El llac de Como (Lago di Como)

Entre les províncies llombardes de Como i de Lecco, i envoltat de preciossos poblets i un paisatge meravellós, es troba el Lago di Como, el tercer llac més gran d’Itàlia (té una àrea de 146 quilòmetres quadrats), després del Lago de Garda i el Lago Maggiore, i el més profund (410m). També conegut com el llac de Lario, pel seu nom en llatí (Larius Lacus), té una forma de “Y” inversa, amb els extrems a Como (oest), Lecco (est) i Colico (nord). La riba de Como és la que té els principals atractius de la zona i la més urbanitzada, amb restaurants, hotels i una carretera panoràmica que segueix l’antiga Strada Regina, replena de vil·les elegants i jardins aristocràtics. En la zona de Lecco el paisatge és més auster, amb petites cales, i un llegat industrial que perviu en factories com la de Moto Gucci, que encara fabrica els seus característics models en el poble de Mandello del Lario.

Cernobbio, als peus del Monte Bisbino, marca l’inici de la sèrie d’esplèndides vil·les que han fet famosa a la riba occidental del llac de Como. Destaca la Vila d’Este, construïda per Pellegrino Tibaldi en 1570 per al cardenal Tolomeo Gallio. En aquell temps, s’anomenava Vila Garrovo, a partir del nom del torrent que aquí desemboca en el llac. Situat a la vora del llac amb una vista esplèndida, la vil·la té un espaiós jardí d’estil italià amb un bulevard – que es va elevant cap a la muntanya – vorejat de xiprers i intervals jocs d’aigua, que el converteixen en un dels camins renaixentistes més bells d’Itàlia.

A principis del segle XIX, el complex es va reobrir després de molts anys d’abandonament; en 1814 la vil·la va ser la residència de Caroline de Brunswich, l’esposa de Jordi IV d’Anglaterra, que va dedicar el nom de la vil·la a la seva família, descendents de Guelfo D’Este. En 1856 es va construir una nova vil·la a les instal·lacions que es va nomenar en honor de la reina Caroline, Hotel de la Reine d'Angleterre, i que avui és conegut com el Pavelló de la Reina. Aquestes dues vil·les formen part d'un hotel de luxe que es va obrir en 1873, que ha estat freqüentat per prínceps, com el Duc de Windsor i Wallis Simpson, i actors. L'hotel també s'utilitzà com a set de la pel·lícula El Jardí de l'Alegria, una de les primers obres d'Alfred Hitchcock.

Vila Erba és cèlebre pels seus interiors amb el Salone da Ballo, la capella i la Sala delle Nozze, decorades per Giacondo Albertolli. Va ser construït en 1898, sumant-se a la ja existent Villa Nuova.

Els orígens d’Argegno es remunten a l’època romana, i porta el nom del cònsol romà Publio Cesio Archigene. La caiguda de Roma i posterior inestabilitat geopolítica d’Itàlia, portaren a construir una sèrie de fortificacions en l’època medieval, incloent un pont amb arcs que segueix en peu. L’estructura més gran del poble és el Santuari de Sant’Anna, que va ser construït en el segle XVII i que conté treballs en estuc de segles posteriors.

El llac de Como només té una única illa, i és l’Isola Comacina, habitada des de l’època romana i fortificada pels bizantins i que va conèixer un període d’esplendor durant l’Edat Mitjana. Els habitants de Como, aliats de Barbarossa del qual hem parlat en entrades anteriors, van conquerir la fortalesa en 1169 i van destruir les set esglésies de l’illa, ja que estaven aliats amb Milà durant guerres d’aquella època.

Com a curiositat, el 1919, la illa va ser llegada al rei Albert I de Bèlgica, convertint-se així en un enclavament de Bèlgica. A l’any següent va ser retornada a l’Estat Italià, a través d’una fundació encapçalada pel cònsol de Bèlgica i el president de l’Acadèmia de Brera, amb l’objectiu de construir un poble d’artistes i un hotel. Actualment, l’illa té un restaurant, un cafè i una sèrie de restes arqueològiques, quedant l’oratori barroc de San Giovanni com l’únic que es roman intacte.

L'illa pertany al municipi d'Ossuccio, que també es conegut pel Sacro Monte di Ossuccio, un dels 9 Sacri Monti del Piamont i de la Llombardia inclossos en la llista de Patrimoni de la Humanitat, l'any 2003, de la Unesco. Es tracta de 14 capelles, totes construïdes entre l'any 1635 i el 1710, amb planta central i d'estil barroc, que representen als Misteris del Rosari i que condueixen al Santuari que representa l'etapa quinzena i està dedicada a l'Assumpció de la Verge Maria

Al capdamunt el Santuario della Madonna del Soccorso ad Ossuccio i alguna de les 14 capelles

Lenno (1270036) és famosa per Villa del Balbianello (1270022), construïda en el segle XVII per al cardenal Angelo Maria Durini sobre un antic monestir de monjos franciscans. Va ser habitada després per l’explorador Guido Monzino, preparant aquí les seves expedicions cap al Pol Nord (1971) i a l’Everest (1973), deixant una valuosa col·lecció de mapes, llibres i objectes d’art exòtics.

La vil·la inclou dos edificis residencials, una església i una loggia amb una vista d’Isola Comacina a un costat i de la badia de Tremezzina a l’altra.

Aquí s'han rodat escenes de diverses pel·lícules com Star Wars II, l’atac dels clons, concretament les que corresponen a l’escenari de la regió dels llacs del planeta Naboo, o Casino Royale de la sèrie de James Bond, entre altres.

L’edifici principal manté mobiliari francès i italià dels segles XVII-XVIII, tapissos flamencs, porcellana xinesa i una col·lecció de pintures de paisatges. L’estructura rocosa del lloc va impedir crear un veritable jardí italià, però al parc i a les seves terrasses es poden trobar exemplars de roures, llorers càmfora, magnòlies, xiprers, a més d’azalees i rododendres.

També destaca a Lenno el baptisteri octogonal i l’església de Santo Stefano, construïts en el segle XI sobre un edifici romà i decorat amb frescs de Luini. En la part alta de la ciutat es troba l’abadia cistercenca d’Acquafredda, reconstruïda en el segle XVII, amb frescs de Fiammenghino. En el proper Giulino di Mezzegra, el dictador fascista Benito Mussolini i la seva amant Claretta Petacci van ser executats el 28 d’abril de 1945, després de la seva captura el dia anterior.


Tremezzo (1270049) és un altre important centre turístic, famós sobretot per Villa Carlota, una vil·la del segle XVIII. El nom del lloc el rep segurament de la badia de Tremezzina. Entre els anys 1928 i 1947, Tremezzo, Lenno i Mezzegra van formar un únic municipi anomenat Tremezzina. Aquí, el llac de Como s’obre cap al nord, tot i que encara apareix dividida per la península de Bellagio.

Villa Carlota va ser encarregada pel marquès Giorgio Clerici, i el seu nét, Antonio Giorgio la va completar. Es tracta d’una residència envoltada d’un jardí esglaonat que es va convertir en el segle XIX en una vil·la neoclàssica. Conté pintures de Francesco Hayez, mobles de Maggiolini i escultures d’Antonio Canova. Entre les nombroses estances decorades amb estucs hi ha una amb frescs d’Appiani, presses del Palazzo Reale de Milà. Avui en dia, pertany a l’Estat italià.

La seva situació – en la intersecció dels braços del llac – i el seu clima i paisatge, han fet que Bellagio sigui considerada la joia del llac. Encara conserva la seva estructura medieval amb part de les seves defenses, amb carrers esglaonats, i una església romànica dedicada a Sant Jaume. En el segle XVIII es van construir esplèndides vil·les nobles i en el segle XIV nombrosos hotels que convertiren el lloc en un important centre turístic. Entre les seves atractives residències, destaquen Villa Serberoni i Villa Melzi d’Eril, amb sengles jardins frondosos.

