La Vall de Boí. Santa Maria de Cardet

El lloc de Cardet és esmentat el 1096. El 1157 el castell de Cardet fou donat al monestir de Lavaix (actualment en ruïnes que, la major part de l'any, són negades pel pantà d'Escales, al Pont de Suert de la comarca de l'Alta Ribagorça) per Bernat d’Erill. En endavant, i fins a la fi de l’Antic Règim, Lavaix detingué la jurisdicció del lloc. Segons el lingüista Joan Coromines, Cardet prové de carduetum (camp de cards). Es tracta, per tant, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.

Situat sobre un fort pendent de la muntanya, es troba l’església parroquial de Santa Maria. Construïda al segle XI, va ser transformada en el segle XII. Es tracta d’un edifici senzill, de petites dimensions i estructurat per una única nau completada per un absis semicircular de dos nivells: l’església i la cripta, l'única de tot el conjunt de la Vall, que es va construir aprofitant el desnivell del terreny.

A excepció de l’absis, amb algunes figures d’animals esculpides, els murs exteriors de l’església no presenten cap motiu decoratiu, i consisteix en el comú en la zona, a base d'arquacions cegues sota una franja de dents de serra.

La porta de l'església, aixoplugada per un porxo simple, consisteix en un arc de mig punt. Es pot observar la decoració d’un crismó i d’una creu. El forrellat està format pel pany i el pasador decorat amb una cara, semblant al que es troba en la veïna església de l'Assumpció de Cóll.

La façana d’accés està rematada amb un campanar d’espadanya, a diferència de la resta d'esglésies de la vall, fruit de les transformacions barroques que tingué el tempe durant els segles XVII i XVIII i que li donaren el seu aspecte actual.




A l’estructura original de l’església es va afegir una sagristia situada a la zona sud-est de la nau, així com una petita capella en el mur nord.

De l’església de Santa Maria de Cardet es va recuperar un frontal d’altar i una biga de fusta amb decoració pictòrica amb figures d'animals, avui dipositats al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El frontal d'altar, en el qual es combina la pintura i el baix relleu d’estuc, està datada de la segona meitat del segle XIII i se li atribueix a Iohannes, del Taller de la Ribagorça. S’hi representen diferents escenes: en la part central, figura la Verge coronada i el Nen. En els laterals es representen l’Anunciació i la Visitació en el registre superior esquerre; a sota, l’Epifania; la Nativitat i l’Anunciació dels pastors en la part superior dreta; i el Martiri dels Innocents i la Fugida d’Egipte just a sota.


Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro