Barcelona. Les Cases Ramos

Al barri barceloní de Gràcia sobre un solar de gran superfície ubicat a la plaça Lesseps cantonada Ronda General Mitre i el carrer Mont-Roig, trobem les Cases Ramos que tot i ser tres finques diferents, formen un únic edifici compartint façana comuna, que va ser construït el 1906 per l'arquitecte modernista Jaume Torres i Grau, que anys més tard va dibuixar els plànols de l'edifici de Correus i Telègrafs de la Vila Laietana en col·laboració amb Josep Goday.

La seva realització coincideix amb l'any en què es programa i es difon un nou concepte estètic batejat com a noucentisme per Eugeni d'Ors des del Glossari 'La Veu de Catalunya'. Tot i això, aquesta obra primerenca de Jaume Torres, es veu influències de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch, encara de ple dins del moviment modernista. El modernisme és present en tot l'edifici: esgrafiats, baranes dels balcons, sostres de guix, rajoles del terra, petits detalls als vestíbuls i ascensors, etc.

No feia gaire, concretament l'any 1897, que la Vila de Gràcia havia estat annexada a la ciutat de Barcelona. Les edificacions dels seus voltants eren construccions de dues o tres plantes sense cap mena d'ornamentació. Contràriament, la casa Ramos de cinc plantes amb tres cossos d'escala assolí una singularitat respecte de la resta d'edificacions del sector.

El conjunt va ser un encàrrec de Ricardo Ramos Cordero, empresari navilier i polític que va arribar a ser diputat per Lleida en els anys 1914 a 1916 i senador per la província de Barcelona del 1918 al 1923. A la casa, a més dels pisos i botigues de lloguer, vivia la família Ramos fins que la Guerra Civil de 1936 va provocar la seva marxa a l'illa de Mallorca. Durant un temps el pis principal va ser ocupat per la CNT i la Falange fins que va ser retornat als seus propietaris. Les dècades següents van provocar una certa decadència de l'edifici fins al punt que, a començaments dels setanta, va haver-hi una proposta d'enderrocament amb motiu de l'obertura de la Ronda del Mig. Per sort, l'acció immediata de aleshores Degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, Antoni de Moragues, demanant la declaració de Monument Nacional, la va salvar de l'enderroc.

La façana que dóna a la plaça és la principal, i la més treballada amb una tribuna a la planta noble i amb un coronament esgalonat. A l'altre frontís, molt més pla, s'hi repeteix l'esgrafiat, però la decoració és molt més escassa i la composició més simple, amb predomini de finestres, atès que primitivament donava a un carrer estret i secundari. Tota la façana està rematada amb un frontis de pedra. Les diverses plantes es diferencien en els diferents nivells: planta baixa, entresol, principal, les plantes tipus i la darrera planta, emfasitzant especialment el disseny del principal part de l'entresol. La façana fou realitzada amb fons d'esgrafiats beige i dibuixos blancs amb ornaments aplacats, tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc i balcons amb baranes de forja completen l'edifici Tots els elements que s'utilitzen en la construcció del coronament del conjunt tenen regust medievalista, concretament gòtic.

Darrera de l'edifici hi ha un jardí de la mateixa mida que les tres cases i a la cantonada amb el carrer de Mont-Roig, es conserva un templet poligonal coronat amb una apuntada cúpula de rigorós estil modernista, recoberta de ceràmica.

La planta noble i pis principal de la casa, disposa d'un gran saló de traços simètrics que sembla extret dels palaus de somni que il·lustren les pàgines de 'Les mil i una nits' i que dóna accés al jardi posterior. Arcs, columnes amb escriptura cursiva i cúfica, parets recobertes a baix per ceràmica vidriada i guix amb decoració atàurica amb dibuixos de pinyes, concedeixen tanta personalitat a aquest espai que grans cineastes l'han escollit com a set de rodatge (Foto de Ferran Nadeu, extreta del diari El Periodico).

Pedro Almodóvar en va quedar tan fascinat quan l'any 1999 va visitar el pis que va fer canviar a última hora el pla de rodatge de Todo sobre mi madre per incloure-hi escenes en aquesta vivenda familiar (el film va aconseguir guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l'any 2000). A l'interior també hi han filmat, entre altres, Alan Parker, The life of David Gale (2003), i Wim Wenders un anunci de la cervesa Stella Artois per a Rússia

L'única tribuna existent de l'edifici està treballada amb pedra, i fixant-nos en les seves baranes de forja, podrem veure que tenen forma d'abella.

Altres elements destacats són els timbres, també d'estil modernista, acompanyats d'una dama, una gran escalinata on hi ha les inicials R.R. del propietari de les cases, i com a símbol de la seva professió, a dalt de tot de la façana hi ha un escut amb un vaixell (Foto de Ferran Nadeu, extreta del diari El Periodico).




Passat cent anys de la seva construcció, els veins de l'edifici es van ficar d'acord i des de llavors una imatge espectacular es produeix la setmana de Sant Jordi, quan es penja senyeres als 45 balcons existents.

Més informació i videos de les Cases Ramos en: Esplendor modernista | Una joia modernista que compleix 107 anys | Un escenari de cinema modernista | Les Cases Ramos (Patrimoni Cultural)

(*) Element 88 de la Ruta del Modernisme