El parc i el pantà de Vallvidrera

Al nord de Vallvidrera i a l'oest del Tibidabo s'estén una espessa zona boscosa rica en punts d'interès, tant naturals com de patrimoni, amb el paratge del pantà de Vallvidre com un dels seus elements de referència així com la Vil·la Joana o l'ermita romànica de Santa Maria de Vallvidrera.

L'itinerari surt de l'estació dels FGC 'Baixador de Vallvidrera' i és molt assequible amb contínues pujades i baixades. Si bé el recorregut no està marcat en el seu conjunt, si que és possible orientar-se a partir de les fites de diversos senders i itineraris que resegueix en part, com el GR-92 o els itineraris de la Budellera.

Des de l'estació sortim per un camí ample que planeja a mà esquerra en direcció a la font Vella, deixant de banda el camí principal que puja fins a la Vil·la Joana. Aquest sender condueix a uns graons a ma dreta, guanyant alçada ràpidament, en passar per la font Nova primer i la font Vella després.

Des d'aquesta última font neix el passeig dels Plàtans, que recorre en línia recta la distància fins a la propera Vil·la Joana i que està flanquejat per aquests arbres a banda i banda i amb la font dels Plàtans a mig camí. En aquesta vil·la del segle XVIII va passar els últims dies de la seva vida mossen Cinto Verdaguer i que acull actualment el Museu-Casa Verdaguer, que ocupa les seves dues plantes.

Després de visitar aquest espai museístic, pugem pel camí cap al Centre d'Informació del Parc de Collserola i l'escola Els Xiprers. Des de l'escola, per una pista de terra i una pujada ascendent, resseguim el GR-92 i els itineraris de la Budellera. Més endavant, el camí es desvia cap a la dreta per un alzinar des d'on es pot contemplar algunes panoràmiques del Tibidabo, amb el temple al seu cim i la Torre de Collserola.

Seguim pel GR-92 i després d'una pujada moderada arribem a la font d'en Canet que raja tot l'any i que es diu que les seves aigües eren molt apreciades pels mals del fetge i de l'estómac.

Desfent part del corriol pel qual hem pujat, desemboquem en la pista principal i la seguim en pujada a mà esquerra en direcció a la font de la Budellera, guiant-se per les fites vermelles. El camí, que passa per la porta de can Mandó i per sota de can Xoliu, segueix fins creuar un nou fondal, fent un gir de 180º per recórrer l'altre vessant en direcció contrària. Un desviament a mà dreta condueix fins el paratge de la font de la Budellera, la més popular d'entre les que es conserven al parc de Collserola, ordenada a base de murs, terrasses i escales. L'entorn de la font es va restaurar el 1988, inspirant-se en el projecte original de Jean Claude Nicolas Forestier, del 1918.

Sobre l'origen del topònim hi ha versions diferents. Una el relaciona amb les propietats medicinals de l'aigua per prevenir i curar els mals d'estómac. L'altra fa referència a una casa que hi havia als seus peus, en la qual hi fabricaven cordes per guitarres, que es feien amb els budells d'animals assecats o salats, i que les budelleres estovaven amb aigua de la font abans de trenar-los.

L'aigua de la font, d'un sol broc que neix sota els porxos, s'escola avall per un caneló que s'obre a altres piques. L'escut de la ciutat de Barcelona presideix una de les terrasses reprodueix un disseny del pintor Antoni Tàpies.

Seguim pel corriol que baixa per la dreta del paratge de la font. Unes escales faciliten el descens que culmina al revolt de les Monges, una pronunciada corba de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. Creuem la carretera i baixem per unes escales fins al fons del fondal de la Budellera, resseguint-la entre arbres diversos. Arribem a una àrea de lleure i una mica més endavant a l'ermita de Santa Maria de Vallvidrera. Documentat des del segle X, és on es va originar el primer nucli de Vallvidrera. L'aspecte actual respon a la reconstrucció del segle XVI en estil gòtic tardà.

El carrer de Santa Maria de Vallvidrera desemboca a la zona urbanitzada del davant del Baixador de Vallvidrera, on neix el carrer Torrent del Rovelló, que condueix al pantà, objectiu final de la sortida. Passada una cadena que barra el pas als vehicles, veiem a mà esquerra l'entrada de la mina Grott, una galeria excavada el segle XIX per dur l'aigua del pantà fins a la vila de Sarrià. De gairebé un quilòmetre, el 1908 es va instal·lar el que va ser el primer trenet elèctric de passatgers, que va funcionar fins el 1916 com una atracció d'oci (més informació de la mina es pot trobar en una entrada del bloc Altres Barcelones).

A l'altra banda del camí s'aixeca la casa del Guarda, d'estil neogòtic, al costat de la presa. Ambdues són obra de l'arquitecte Elies Rogent i Amat. La casa fou un edifici destinat a residència, taller i magatzem d'eines.

La presa del pantà, que treballa per gravetat, està construïda amb maons -fet insòlit a l'època- i té forma d'arc Està considerada una joia de l'arquitectura hidràulica del segle XIX.

Darrere seu, s'obre un ampli paisatge dominat per les aigües tranquil·les de l'embassament.Un camí voreja el pantà i passa per davant de les cases del barri de Mas Sauró.




Desfent les passes donades, tornem al Baixador de Vallvidrera, punt final de l'itinerari.