La Vall de Boí. Sant Climent de Taüll

Seguim a Taüll, que en el seu moment d'esplendor (segles XII-XIII) va arribar a tenir quatre esglésies. Alguns historiadors pensen que l'església de Sant Climent, situada als afores del poble, va ser un intent fallit dels senyors d'Erill d’establir una comunitat monàstica a la vall.

L’església de Sant Climent es troba abans d’arribar a Taüll, al peu de l’actual carretera. Sant Climent de Taüll amb el seu campanar de planta quadrada que s'aixeca majestuós, de cinc pisos amb sòcol i finestres separades per columnes, és l’element exterior més característic del conjunt i l'imatge que tothom té al cap quan es parla de la Vall de Boí. Una fisonomia que no sempre es va veure així; tothom pensa que l'exterior dels edificis romànics era de pedra vista, però en alguns conserven sorprenents restes de la decoració original, com ara arrebossats de color blanc i dibuixos en vermell. A l'exterior de Sant Climent es poden apreciar aquests fragments a les finestres dels absis i en moltes de les arcuacions del campanar.

Consagrada un dia abans que Santa Maria de Taüll, una inscripció pintada en una columna de l’església confirma que ho va ser pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre: ANNO AB INCARNACIONE / DOMINI MºCºXXºIIIº IIIIº IDUS DECEMBRIS / VENIT RAIMUNDUS EPISCOPUS BARBASTRE- / NSIS ET CONSECRAVIT HANC ECCLESIAM IN HONORE / SANCTI CLEMENTIS MARTIRIS ET PONENS RELI- / QUIAS IN ALTARE SANCTI CORNELII EPISCOPI ET / MARTIRIS (“L’any de l’Encarnació del senyor 1123, el 10 de desembre, vingué Ramon, Bisbe de Barbastre, i consagrà aquesta església en honor de sant Climent màrtir, i posà relíquies a l’altar de sant Corneli bisbe i màrtir”).

L’edificació reemplaçava una església de la segona meitat del segle XI, de la qual es conserven algunes parts que són aprofitades en la nova construcció, com ara la part inferior de l’absis central. Sant Climent és el temple més gran de tota la vall i pràcticament no ha sofert transformacions significatives des d’època romànica. Té la planta basilical pròpia del romànic, amb tres naus dividides per columnes cilíndriques, tres absis i una coberta a dues aigües.

Els murs estan fets amb carreus regulars, ben tallats i col·locats de forma regular; gairebé no hi ha obertures, tret de la porta i algunes finestres i ulls de bou. A l’exterior, l’única llicència en decoració la trobem als absis, on hi ha elements propis del romànic llombard, com arcs cecs, frisos i lesenes.

L’accés a l’església, per una porta d’arc de mig punt, se situa a la façana de ponent. Es conserven restes d’un antic porxo, avui desaparegut.

Poques presentacions necessita la que es considera l'obra mestra de la pintura mural romànica catalana. El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll, amb el famós pantocràtor al capdavant, n'és la seva màxima expressió per la composició, el dibuix, els colors i el poderós simbolisme que emana. Un autèntic referent a nivell europeu que segueix impressionant l'observador gairebé mil anys després de ser pintat.

Les pintures van ser arrancades del seu lloc original i traslladades a Barcelona durant els anys 20, i avui es poden contemplar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, mentre que alguns fragments descoberts en els anys 2000 i 2001 es conserven en el seu indret original. A l'església s'instal·là una còpia sobre escaiola del 1960, recreació del pintor Ramon Millet. Fa poc, des del 23 de novembre del 2013, una acurada projecció virtual (una tècnica coneguda com a mapping) ha substituït la còpia, i es representa sobre l'absis amb tot detall i un realisme minuciós les pintures que s'han conservat des d'aquell llunyà 1123, quan l'església va ser consagrada (Foto: Interior de l’església amb les pintures murals «in situ», 1904 © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Autor: desconegut).

Però la cosa va més enllà, perquè la presentació ofereix també la possibilitat d'admirar com hauria pogut ser l'absis pintat en la seva totalitat, omplint els fragments perduts amb imatges noves, que s'han realitzat després d'una llarga recerca. La projecció, sobre un cicle repetitiu de 30 minuts, inclou la presentació fixa de les pintures conservades (17 minuts); un espectacular audiovisual animat en què es mostra el procés de realització de la pintura fins a arribar al resultat final (10 minuts), i 3 minuts per contemplar la paret nua, però amb les traces de pintura deixades per l'arrencament del fresc el 1919. A més, es poden veure també els fragments originals trobats després d'extreure la reproducció d'escaiola i que fins ara no eren visibles (Foto de Judit Fernándeza, publicada en l'article 'Nova llum per al romànic. Sant Climent de Taüll virtual' del diari El Punt Avui+ del dia 24/11/2013).

