils com el neo-romànic, el neo-gòtic...
Riga va captar i absorbir els influxos propers o llunyans, però va assimilar i va fer pròpia aquella estètica nova, i la va estendre al seu torn a la resta de Letònia i a les altres dues repúbliques bàltiques.
Destaca la tendència a dissenyar la façana de l'edifici amb elements ornamentals només en el costat que dóna al carrer. D'aquesta manera, s'estalviava, al mateix temps que es presentava al propietari de l'edifici com una persona adinerada. També són comuns les figures místiques amb màscares, o els rostres amb expressions que van des de l'alegria a lo aterrador, així com les figures femenines amb significat mític.
La majoria dels arquitectes que treballaven en Riga eren letons, formats en l'Institut Politècnic de Riga i la seva Aula d'Arquitectura. Això va fer que l'arquitectura de Riga es mostri com quelcom peculiar, amb un perfil propi, sent l'artista més notable, en Mikhail Eisenstein, pare del cineasta Sergei, autor de películes mítiques com El cuirassat Potemkein.
Els millors exemples els trobem en els carrers Elizabetes i Alberta, en l'anomenat districte de les ambaixades.
| Elizabetes 10b | M. Eisenstein, 1903 | L'edifici va ser acabat en 1903 sota el patrocini d'A. Lebedinskis, i es considera un dels edificis més destacats i expresius d'Eisenstein, encara que en l'època va ser durament criticat. Un crític va dir que 'en gran mesura, l'edifici recorda a una exposició fallida'. En la seva opinió, 'si no fos pels horripilants cossos de dones amb inexplicables anells en les seves mans, així com pels esborronadors caps femenins en l'àtic, no hauria res que criticar'.
Per al fill d'Eisenstein, Sergei, la decoració de l'edifici era en realitat un recordatori de discusions i desacords familiars. El disseny contava amb quatre escultures femenines que mostraven anells daurats en les seves mans, situades sobre la porta principal i en els laterals de l'edifici. Els anells daurats pretenien simbolitzar la unitat i la perfecció. Les esmentades escultures van ser retirades posteriorment.
Una de les escases coses que van ser valorades en l'època va ser l'interesant i elegant ús del color en l'edifici (blau, gris i blanc). Les escultures estilitzades d'aus, les màscares decoratives i els innumerables ornaments geomètrics segueixen provocant l'admiració de la gent que pasa per davant de l'edifici. Les cares de la part superior de la façana són objecte d'innombrables postals.
| Elizabetes 10a | M. Eisenstein, 1903 | En 1903, la propietària de la casa, L. von Hanovska, va contractar a Eisenstein per a dissenyar una nova coberta per a l'inmoble, que havia sigut dissenyat seguint l'estil eclèctic clàssic per Konstantins Peksens. L'element més destacat de la casa és una gran finestra de forma ovalada que s'obre a la façana en la planta alta amb un petit però realçat balcó. Tot l'edifici està adornat amb motius vegetals estilitzats, símbols de poder com màscares de lleons en la part central i figures simbòliques amb garlandes realitzades en roure. L'expresivitat d'aquesta façana estílicament uniforme sembla emanar de la mitologia germànica. En la seva part superior es troba la imatge d'una reina o una dóna governant, que està envoltada de flors.
| Elizabetes 33 | M. Eisenstein, 1901 | Va ser un dels primers experiments amb l'Art Nouveau de Mikhail Eisenstein, inspirant-se en els diversos estils de l'arquitectura historicista. Podem trobar les típiques màscares decoratives, plantes estilitzades i formes geomètriques per tot l'edifici.
| Elizabetes 6 | Un altre edifici d'arquitectura eclèctic decoratiu, amb màscares i motius vegetals estilitzats per la façana.
| Elizabetes 23 | Hermanis Hilbigs, 1903 | Els detalls de la façana estan molt ben conservat.
| Elizabetes 21a | M. Nuksa, 1910 | L'autor d'aquest edifici que fa cantonada amb el carrer Strēlnieku és d'un jove arquitecte letó, M. Nuksa.