Aproximadament en l’any 1850 es van iniciar els treballs de construcció de Villa Serberoni, una luxosa vil·la de vacacions a la vora del llac per a una noble família de Milà. En 1872, la vil·la, d’estil neoclàssic, es va cedir i des de llavors constitueix el nucli central del Grand Hotel Villa Serbelloni, que s’inaugurà en l’any 1873, i on s'han allotjat entre altres persones il·lustres, el primer ministre Winston Churchill o el president nordamericà J.F. Kennedy.

En el seu interior, l’hotel reflecteix el bon gust amb el qual la noblesa d’aquella època li agradava envoltar-se: parets i voltes repletes de pintures i quadres amb escenes mitològiques, marcs d’or, petits temples... Els sostres enteixinats presenten sovint pintures amb motius florals en un joc de grisos i de rosa. L’hoste es queda impressionat per les tapisseries d’època, d’estil francès, pels antics tapets perses, pel cristall de les llums de Murano, pels mobles d’estil Impero, Neoclàssic i Liberty; i per les escalinates de marbre, per les columnes de guix...

Destaca també la luxosa vegetació dels seus jardins a la italiana, plens d’essències mediterrànies i subtropicals, que es beneficia de l’agradable microclima de la zona, amb sol gairebé tot l’any i temperatures suaus en totes les estacions.

La neoclàssica Villa Melzi d’Eril va ser construïda en 1810 per Giacondo Albertolli, per al comte Francesco Melzi d'Eril, que Napoleó va ficar al front de la República Cisalpina (Itàlia). L'encàrrec va ser una vil·la d'aspecte sobri i elegant, amb unes línes i volums simples que ressaltessin més el meravellós paisatge circumdant. Va ser decorada i amoblada per alguns dels artistes de més renom de l'època: Giocondo Albertolli, creador de gran part dels mobles i de la decoració interna; els pintors Andrea Appiani, Giuseppe Bossi i Alessandro Sanquirico; els escultors Antonio Canova, Giambattista Comolli, Pompeo Marchesi i l'escultor en bronze Luigi Manfredini.

L'interior de la vil·la no es pot visitar però si que es pot visitar els seus jardins i el Museu Arqueològic, situat en l'antic hivernacle dels tarongers. Els jardins d'estil anglès, embellits amb escultures, van ser concebuts per l'arquitecte Luigi Canonica i pel botànic Luigi Villoresi. A través de l'aportació d'aquests renombrats artistes i tècnics i gràcies a la sintonia especial establerta amb Francesco Melzi, tot el conjunt constitueix un lloc d'una rara armonia que va ser admirat, entre altres, per Stendhal el qual va descriure la seva bellesa en l'obra 'Roma, Nàpols, Florència', escrita en 1817.

A prop de la ciutat hi ha les vil·les del segle XVIII de Trivulzio i Trotti. En l’església de San Giacomo (segle XII) es troba un púlpit decorat amb els emblemes dels evangelistes.


Varenna és un altre poble d’origen romà, l’estructura medieval del qual segueix intacta. Va ser refugi per als habitants d’Isola Comacina quan els de Como van cremar la illa en 1169. En el centre del poble, l’església de San Giorgio (s. XIV) té un retaule (1467) de Pietro Brentani, mentre que Santa Marta conté una galeria d’art parroquial.

Varenna també es famosa per Villa Cipressi, amb el seu jardí esglaonat, i Villa Monastero, construïda sobre un monestir cistercenc. Al voltant del poble hi havia canteres de marbre negre, utilitzat en el terra del Duomo de Milà.

El castell medieval de Vezio, construït sobre una torre romana es troba a uns 20m a peu de Varenna i ofereix espectaculars vistes panoràmiques.

Per acabar, assanyalar que en la web de la cambra de comerç de Como, es pot trobar la guia de cine 'Le stelle del Lago di Como', que permet localitzar els diversos escenaris i les pel·lícules que s'han rodat, i si es vol saber i conèixer més les diverses vil·les històriques del llac, es pot consultar la web de larioonline.net.