La Vall de Boí. L'Assumpció de Cóll

Abans d'arribar a Cóll, petit poble situat prop de la riba de la Noguera de Tor, trobem l'església de Santa Maria, modernament advocada a l'Assumpció, la primera de les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Cóll va ser adquirida pel rei Ramir I d'Aragó l'any 1054 formant part del terme de Castelló de Tor, passant després a la seu de Roda d'Isàvena i ja a la baixa Edat Mitjana a la Seu de Lleida, per la qual cosa és la única església del terme que no pertany al Bisbat d'Urgell.

L’esment més antic de l’església correspon a una llosa descoberta a l’altar durant unes obres, que porta una inscripció que fa referència a l’any 1110, cosa que fa pensar pel lloc on va ser trobada, que podria ser la data de la seva consagració, encara que la seva construcció se situa en el segon quart del segle XII. Aquesta església té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall com els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, considerada la part més interessant del temple.

L’edificació és d’una única nau amb un absis semicircular. L’església disposa de dos ulls de bou, un a cada extrem de l'edifici, i dues finestres per a l’entrada de llum. Els murs exteriors presenten un simple fris i una ornamentació figurativa, com un cap humà i un cap de bòvid. Posteriorment, es va afegir una petita capella de planta quadrada oberta al mur nord i un campanar d'estil gòtic, que consta de dos nivells i s’obre com una capella coberta a l’interior de la nau. En els murs laterals s’hi van incorporar dos altars moderns, així com un cor en la part de ponent que disposa d’un barana d’època gòtica, i al qual s’accedeix per una escala de cargol.

L’accés s’efectua per la façana de ponent, amb una porta d’arc de mig punt, amb dues arquivoltes sostingudes per dues columnes a cada costat amb capitells decorats amb elements vegetals, animals i humans. D'esquerra a dreta, i començant des de l'exterior, podem veure unes fulles de palmell, dos lleons amb un home vençut, la lluita de l'home amb els dos lleons i finalment unes fulles amb flors.

Sobre l’arc se situa un Crismó, un relleu on s’hi representa l’anagrama de Crist, i en els angles es poden veure dos coloms i dos caps humans, un d'ells tocant una banya de caça. El cercle que envolta el crismó disposa d'una sanefa amb motius vegetals i als dos costats s'inscriuen dos flors de quatre pètals.



El crismó estava format per les dues lletres X (khi) i P (ro) superposades, una abreviació del terme grec ΧΡΙΣΤΟΣ (Crist). Fins a l'Edat Mitjana, la inscripció XPISTUS on es barregen lletres gregues i llatines, era usual. Així, també es representa a Crist amb les inicials XPS. El pal vertical de la P esta creuat per un pal horitzontal, tot recordant el patíbul de la Creu on Jesús va esser crucificat. Aquest Crismó també es representa acompanyat per les lletres 'Α' i 'Ω', penjades a la 'X', una a cada costat, recordant la frase de l’Apocalipsi: 'Jo soc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi'. També sovint es troba el Crismó inscrit dins d'una corona de llorer, o un simple cercle, com a símbol de victòria de Crist sobre la mort.

Com en d'altres esglésies de la vall, custodiant l'entrada al temple trobem en la porta de fusta, un forrellat de ferro de tradició romànica, decorat amb incisions de línies i motius d’enreixats, amb el passador acabat en cap d'animal.

A l’interior de l’església encara es conserven les tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l’aigua beneïda i la pica de l’oli.


Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Capella de Sant Quirc de Durro