Pàgines

Riga i el riu Daugava

Riga està dividida per les aigües del riu Daugava que desemboca en el Golf de Riga, en el mar Bàltic, a pocs quilòmetres de la capital letona. El Daugava, de més de 1.000km neix en l'altiplà de Valdaí, en el nord-oest de Rússia.


El Mercat Central

A la vora de l'ampli riu Daugava, en el seu marge dret, a pocs metres dels carrers empedrats del casc antic de Riga i al costat tant de l'estació d'autobusos com de trens de la ciutat, es troba el Mercat Central de Riga (Rīgas Centrāltirgus) que quan va obrir les seves portes l'any 1930, era el mercat més gran i avançat tecnològicament d'Europa. Equipat amb modernes unitats de refrigeració, ascensors de càrrega, passatges subterranis i magatzems, els cinc pavellons eren una meravella de l'enginyeria que ràpidament es va convertir en una atracció tant per als visitants estrangers com per la gent de Riga.

Des del segle XVI, hi havia un mercat a la vora del riu, però les condicions eren massa insalubres per a la Letònia del segle XX que s'anava recuperant de les cendres de la Primera Guerra Mundial. Aquest temple de la modernitat i del comerç representava el que Riga podia aconseguir com a capital d'un nou estat independent. A diferència del vell mercat on només els serfs i camperols es barrejaven, el nou mercat va atraure a ciutadans rics que no havien de bregar amb l'atmosfera estrident de l'antic mercat.

La idea de crear un nou mercat es va discutir ja en 1910, però la Primera Guerra Mundial ho va impedir. Quan el projecte va ser finalment aprovat en 1922, la nova nació de Letònia s'enfrontava amb greus problemes econòmics, i encara que les tasques de construcció s'iniciaren seriosament l'any 1924, dos anys després s'aturaren per intrigues polítiques i la falta de fons. El 1928, va rependre la seva construcció, i molts diners van ser estalviats utilitzant els enormes hangars metàl·lics per a zepelins que van deixar les forces alemanyes després de la guerra en la ciutat de Vaiņode. Aquests hangars eren tant grans que es van usar la part superior dels mateixos com a esquelet dels diversos pavellons del mercat. En total, sis milions de maons i gairebé 2.500 tones de ferro van ser usats per a construir aquest mercat colossal.

Els pavellons del mercat combinen l'estil neoclàssic i l'art déco, i està inclòs dins de la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat que engloba gairebé tot el centre històric de la ciutat. Una barreja de colors, veus, aromes i sabors es troben en aquests cinc pavellons (de carn, peix, fruites, verdures i productes lactis) i la zona adjacent a aquests, amb petits llocs on comprar i degustar tota mena de productes, juntament amb més d'una dotzena de magatzems i depòsits construïts al voltant dels pavellons, que encara són operatius actualment.


El barri Moscou

Al costat del mercat central, trobem el barri Moscou (Maskavas Forštate). Situat al sud del casc antic de Riga, al llarg de la carretera que uneix Riga a Moscou, d'on deriva el seu nom. En un principi, aquesta zona s'anomenava Lastadija, que ve de la paraula alemanya Die Last (la càrrega), la unitat de mesura en aquell moment. Durant l'Edat Mitjana, el Consell de Riga no permetia als comerciants russos i jueus viure en l'interior de les muralles de la ciutat. Després d'arribar amb els seus productes per la carretera de Moscou, els comerciants es van començar a assentar a prop de la porta de la ciutat. L'assentament en la ciutat no se'ls va permetre fins mitjan segle XIX. Quan l'exèrcit alemany nazi arribà, va establir aquí un gueto jueu.



Després del casc antic i medieval de la ciutat, aquest és el barri més antic de Riga. Avui en dia està format per antigues cases de fusta, carrers empedrats i un aspecte soviètic que no s'ha tret encara amb el temps. Aquí el rus és la llengua predominant.




Al mig del barri, i visible des de molts punts de vista, es troba l'edifici més controvertit de Riga: l'Acadèmia de les Ciències, una estructura impressionant, que té una terrassa superior (en el pis 17) obert al públic, des del qual es veu tota Riga i el riu Daugava.




Darrera de l'Acadèmia de les Ciències hi ha l'església luterana de Jesus (Jēzus Evaņģēliski luteriskā baznīca). L'actual temple està construït en 1822 segons el projecte de l'arquitecte H.F. Breitkreic. Es l'edifici de fusta més gran de Letònia i una de les més grans esglésies de fusta d'Europa. La torre de l'església té 37m d'altura.





L'Acadèmia de Ciències


L'Acadèmia de Ciències (Latvijas zinātņu Akademija | 1953-1957) va ser el primer gratacels de Riga, construït en un estil pseudo-barroc que li va valdre el sobrenom de Pastís d'aniversari de Stalin. Dissenyat pels arquitectes Osvalds Tīlmanis, Vaidelotis Apsītis i Kārlis Plūksne, és un edifici representatiu de l'arquitectura estalinista i es poden trobar estructures semblants a altres capitals amigues de la Unió Soviètica, com Varsòvia. Va ser un regal dels obrers i camperols de la URSS a Letònia i està decorat tant amb ornaments populars i motius letons com el martell i la falç comunista.

La idea inicial era construir una casa de granja col·lectiva, on hi hauria un centre d'ensenyança agrícola, dues sales de conferències, laboratoris educatius, una sala d'exposicions, una biblioteca i un hotel per a més de 300 hostes en les plantes superiors de l'edifici. En cap moment, es va posar en pràctica aquesta idea. Quan la construcció estava arribant a la seva fi, després de la mort de Stalin, es va fer evident que els camperols col·lectius no podrien administrar l'edifici. A més, Nikita Khrushchev, el líder de la Unió Soviètica en aquell moment, va decidir que la ciència agrícola havia de desenvolupar-se en les zones rurals, i no podia ser que estigués en un edifici situat en la capital. Així, acabada la construcció, l'edifici va ficar-se a disposició de l'Acadèmia de Ciències de la República Socialista Soviètica de Letònia.


En l'edifici de l'Acadèmia s'utilitzaren les estructures de formigó armat prefabricats per primer cop en la URSS per a la construcció d'edificis de gran altura. L'acabat exterior està format per plaques de pedra natural i artificial, que van ser portats per separat des de Rússia.



Amb una alçada de 108 metres, es pot gaudir d'una magnífica vista de Riga des del seu balcó de 360º que es troba en el pis 17, a una altura de 65 metres, obert al públic (l'entrada val 2,5Lt i es compra en la porteria de l'edifici. Una dóna que sembla que només parla rus, t'indica com pujar al balcó, assenyalant una nota impresa que té per als visitants. L'ascensor per on s'ha d'accedir arriba al pis 16 i s'ha de pujar una planta a peu.)




Els ponts sobre el riu Daugava

Diversos ponts travessen el riu Daugava i cadascun d'ells té la seva pròpia història i característiques. El més antic és el pont ferroviari (dzelzcela tilts) que va ser inaugurat el 1914. L'any 2007, li van ficar il·luminació i en els dies normals per la nit es pot veure les llums blaves, i en els dies festius s'utilitza el blau i el blanc. Al costat, encara hi ha alguna resta de l'antic pont Zemgales, que va ser destruït durant la Segona Guerra Mundial i que no es va reconstruir.

A l'altra banda d'aquest pont es pot veure el nou edifici de la Biblioteca Nacional de Letònia (Latvijas Nacionālā Biblioteka | 2014), aixecant-se en forma d'iceberg, amb els seus 68m d'altura, a la banda esquerra del Daugava. Dissenyat per l'arquitecte Gunnar Birkerts, és un exemple d'arquitectura moderna, va ser inaugurada a finals del 2013. La Biblioteca Nacional és una biblioteca científica universal que s'obrí el 1919 i que està formada per set biblioteques més repartides per tota la ciutat i aquesta nova estructura se'l coneix com el Palau de la Llum.


El pont de pedra (akmen tilts | 1955-57) té 512m. El seu primer nom va ser Pont d'Octubre i et porta des del costat esquerre del Daugava al casc antic de Riga. Es pot caminar per aquest pont, amb voreres a ambdues parts de tres metres d'ample.



El pont de Vanšu (Vanšu tilts | 1981) es troba una mica més al nord i comunica el Castell de Riga amb un modern gratacels d'oficines...



... conegut com Pedra de la Llum (Saules akmens | 2002-04) seu central del Swedbank, amb 27 plantes i una altura de gairebé 123m, que el situa com l'edifici més alt de Riga i el segon més alt dels Països Bàltics. Els elements que s'han utilitzat són el vidre, l'acer, l'alumini i el formigó armat.

Al costat del pont més llarg de Riga, el pont de la illa (salu tilts | 1976) amb 3,5km, podem veure la Torre de TV (Televīzijas Tornis | 1979-86) amb forma de trípode i feta de formigó. És l'estructura més alta dels països bàltics i la tercera d'Europa, amb els seus 368,5m. La torre començà a emetre en 1986 i es va construir en una illa anomenada Zakusala situada al mig del riu Daugaba, i la base de la torre està situada 7m per damunt del nivell del mar. Diuen que es capaç de suportar vents extrems fins a 44 metres per segon sense cap vibració perceptible i resistir terratrèmols fins a 7,5 punts en l'escala Richter.


I per últim, hi ha el pont del sud (dienvidu tilts), que s'inicià el 2008, però que ha tingut molts problemes econòmics per a la seva construcció i finalització.


Anar a: Índex del viatge | El casc antic (Vecriga) | El centre històric (Vesturiskais centrs) | Art Nouveau en Riga | El museu d'Art Nouveau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.