A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre l'Europa Occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat va propiciar l'enderrocament de les antigues fortificacions, a final del segle XIX, començant l'expansió de la ciutat. El dic del canal delimita el casc antic (Vecriga) i el centre històric. Dos arquitectes, Daniel Felsko i Otto Dietze, van dissenyar l'eixample urbà. Es va traçar al voltant de la ciutat medieval noves i àmplies avingudes i bulevards, impulsant-se inicialment la construcció en fusta i estil neoclàssic per als nous edificis, però després va començar a predominar el jugendstil o art nouveau. I precisament aquests edificis d'estils modernistes, van ser una de les principals raons que s'inclogués Riga en la llista de llocs que són Patrimoni de la Humanitat. El centre històric va ser el lloc on els arquitectes locals competiren entre ells, especialment a inicis del segle XX, però d'això en parlem en una propera entrada. Anem a conèixer primer que ens ofereix aquesta part de la ciutat.
El parc Bastejkalns
Després d'enderrocar les antigues defenses de la ciutat, va néixer el parc Bastejkalns (Basteja bulvārīs), el nom del qual ve pel fet que està construït sobre el monticle d'un bastió del segle XVII. El parc, dividit pel canal de la ciutat, recorda als letons que el camí cap a la seva independència va suposar un vessament de sang. En la nit del 20 gener 1991 les tropes OMON, un esquadró policial soviètic van intentar prendre a l'assalt de l'edifici del Ministeri de l'Interior protegit amb barricades. En el tiroteig van ser assassinats dos periodistes (Gvido Zvaigne i Andris Slapins), dos milicians (Sergejs Kononenko i Vladimirs Gomanovics) i un escolar (Edijs Riekstins). Unes plaques commemoratives, als voltants d'un petit pont del parc, els recorden.
El canal té més de 3km de llarg i diversos vaixells petits permeten fer una volta per tot el canal, passant pel riu Daugava. El repoblament va començar l'any 1863 i la font, prop del Teatre Nacional, data de l'any 1887. L'any 1930 es va construir el terraplè del canal.
Fent de frontera entre el casc antic i el centre històric tenim el Monument a la Llibertat (Brīvības piemineklis | 1935) que fa 42m i construït sobre el lloc on prèviament hi havia una estàtua de Pere el Gran, és una icona de la independència de Letònia. Dissenyat per l'escultor Kārlis Zāle, la base de granit està decorada amb relleus i estàtues que representen quatre virtuts - Treball, Vida Espiritual, Família i Protecció de la Pàtria - així com herois de Letònia. També hi ha la inscripció “Tēvzemei un brīvībai” (Per la Pàtria i la Llibertat).
Coronant l'esvelta columna de granit, una figura femenina, coneguda com a Milda (nom molt popular que es donà a les dones letones durant el període entre les dues guerres mundials), sosté en alt tres estrelles d'or, que representen les tres regions culturals de Letònia: Kurzeme, Vidzeme i Latgale. Durant l'era soviètica, les autoritats van prohibir que les persones deixessin flors a la base del monument i es ficà a poca distància una estàtua de Lenin.
Enfront del monument hi ha un rellotge de color groc i marró, anomenat el rellotge Laima (Laimas pulkstenis | 1924). Durant dècades ha anunciat a la xocolata Laima, el logo del qual va aparèixer en el rellotge durant la dècada de 1930.
Construït al terraplè del canal, es troba l'Òpera Nacional de Letònia (Latvijas Nacionālā Opera | 1863) construïda per l'arquitecte Ludwig Bohnstedt com a teatre de la ciutat per als habitants de parla alemanya. Renovat en diversos cops, un nou edifici annex es va completar l'any 2001, usant elements de l'arquitectura contemporània, que al mateix temps evoca l'estil de finals del segle XIX, integrant-se perfectament amb l'edifici original.
Més enllà del canal
Del casc antic al mercat de Berg, podrem anar veient alguna de les avingudes principals de Riga i exemples d'edificis art nouveau, que no tenen la fama dels que es concentren en els carrers Alberta i Elizabetes, però que valen la pena veure'ls també.
El basar Bergs és un històric centre comercial, construït entre els anys 1887 i 1900 per Kristaps Bergs, que se'l pot considerar un modern agent immobiliari, desenvolupant diversos projectes urbans. Bergs volia per a Riga, un centre comercial modern per competir amb altres centres que hi havia en la resta d'Europa. El basar es va convertir en un centre multicultural molt animat amb més d'un centenar de botigues, estudis, apartaments i cafès.
