La Vall de Boí. La Nativitat de Durro

L'antic terme municipal de Durro va ser independent fins l'any 1965 que va ser unit a Barruera, i, ja en la nova unitat administrativa, canvià el nom el 1996 pel de la Vall de Boí. El municipi de Durro s'estenia a l'esquerra de la Noguera de Tor, riu que era el límit amb Barruera i comprenia, bàsicament, la vall del riuet del seu nom i, també, la del barranc de Saraís. Comprenia el poble de Saraís.

Es esmentat per primera vegada el 1064, en convenis i pactes feudals fets entre les dues branques comtals del vescomtat de Pallars, i pertanyé als barons, i després comtes, d'Erill. Durro és un topònim d'origen basc, amb un element romànic: ad urru en seria l'origen. La proposició llatina expressa direcció, més el mot basc urru, que vol dir lluny. Així, Durro significaria cap a lluny, possiblement fent referència a l'apartat que queda Durro de les vies de comunicació del fons de la vall.

Durro es troba enlairat a 1.386 metres, sota el tossal del Castell (1.608 metres), del qual no en queda cap rastre. S'hi arriba per una carretera asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i es va enfilant de forma serpentina. El poble s'esglaona pel pendent, i les seves cases són d’una a tres plantes i són freqüents les balconades i els ràfecs volats de fusta treballada, coberts amb lloses de llicorella; els murs són de pedra.

Tocant a les cases del nucli antic, es troba l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, construïda probablement durant la segona meitat del segle XII. L'edifici tenia originalment una sola nau estreta i allargassada i una capçalera amb un absis, però molt aviat va ser transformat. Se li va afegir un gran porxo al costat sud, després un transepte i dos absis laterals, i finalment un campanar de torre que anul·lava l'absis nord.

El temple també va sofrir una remodelació important entre els segles XVI i XVII, en què es van obrir al costat nord dues capelles.

Al segle XVIII el temple va ser reformat novament amb l'afegit d'un gran espai al costat sud que ocupava part del porxo. En el presbiteri s'hi instal·là un gran retaule major, i al seu darrera s'enderrocaren els absis per construir una sagristia.

El portal, de mig punt, és més ample i massís que els de la resta de la vall i està format per arquivoltes en degradació sobre un doble joc de columnes i extradossat per un guardapols escacat. Aquesta part de la façana està aixoplugada per un porxo d'arcs de mig punt que es va agegir posteriorment, tal com s'ha comentat anteriorment.

El campanar, de torre quadrada i adossat al mur nord, té diversos pisos separats per un fris de dents de serra i arcuacions cegues. Les seves obertures, algunes d'elles tapiades, foren transformades de finestres geminades en finestrals d'arc apuntat (En la foto, es pot veure darrere del campanar, la capella de Sant Quirc).

Procedeix de l’església una imatge de la Mare de Déu, romànica, tallada en fusta de til·ler, del segle XII, que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i en el cor del temple es conserva una imatge de Nicodem, la persona que va desclavar a Crist amb unes estenalles mentre li sostenia el braç (Foto: Mare de Déu, obtinguda de la web del MNAC).

Totes dues peces formaven part del Davallament de Durro i l'estil i similitud d'aquestes talles amb les del Devallament d'Erill-la-Vall han portat a la conclusió que provenen del mateix taller d'escultors que va treballar a les valls pirinenques a final del segle XII o inici del segle XIII (Foto: Nicodem).



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro