La Vall de Boí. Sant Feliu de Barruera

El poble de Barruera, cap del municipi de la Vall de Boí, s'assenta al marge dret de la Noguera de Tor, a 1.096m d'altitud. La població antiga és a banda i banda del carrer Major, antic camí que pel port de Gelada duia a Senet (poble del nord del terme municipal de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça). Hom hi troba cases, pallers i bordes; les primeres, d’un a tres pisos, tenen balconades de fusta treballada, protegides per teulats volats; tenen, així mateix, llindes i rebranques de pedra i coberta exterior, de lloses de llicorella del país, amb doble vessant. Modernament s’ha edificat també a la banda de ponent de la carretera principal. Hi ha edificis d’apartaments i algun hotel i, a la part més sud-occidental, les cases de l’ENHER.

El topònim Barruera és esmentat als documents medievals com a Varorzera, és a dir, vallis ursaria (vall d’óssos), interpretació que presenta dificultats des del punt de vista filològic, que tanmateix sembla que es podrien explicar per una evolució local arcaica.

L’església parroquial de Sant Feliu de Barruera és situada a llevant de la carretera, fora del nucli antic, a la vora de camí que enllaçava amb altres pobles de la vall i comunicava amb les valls veïnes.

El temple, que va iniciar la seva construcció a finals del segle XI o inicis del XII, ha sofert modificacions importants al llarg del temps, algunes d’elles en època medieval, i la seva història constructiva és molt complexa i difícil de desgranar, atesa la variació del programa originari i la seva continuació amb un projecte completament diferent. A més, cap a la dècada de 1970 l’edifici va ser objecte d’una restauració exhaustiva que va produir nombroses alteracions, sense deixar-ne cap registre. Raó per la qual a hores d’ara resulta força complicada l’anàlisi completa de la seva evolució.

És possible que, en origen, fos un edifici basilical de tres naus, com les que hi ha a Taüll. Actualment, però, és una edificació d’una sola nau coberta amb una volta de canó, capçat per un absis amb arcuacions llombardes del segle XI; a migdia té adossada una capella capçada per un absis semicircular sense arcuacions, del segle XII.

El portal, amb un arc adovellat de mig punt, té motllures a l’intradós i un guardapols a l’extradós; és protegit per un porxo amb coberta de dues vessants.

L’església tenia una sagristia, avui desapareguda. El campanar, situat a l'angle sud-oest de l'edifici, és una torre de planta quadrada, que s'aparta del model dels campanars d'Erill la Vall, Boí i Taüll. Tota la decoració que hi ha són unes motllures molt senzilles que marquen els nivells de la construcció. És de tres pisos i a cada façana dels dos nivells superiors hi ha una única finestra de mig punt. La teulada a quatre vessants descansa sobre una estructura piramidal de fusta.



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Sant Climent de Taüll | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro