Vil·la Joana. Museu-Casa Verdaguer

En el barri de Vallvidrera, dins del parc natural de Collserola, es troba Vil·la Joana que forma part de la xarxa d'espais patrimonials del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), una antiga masia que passà a ser casa residencial, i que acull actualment el Museu Verdaguer dedicat a la memòria del poeta català que hi morí l'any 1902, després d'una breu estada de 24 dies. Jacint Verdaguer i Santaló, més conegut com mossèn Cinto Verdaguer, va ser un dels autors més importants de la Renaixença, i amb més de cinquanta obres, com per exemple L'Atlàntida, Canigó, Aires del Montseny, Pàtria i L'emigrant va posar les bases de la literatura contemporània catalana.


A tocar d'aquest recinte es troba el Centre d'Informació del Parc de Collserola i és un bon punt de partida per conèixer els entorns d'aquesta zona forestal, com la Font de la Budellera o el Pantà de Vallvidrera.

Antiga masia agrícola anomenada can Ferrer, a l'era hi ha una pedra esculpida amb aquest nom i que data del 1743. A mitjan segle XIX fou adquirida per la família Miralles, una il·lustre nissaga de Sarrià, que bastí l'edifici actual: una gran mansió de tres plantes, amb galeries a les façanes anterior i posterior, i coronada per una torre. La façana principal presenta composició simètrica amb un porxo central de dues plantes i coronada amb una espadanya, sota la qual hi ha un rellotge amb la inscripció “Quinta Juana”. Al davant hi ha un pati tancat per un mur, amb dos portals d’accés, que el separa de l’era situada a un nivell més aixecat.

Ramon Miralles oferí la casa, que portava el nom de la seva esposa, a Jacint Verdaguer quan la seva salut es malmeté, greument malalt de tubercolosi. Només hi va passar 24 dies, ja que el poeta va morir el 10 de juny de 1902. La seva mort va colpir la ciutat i va tenir un multitudinari enterrament.

Adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, entre 1920 i 1973, va acollir una institució pedagògica capdavantera, les Escoles Vilajoana d’educació especial, que incloïa apart de la part pedagògica (escola de deficients, de cecs i sordmuts), una part científica amb un laboratori general d'estudis i investigacions.

Compartint espai amb l'escola, l'any 1963 es va obrir l'espai Verdaguer recuperant el mobiliari que va rodejar al poeta català. Deu anys després, passà a ser museu, i es pot veure objectes i ambients que recorden sentimentalment  aquestes dies (amb la seva cambra, l'oratori on resava, la gareria on descansava o l'escriptori del pis del carrer Aragó on escrivia) amb col·leccions que s'han reunit, en bona part gràcies a donacions de particulars, que permeten explicar la trajectòria literària, personal i humana de Jacint Verdaguer.

Des de la terrassa es veu l'antiga església de Santa Maria de Vallvidrera, i va ser precissament a la seva Verge Maria, a qui va dedicar i escriure els seus últims versos.

Reproducció de l'altar dedicat a Sant Ramon, patró del propietari de la masia, Ramon Miralles i Vilalta, presidit per la corresponent imatge de fusta procedent de l'escola d'Olot.

A Folgueroles, en la comarca d'Osona, vila on va néixer Jacint Verdaguer, també hi ha la Casa-Museu Verdaguer, on va viure els primers anys de la seva vida, i és un dels museus literaris més antics de Catalunya que va obrir les seves portes l'any 1967.