| Strēlnieku 4a | M. Eisenstein, 1905 | Un altre edifici eclèctic decoratiu de Mikhail Eisenstein, on va mesclar formes tradicionals d'estils historicistes, impregant una àmplia gamma de motius d'art nouveau. Va ser construït a demanda de l'escola privada Mitusov. Al llarg de la seva història, ha acollit un col·legi rus, un d'alemany i després un d'estoni; ha servit de presó durant la Segona Guerra Mundial i durant l'època soviètica va ser utilitzat com a residència d'estudiants. Per últim, en 1994, s'instal·là l'Escola d'Economia de Estocolm en Riga. En el seu interior s'ha mantingut la varietat d'elements ornamentals, diferents en cadascuna de les habitacions d'aquest edifici de sis plantes.
En el disseny d'aquest edifici, Eisenstein va prestar una particular atenció als contrastos, com en els jocs de clarobscur de la façana o en l'ús del color. L'edifici combina ombres de blaus amb el blanc més pur, equilibrant amb elegància els contrastos més radicals. La construcció és simètrica i regular i les seves plantes estan separades per sòcols.
La façana està ricament adornada amb figures simbòliques: carners s'alternen amb àguiles, representant la força i la masculinitat. Els teulats sobre les torres descansen sobre escultures d'Atles, el qual tenia la tasca mítica d'aguantar els cels al capdamunt.
Les característiques estàtues femenines d'Eisenstein també fan acte de presència, sostenint corones de roses sobre els seus caps, representant l'amor i la unitat.
Les màscares gregues de guerra de la planta baixa simbolitzen la seguretat i la protecció.
En el carrer Alberta, que porta el nom del fundador de la ciutat, el bisbe Albert von Buxhoeveden, es troba entre els carrers més vius i ornamentats de Riga. En un període relativament curt de temps, entre 1901 i 1908, es van construir 14 edificis que són un bon exemple de com es poden combinar els estils aplicats i pràctics amb el gaudiment artístic i emocional. La meitat d'ells van ser dissenyats per Eisenstein (2, 2a, 4, 6, 8 i 13). Tots els edificis tenen forma de "U". Les habitacions estaven en les ales del jardí, i en els extrems dels passadissos hi havia les cuines amb sortida a l'escala dels criats. Tots els edificis tenen la mateixa alçada, creant l'impressió que només hi hagi un de sol.
| Alberta 13 | M. Eisenstein, 1904 | Aquest edifici, en la cantonada entre Strēlnieku i Alberta, es va construir per a A. Lebedinskis com a inmoble residencial. L'edifici recorda al del carrer Elisabetes 33, i es caracteritza per un sentit eclèctic de l'estabilitat i la regularitat. La separació entre les plantes es marca amb una cornisa distintiva; l'edifici està ornamentat amb una gran quantitat d'elements decoratius, la majoria poc habituals, i que criden l'atenció. Hi ha apertures per a les finestres de diverses formes i grandàries, i armoniosos balcons de fi treball metal·lurgic.
Les decoracions de l'obertura ovalada de les dues façanes representen a la deessa de la caça, Artemisa, i al déu dels pastors i els ramats, Pan. La cantonada és arrodonida, formant una torre coberta d'estrets balcons de metall en cadascú dels seus costats.
| Alberta 12 | K. Pekšēns, 1903 | Dissenyat per Konstantīns Pekšēns, un dels arquitectes més prolífics de l'art nouveau. En el seu interior, en el pis on vivia Pekšēns hi ha el Museu de l'Art Nouveau, del qual parlarem en la propera entrada. També hi ha un altre museu, en l'apartament número 9, dedicat al pintor Janis Rozentals i a l'escriptor Rudolfs Blaumanis, que van viure aquí.
| Alberta 11 | Eižens Laube, 1908 | Construït en pedra natural, aquest edifici és un bon exemple del romanticisme nacional amb unes torretes amb finestrals simètrics.
| Alberta 8 | M. Eisenstein, 1903 | Està ornamentat amb motius variats que simbolitzen el creixement i la relació de l'home amb la natura, tots els representats en un fons de maons de ceràmica de color blau celeste.