Tornant a la pintura original, si es compara amb altres pintures d'igual temàtica, veurem que les de Sant Climent són innovadores perquè combinen la rigidesa pròpia del romànic amb certs elements ornamentals que les fan úniques i impressionants.

Els estudiosos no saben del cert quines influències va tenir el "mestre de Taüll": es parla de l'herència bizantina per la grandiositat, el hieratisme i la simetria gairebé perfecta de la composició. Però també trobem influències àrabs en la cal·ligrafia que decora algunes sanefes, i mossàrabs en les franges de color que ocupen el fons pla.

Però, qui va ser el "mestre de Taüll"? No se sap ni el nom ni la procedència. Els mestres pintors o escultors es consideraven artesans que treballaven per encàrrec i no signaven les seves obres. Però es pot reconstruir la seva obra  gràcies al llibre escrit pel pintor Cennino Cennini (s. XV), on explica la formació dels pintors del romànic: durava 13 anys com a mínim, començaven a dibuixar sobre taules, després les estucaven i pintaven i, per últim, es dedicaven a la pintura mural. Dominador de la tècnica i de la iconografia, el que es sap del cert és que el misteriós "mestre de Taüll" va ser el més gran pintor del segle XII a Catalunya i un dels més importants d'Europa.

Normalment l'absis es dividia en tres franges, que corresponen al cel, l'església i la terra, però a Sant Climent només hi ha les dues primeres, fet que realça la figura del pantocràtor.

La part celestial l’ocupa Crist en majestat, beneint els fidels amb la mà dreta i, amb l'esquerra, sostenint el llibre de les Escriptures on apareix ben visible la frase Ego sum lux mundi (jo sóc la llum del món). Com a símbol d'omnipresència i autoritat, dues grafies gregues es troben a banda i banda de Crist, l'alfa i l'omega, Déu com a principi i final de totes les coses.


Seguint la tradició iconogràfica del romànic, s'està davant d'un Déu-jutge totpoderós (en grec Pantocràtor), desposseït de qualsevol rastre d'humanitat, benevolència o amor. La seva figura, exageradament gran respecte a les altres, mira i jutja el comportament dels homes. Alguns autors extrapolen aquesta autoritat divina a la del senyor feudal, personatge de poder inqüestionable, encarregat de la llei, propietari de terres i amo del destí dels homes.


A nivell formal, crida l'atenció la precisió del dibuix i els detalls, com el cabell o la barba, per exemple. També destaca la gamma de colors utilitzats per la seva intensitat, predominant els blaus i els verds clars, que contrasten amb grocs i vermells. L'ús innovador dels colors és un dels punts destacats de Sant Climent de Taüll i un cas gairebé únic al romànic europeu.

Envoltant la figura de Crist es troba el tetramorf o la representació dels quatre Evangelistes, encerclats per medallons i sostinguts per serafins i querubins. La mare de Déu i els representants de l'Església són els protagonistes del segon registre. Maria, amb rostre allargat i hieràtic, sovint s'interpreta com la personificació l’església.

Altres elements destacats són a l'arc triomfal (just l'anterior a l'absis). Es tracta de la Dextera Domini o la mà de Déu que simbolitza el poder diví atemporal. Molt a prop i també alçant la vista, es pot veure l'Agnus Dei, el corder amb set ulls que simbolitza el triomf de Crist.

Els absis laterals de l'església també van ser pintats en època romànica. A la part baixa, darrera l'altar encara es pot veure diferents bandes de colors que formaven el sòcol. Al MNAC es conserva la continuació per la part superior d'aquestes pintures: uns àngels sobre el mateix fons de franges horitzontals.

Al MNAC també es pot contemplar un excepcional banc presbiterial de fusta, probablement construït el segle XIII (Foto extreta de la web del MNAC).

El poble de Taüll des del campanar de Sant Climent

Anar a: El conjunt romànic de la Vall de Boí | Santa Maria de Taüll | Sant Joan de Boí | Santa Eulàlia d'Erill-la-Vall | Sant Feliu de Barruera | Nativitat de Durro | Santa Maria de Cardet | Assumpció de Cóll | Capella de Sant Quirc de Durro