Riells del Fai pertany al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental, al sector nord-occidental de la comarca. El riu Tenes constitueix l'eix vertebrador d'aquest antic terme; aquest riu entra en terres de Riells del Fai a Sant Miquel del Fai, on fa l'espectacular saltant d'aigua que dóna nom al territori: “fall” o “fai”, segons la pronúncia local. De seguida, ja dessota la cinglera que acull el monestir de Sant Miquel del Fai, se li ajunta el Rossinyol, que també fa un saltant molt vistós quan plou.
Sortim de la plaça de Riells, davant de l'església de Sant Vicenç de Riells. D'origen romànic, un document del 971 ja en parla d'ella: basilica Sancti Vincenii, in villa nuncupata Riello. L'any 1045 el bisbe Guislabert de Barcelona la va unir al monestir de Sant Miquel del Fai, i durant segles fou el monestir qui designava els rectors d'aquesta església parroquial. L'actual edifici data del 1618, i fou refeta i ampliada diverses vegades, perdent gairebé totes les restes antigues.
Prenem la carretera que ens durà als Cingles, seguint les indicacions de la Diputació 'sender de Sant Miquel del Fai'. Els Cingles, formen part dels anomenats Cingles del Bertí, i els relleus que li superposen estan formats de conglomerats rojos i per un conjunt d'estrats marins.
Es segueix una pista àmplia fins arribar a una tanca metàl·lica, i després de travessar-la, a pocs metres s'agafa un corriol a la nostra dreta.
El camí va guanyant poc a poc alçada i es va apropant a les parets dels Cingles, fins trobar-nos un trencall, on hi ha l'opció de trencar a la dreta a Riells de Fai per la font Fresca (camí que farem a la tornada), o bé continuar de dret fins al monestir de Sant Miquel del Fai.
Seguim pujant, i on veurem els espectaculars salts d'aigua que tenen el seu origen a la part alta dels Cingles, acompanyats de les coves de Sant Miquel del Fai, túnels formats pels dipòsits de tosca calcària de les mateixes cascades.
Durant el camí veurem a mà esquerre les restes de l'antiga central hidroelèctrica del Fai, que gràcies a l'aigua del riu Tenes, produïa energia elèctrica per a Sant Feliu de Codines, tot i que la central es troba dins del terme de Bigues i Riells. Va ser construïda el 1910, i el 1964 va ser l'any del seu tancament per les pèrdues que ocasionava aquesta indústria.
Arribem al santuari, el qual mereix una atenció especial i tota una entrada propera del bloc.
Després de descansar una estona retornem pel mateix camí fins arribar novament al trencall que havíem trobat abans d'iniciar la pujada al monestir.
Així, agafem el corriol que ara marxa a l'esquerra en direcció a la font Fresca i Riells del Fai, i que s'enfila lleugerament en un tram poc fressat per damunt de Pedra Vermella.
Al cap d'uns quinze minuts arribem a una terrassa de roca vermella a l'aixopluc d'una gran balma, un indret de gran espectacularitat que ofereix una magnífica vista del conjunt de la vall de Riells.
Seguim camí i un cop arribats a l'alçada de Riells, un sender baixa al poble fent llaçades fins a arribar a un carrer asfaltat, i a partir d'aquí tornem al punt d'origen de la ruta.
Resum de l'excursió (15-06-2013)
No inclou la visita al santuari de Sant Miquel del Fai
Distància: 8.33 km | Temps: 2:29:15
Altura guanyada: 382m | Altura perduda: 395m
Altura mínima: 309m | Altura màxima: 562m
Bibliografia: Itineraris pel Vallès Oriental. Ruta de Sant Miquel del Fai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.