Casa Coll i Bacardí (o Baumann) de Terrassa

El Parc de Vallparadís es configura al llarg de l'antiga llera dels torrents Monner, de les Bruixes, de les Ànimes i de la Font d'en Sagrera, amb un recorregut que supera els 3km de punta a punta, on es poden trobar monuments i llocs d'interès únics com les Esglésies de Sant Pere (La Seu d'Ègara), el Castell Cartoixa de Vallparadís o la Casa Coll i Bacardí, entre altres.

La Casa Coll i Bacardí, coneguda actualment com la Casa Baumann, es troba a l'Avinguda Jacquard, i tocant el Pont de Passeig. El projecte de la construcció s'inicià el 1913, per part de Josep Maria Coll i Bacardí, arquitecte municipal de Terrassa entre els anys 1912 i 1917, quan va morir prematurament, per a destinar-la com a residència particular pròpia.

En aquell temps, el propi Coll i Bacardí va voler realitzar una urbanització del torrent de Vallparadís, amb la fi de fer un parc municipal, i establir un nucli verd i un pulmó de la ciutat que era plenament industrial i eminemment tèxtil. En els voltants es van constuir la Casa Salvans (de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada) i la Torre Soteras (de l'arquitecte Salvador Soteras i Tabener), així com la pròpia Casa Coll i Bacardí, que és la única residència que ha sobreviscut al transcurs del temps. L'actual Centre de Documentació i Museu Tèxtil ocupa els antics terrenys de la Casa Soteras, i encara es conserva els murs que envoltava la Casa Salvans.

A la mort de Coll i Bacardí, la família va vendre la casa per necessitats familiars, l'any 1920, al suís Ernst Baumann, representant de llanes, quedant el cognom de l'empresari per sempre més relacionat amb la casa, mantenint-se avui en dia. Baumann utilitzà la casa per vivenda i per despatxos, per convertir-la en la seu de l'empresa Ernesto Baumann Sociedad Anónima Lanera, fins que abandonà el negoci i la casa prop el 1960. Continuà aquell negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany durant cinc anys més. Llavors quedà abandonada definitivament fins que l'adquirí l'Ajuntament de Terrassa.

L'habitatge avui acull Baumann Oficina Jove, el projecte que aborda les principals necessitats d'emancipació i autonomia dels i les joves de manera integral i global. Aquest servei pretén garantir l'accés als recursos existents que poden ser necessaris en aquells aspectes de la seva vida quotidiana que més els preocupen, mitjançant l'assessorament i l'acompanyament. Els eixos són: treball, educació i formació; mobilitat internacional; habitatge; participació estudiantil i viatges.

Els darrers anys s'hi ha incorporat un ascensor extern que ha canviat la fesonomia de l'edifici per la part de Llevant, la del carrer de Salmerón, on també ha nascut una nova plaça de disseny que permet gaudir d'una bona perspectiva de la Baumann, del Castell Cartoixa i del seu fossat.

Era en el els seus origens un habitatge unifamiliar aïllat de notables dimensions situat en una zona privilegiada i alhora envoltada de jardí, on es van plantar nombrossos arbres que avui encara es mantenen. Constava d'una planta semi-soterrani, planta baixa i una primera planta.

De planta rectangular, està constituïda per diversos cossos, de diferent alçada i forma, donant com a resultat un joc de volums interessant. El 1926, per encàrrec d'Ernst Baumann, l'arquitecte Josep Masdéu i Puigdemasa va reformar i amplià la casa, construïnt una segona planta que modifica les façanes nord i est de la casa original, així com la coberta inclinada.

Les façanes són arrebossades i esgrafiades, amb influència de la Secessió vienesa, molt planes, amb una successió d'obertures verticals estretes que van creant un ritme perfecte entre els buits i el mur.

Les teulades són inclinades i amb teules vidrades, excepte en el cos més alt, que pren la forma de torre quadrangular rematada per una terrassa. Són de destacar les teules de ceràmica de color negre, groc i caramel, de disseny especial, així com la tortugada.

Igualment és interessant la tanca del jardí, amb uns pilars decorats amb trencadís policromat i units amb una barana de forja.

Altres elements destacats de la façana són el gablet que alberta una imatge de Sant Josep, el patronímic de l'arquitecte i propietari de la casa, i una finestra gòtica que sembla que prové dels enderrocs d'antigues edificacions de la Via Laietana de Barcelona.

En el seu interior, es podem admirar dissenys de paviments hidràulics de diferents motius, repartits per les diverses habitacions de la casa...

En la cuina, es troba una gran campana decorada amb un enrajolat de motius florals de la fàbrica Pujol i Bausis. Encara existeixen els elements originals de la cuina de carbó.

En l'escala principal existeix un passamà amb una barana de fundició decorada amb motius florals.

Bibliografia: Pat.mapa (Patrimoni cultural català) | Centenari de la Casa Baumann, per Joan Manel Oller (Diari La Torre. Diari terrasenc independent i català (01/04/2013)) | Casa Coll i Bacardí. Modernismo en Terrassa (per Natividad Partida Amores)

Anar a: Terrassa, modernista i industrial: ruta per Vallparadís