La part central de la façana es subratlla amb un oval que acaba en un valcó i una finestra rodona. En la part superior de la zona central es troba un frontó decoratiu ricament engalanat. El cap d'un lleó amb el símbol del sol en la front emergeix de l'ornament en forma de fulla. La rica varietat de màscares inclouen a sàtirs i a un dimoni amb banyes.
També està present el motiu del cap femení amb una víbora sobre el seu tocat.
| Alberta 6 | M. Eisenstein, 1903 | D'estil eclèctic decoratiu, va ser construït per a A. Lebedinskis, que es va convertir en un dels clients habituals d'Eisenstein. Com és habitual en l'arquitecte letó, es reconeix amb l'habitual ús del color. La base vermella contrasta fortament amb els ornaments clars. Com la majoria dels seus treballs, va se projectat amb motius vegetals estilitzats en la façana.
Sobre l'entrada de la porta es troben 3 màscares expressives que simbolitzen el cicle de vida humà.
| Alberta 4 | M. Eisenstein, 1904 | Aquest edifici va construït novament per ordres d'A. Lebedinskis. Una àmplia cornisa corba adorna la part superior de la quarta planta, subratllant la zona central de l'edifici. Petits balcons de diferents grandàries esquitxen l'edifici, en el qual es poden veure quatre tipus diferents obertures de finestra. A banda i banda de la façana, simplement tenen forma rectangular. Les finestres del centre de la planta més alta recorden a panys, mentre que les més properes al terra s'assemblen a la lletra "T". I la més creativa és la gran apertura en el centre de la façana, de forma ovalada. Curiosament, darrera d'aquesta única finestra es troben tres habitacions, cada una d'elles situada en un pis diferent.
El motiu que articula tota la façana és la medusa; la part central i superior de l'edifici està decorada amb tres d'elles, grans i grotesques, a l'igual que els pilars sota les estàtues dels lleons. Segons la mitologia, les meduses, que tenien en el seu cap serps, covertien en pedra a qualsevol ésser que les mirés. Eisenstein va tractar d'aillar simbòlicament aquest edifici de la resta dissenyant les medues de la façana. L'immoble està protegit per lleons sobre pedestals, en el terrat, que miren a les propietats confrontants.
La porta d'entrada està qustodiada pel relleu d'un cap d'una dona alada en la part superior...
... i lleons alats en els laterals, que s'associen amb el símbol del sol i la protecció.
| Alberta 2 | Edifici eclèctic decoratiu amb la façana decorada amb ornaments geomètrics, i amb un àtic que té una rica varietat d'elements decoratius. En la porta d'entrada hi ha diverses màscares de caps femenins.
| Alberta 2a | M. Eisenstein, 1906 | Va ser un dels últims edificis d'art nouveau que es va construir en l'estil eclèctic decoratiu a Riga. Rostres serens fan guàrdia sobre la façana, en la seva part superior, estenent-se més enllà del sostre real de l'estructura. Màscares horribles i follets adornen les seccions inferiors enmig de línies netes i sorprenents formes com robots.
L'art nouveau utilitza sovint motius egipcis i un bon exemple el trobem a l'entrada de l'edifici amb dues esfinxs, que simbolitza el sol i serveix com a element de protecció.
| Elizabetes 13 | K. Pēkšēns, 1904 | Menys profusament decorat que altres edificis de la zona, la façana d'aquest edifici mostra el principi de l'amor vacui (espai a l'amor). Les teulades tenen els contorns estilitzats de les formes renaixentistes alemanys.
Anar a: Índex del viatge | El casc antic (Vecriga) | El centre històric (Vesturiskais centrs) | Riga i el riu Daugava | El museu d'Art Nouveau