Després dels 50 anys d'ocupació soviètica, on el basar va anar decaient, es retornà la propietat als seus hereus legals, i el centre comercial s'aixecà de nou, complint la visió del seu fundador, combinant activitats comercials i apartaments en un mateix complex.
El projecte de restauració i reconstrucció es va fer respectant els dissenys originals mentre s'ha anat incorporant millores en les instal·lacions per satisfer les demandes actuals i futures. Envoltat de botigues i restaurants an la planta baixa; oficines i més restaurants per sobre, hi ha l'Hotel Bergs, amb una cúpula de vidre, un dels més luxosos de Riga.
Una de les poques esglésies que es troben afora del casc antic és l'esglèsia luterana de Santa Gertrudis (Vecā Svētās Ģertrūdes baznīca), d'estil eclèctica i neogòtica. Durant l'Edat Mitjana, Santa Gertrudis era considerada la patrona dels viatgers, i a les esglésies que es trobaven fora de les muralles de la ciutat li donaven el seu nom i l'antiga església de Santa Gertrudis, es trobava en aquells moments, fora de la ciutat. Reconstruïda en diversos cops, la construcció de la nova església va tenir lloc a inicis del segle XX a poca distància de la vella església. Aquest nou edifici està considerat com un dels últims edificis eclèctics que es va erigir a Riga, amb elements neogòtics com els portals, els ràfecs, l'ornamentació del campanar...
Si després de visitar el barri d'art nouveau, es torna al centre pel carrer Kalpaka, al costat del parc Kronvalda, veurem una part del mur de Berlin, un regal dels polítics alemanys a Riga. Envoltant aquesta part també hi ha un fragment del mur que salvaguardava l'edifici del Parlament l'any 1991. El conjunt és un memorial que recorda al poble de Letònia que es van unir en una resistència no violenta contra les accions repressives del règim soviètic en la supressió de les aspiracions dels estats bàltics per la llibertat. En aquest mateix parc es troba el Centre de Congressos de Riga.
Al costat d'aquest parc es troba un altre, l'Esplanada, on hi ha l'Acadèmia de les Arts i l'Església Ortodoxa, entre altres espais.
L'Acadèmia de les Arts es va començar a construir-se a finals del segle XIX, quan la Comissió de la Borsa de Riga va assignar una important quantitat de diners per a la construcció de l'Escola de Comerç de la Borsa de Riga. L'Escola va obrir les seves portes el 1905, i fins el 1915 ocupà l'edifici. El 1940 es va convertir en la seu de l'Acadèmia de les Arts de Letònia, i ho segueix sent-ho fins avui.
L'edifici de maó vermell i estil neogòtic, va ser dissenyat per l'arquitecte Wilhelm Ludwig Nikolai Bokcslaff. La façana de l'edifici simbolitzava les relacions comercials històriques i servia com un recordatori de Riga com una ciutat de la Lliga Hanseàtica. El disseny interior també destaca amb obres d'art vitrall en estil art nouveau i decoracions escultòriques.
La Catedral Ortodoxa (Pareizticīgo katedrāle | 1876-1884), que té el nom oficial de la Catedral de la Nativitat de Crist (Kristus dzimšanas katedrāle), va formar part d'un procés de russificació de la ciutat. El projecte va canviar diverses vegades durant el procés de construcció i el campanar es va ubicar a prop de l'entrada. La raó d'aquests canvis va ser pel regal del tsar Alexandre II que donà a l'església 12 campanes. La catedral va ser adornada amb cinc cúpules daurades, amb creus, i les parets estan recobertes de maons grocs.
Durant l'evacuació de 1915, la catedral va patir molt. Totes les campanes, excepte una, van ser enviades a la ciutat russa de Nizniy Novgorod, per a salvaguardar-les i mai van retornar al seu emplaçament original. Així, durant la breu ocupació alemanya de Riga en la Primera Guerra Mundial, es convertí en església luterana, i en l'any 1921 tornà a passar a ser ortodoxa.
Com en molts llocs de culte, les autoritats soviètiques van assignar-li usos alternatius per aquests edificis durant la seva ocupació. Així, en la dècada de 1960, el van convertir en una sala de conferències i un planetari.
Anar a: Índex del viatge | El casc antic (Vecriga) | Riga i el riu Daugava | Art Nouveau en Riga | El museu d'Art Nouveau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.