El Magatzem Pasqual Sala de Terrassa

En els terrenys que antigament eren la jardineria de la masia Cal Segala, i on s'ubicà el Teatre Principal que va quedar destruït per un incendi l'any 1847, van ser adquirits per l'industrial Pasqual Sala i Sallés. El 1893, Pasqual Sala encarregà a l'arquitecte Joan Trays Urgellès i els mestres d'obra Baltasar Gorina i Vicens Aymerich, la construcció d'un magatzem de teixits. La construcció d'aquest edifici no fa pensar que era un magatzem, sinó més bé a un petit palau; i es què a Terrasa, els magatzems situats als carrers pròxims a l'Estació del Nord per on arribaven els viatjants a la ciutat, eren l'aparador de les fàbriques tèxtils, i es presentaven amb solucions constructives més arriscades o façanes més originals. Així, el modernisme es va manifestar abans en un magatzem que en edificis públics o particulars.

Actual seu de la patronal catalana Cecot, resultat de la fusió que va tenir lloc l'any 1978, entre l'Institut Industrial de Terrassa i la Unió Comercial i Industrial. L'Institut Industrial va néixer el 1873 a arrel de la industrialització de Terrassa, que va provocar la presència constant de gremis i organitzacions amb la finalitat de propiciar el desenvolupament econòmic de la ciutat, i l'Institut Industrial estava interessat sobretot per la defensa de la indústria tèxtil. L'altra organització, Unió Comercial i Industrial, naixia per cobrir les necessitats de la resta de sectors econòmics de Terrassa. El 1952, l'antic Magatzem Pascqual Sala s'inaugura com a seu de l'Institut Industrial de Terrassa, fent l'adaptació de l'edifici l'arquitecte barceloní Salvador Soteras i Taberner.

L'edifici és d'estil eclèctic, amb una estructura clàssica i decorat amb referents històrics, envoltat d'un jardí d'estil anglès, façana a quatre carrers i cercat per una tancat de ferro treballat. La façana principal és simètrica, amb un cos central que sobresurt en alçada. Així, apart d'aquest cos frontal orientat al sud, cap al carrer Sant Pau, la construcció consta d'una part formada per una gran sala octogonal coberta amb una cúpula envoltada d'una construcció en planta baixa.

El cos frontal tenia la funció d'acollir les oficines i serveis, amb una alçada de dos pisos amb dues obertures a banda i banda d'una gran portalada central coberta amb un arc de mig punt. Aquesta gran porta que abraça els dos pisos de l'edificicació sobrepassa el nivell de la cornisa, reblada per un frontó amb llinda a dues alçades amb un rosetó al centre.

La integració entre aquest accés i l'interior de l'edifici està resolta a través d'un gran vestíbul que ocupa també tota l'alçada de l'edifici, cobert amb una volta de mig punt amb petits cassetons ornamentals.

Presideix el vestíbul un relleu referent al deu Mercuri, símbol del comerç i en el seu entorn està representada la indústria amb edificis, xemeneies... i l'escut de Catalunya i una bandera amb el nom de Terrassa, està il·luminatper llums a la paret de l'època.

En la Sala Eusebi Cima es troba la gran cúpula octogonal, de la qual no s'ha aconsegit identificar l'empresa constructora, d'il·luminació zenital amb claraboia i una alçada de 14 metres des del terra fins el punt més alt.

El gran espai central de la cúpula s'utilitzava com a sala d'exposició i vendes, i es conserven velles fotografies que permeten veure com estaven disposats els taulells i el mobiliari.

En el vestíbul que dóna accés a vàries dependències hi ha, a les parets, quadres de reconeguts pintors i que formen part de la pinacoteca de la Cecot. La foscor de l'espai permet la correcta conservació d'aquestes obres pictòriques. Entrant a mà esquerra es poden veure diverses portes auxiliars que es van obrir a la dècada del 1980, amb accés a la cúpula central.

En el vestíbul interior, hi ha una vitrina on es guarda el Llibre d'Or de l'Institut Industrial-Cecot, així com medalles i objectes atorgats a l'Institut Industrial i a la Cecot per diferents organitzacions culturals, industrials i econòmiques. A la part baixa de la vitrina hi ha exposats els primers llibres de constitució de l'Institut Industrial, els quals daten de 1873, i altres llibres antics referents a qüestions tèxtils

En el despatx de la Presidència hi ha un quadre de Joan Marquès Casals, obra del pintor terrassenc Ramon Cortés Casanovas, on figura una placa que diu “Joan Marqués Casals 1893-1978 Benemèrit industrial terrassenc important propulsor, a l’any 1943, de la canalització de l’aigua a Terrassa que propicià el desenvolupament industrial i comercial de la ciutat i el benestar als seus ciutadans”.

La Sala d'Actes està recoberta de marbres de diferents tonalitats i il·luminada per quatre llums de cristall de dimensions importants i a les parets hi ha vuit figures de marbre, representant cadascuna d'elles un sector de la indústria tèxtil. Un gran pany de paret encobert per un gran tapís amb l'escut de l'Institut Industrial presidia les reunions de l'associació.

Poc abans de la guerra civil, l’Institut Industrial posava en funcionament un nou servei per als seus associats: la Biblioteca Tecnicotèxtilimpulsada pel catedràtic de l’Escola Industrial Daniel Blanxarti Pedrals que es va inaugurar el 15 de febrer de 1933. Allotjada a la planta baixa de la Biblioteca soler i Palet, des de l’Institut Industrial es va incrementar el fons bibliogràfic. Després de la guerra civil, la Biblioteca Tecnicotèxtil s’instal·lava a la mateixa seu de l’Institut, i quan aquesta es traslladà, el 1952, a l’actual edifici del carrer de Sant Pau, la biblioteca també hi va trobar el seu lloc. Inaugurada el 22 d’octubre d’aquell mateix any, estava instal·lada al primer pis de l’antic magatzem Freixa.

Als anys 80 l’Institut va donar el seu fons bibliogràfic al Museu Tèxtil de Terrassa per una correcta conservació dels materials i la sala de l’antiga biblioteca es convertí en museu, en la sala coneguda com sala Joan Pujals i Vallhonrat.



| Arquitecte: Joan Trays | Any: 1893 | C/ de Sant Pau, 6 | www.cecot.org

Bibliografia: Guia de visita. Edifici de l'antic Magatzem Pasqual Sala. Seu de la patronal catalana Cecot

Anar a: Terrassa, modernista i industrial: visita pel centre