La Vall de Boí. Santa Maria de Taüll

El poble de Taüll, situat a 1.482 metres d'altura a l'antic camí de Cabdella, consta de dos nuclis, el principal al voltant de l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, prop de l'església de Sant Climent. Aquestes esglésies, junt amb la de Sant Martí, han fet pensar que podrien tenir relació amb un intent dels senyors de la vall de crear un conjunt monàstic.

Sant Climent de Taüll (esquerra) i Santa Maria de Taüll (dreta)

Les restes de l'església de Sant Martí van ser descobertes l'any 1970, durant la restauració de l'edifici de Taüll que feia d'escola. Es creu que era la primitiva església parroquial, anteriorment a la construcció de les altres dues. Hom hi descobrí dos absis romànics, i sembla que aquesta església s'esfondrà per una allau al segle XIX.

Apart de les esglésies esmentades, dins del terme parroquial de Taüll, es troba la capella de Sant Quirze, una construcció molt senzilla capçada per un absis semicircular romànic i situada a prop de la urbanització turística de Pla de l'Ermita.

Com molts altres noms de la vall, el topònim de Taüll s’explica pel basc ata (‘portella’) més uri (‘poble’) i significa "poble de la portella (de muntanya)".

L'església de Santa Maria de Taüll la trobem en el centre històric del poble, i és l'única església de la vall que sembla generar l'assentament de la població al seu voltant. Molt semblant a la de Sant Climent, fou construïda al mateix temps, i consagrada un dia després que aquesta, l'11 de desembre de 1123, pel mateix bisbe Ramon Guillem de Roda d'Isàvena. Sembla probable que la construcció de l’església va aprofitar el campanar que ja existia i que pertanyia a una església més antiga, probablement de la segona meitat del segle XI.

De planta basilical, és un edifici de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb tres absis semicirculars amb una decoració d'estil llombard, i amb amb una teulada de doble vessant. Al segle XVIII, fou molt reformada en un estil totalment barroc, però una restauració recent va eliminar les modificacions i decoracions sobreposades, tornant-li l'aspecte del segle XII.

Els murs exteriors són totalment llisos, excepte els dels absis, que presenten arcuacions i lesenes sota un fris de dents de serra. A la façana oest hi ha un finestral de dimensions considerables, a més de l’accés principal, constituït per un arc de mig punt sense ornamentació. La torre del campanar, alta i esvelta, es dreça sobre la nau de l'epístola i és del mateix model que la de Sant climent, amb diversos pisos amb finestres geminades sota arcuacions.

L'església estava decorada tota ella -en els absis, als murs i a les columnes- amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps, fins que finalment la major part d'aquest conjunt es van arrencar i traslladar a Barcelona entre els anys 1919 i 1923, com les de la resta de la vall, i actualment es poden veure en les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Destaquen les pintures de l'absis central -a l'església es pot veure una reproducció- presidides per l´escena de l´Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els tres Reis Mags en actitud d´oferir. En el registre inferior, es representen diversos apòstols: sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Joan Evangelista.

Obra d'un segon mestre són les pintures que cobrien el mur meridional i el de ponent, on destaca l'escena del judici final, i una versió de la lluita entre David i Goliat que representa la lluita del bé contra el mal.

Al MNAC es conserva un frontal d’altar tallat de fusta i policromat d'una elevada qualitat, que cal situar-lo a final del segle XII, amb la figura de Crist en Majestat, en el registre central, envoltat dels símbols dels evangelistes. A banda i banda es distribueixen en dos nivells les figures dels 12 apòstols (Foto extreta de la web del MNAC).

També s'exposen quatre figures de fusta recuperades l’any 1907 que pertanyen a un Davallament de la creu: la imatge de Crist, de la Verge, de Josep d’Arimatea i d’un dels lladres. Les talles s’han atribuït a un taller d’escultors de la Ribagorça i es daten al segle XII o la primera meitat del segle XIII (Foto extreta de la web del MNAC).



Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí |Sant Climent de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro