El castell de Castelnaud

Castelnaud-la-Chapelle amb vista a la confluència del Dordogne i el Céou, el seu afluent, ofereix una panoràmica esplèndida davant dels pobles veïns de Beynac-et-Cazenac i La Roque-Gageac. Es conegut pels seus dos castells, el castell de Milandes, antiga propietat de Joséphine Baker, i el castell homònim de Castelnaud que alberga el Museu de la Guerra en l'Edat Mitjana i que sorgeix del poble medieval que s'amuntega sobre les vessants del turó. Aquest últim castell és un dels més visitats de França i és que en temps passats va intervenir en diversos fets històrics que es van desenvolupar en el país com la persecució dels càtars, la Guerra dels Cent Anys i les Guerres de religió europees.

Vistes des del castell de Castelnaud amb el riu Dordogne i al fons Beynac-et-Cazenac amb el seu castell

La base del castell es remunta al segle XII. El penya-segat que dóna al Dordogne ofereix una protecció natural a un dels seus costats. Per a protegir el pont llevadís, el flanc nord fou reforçat en el segle XV amb una barbacana. La via d'accés al poble presentava un punt dèbil, així que en el segle XV s'afegí una muralla vorejada per dues torres. En el flanc sud, la part més antiga, del segle XIII, es va disposar en triangle al voltant de l'alta torre de l'homenatge franquejada per una gran torre rodona d'artilleria amb murs de metres de gruix, construïda en l'any 1500.

A principis del segle XIII, Bernard de Casnac era el poderós senyor de Castelnaud i fervent defensor de la fe càtara. Simon de Montfort que liderava la creuada contra els albigesos, es va apoderar del castell en 1214. L'any següent, Bernard de Casnac va reconquerir el castell que finalment serà cremat en mesos següents per ordre de l'Arquebisbe de Bourdeaux. Al llarg del segle XIII es reconstrueix, i d'aquesta època és la torre quadrada de l'homenatge, i segueix imposant-se com un dels més poderosos del Périgord.

En 1337 esclata la Guerra dels Cent Anys. El castell, després del matrimoni de Magne de Castelnaud amb Nompar de Caumont, entra en la família d'aquest últim que recolza als anglesos, mentre que els barons de Beynac estan a favor dels francesos. En poc més d'un segle, el castell va canviar set vegades de bàndol. En 1442, els francesos triomfem definitivament, després d'un setge de tres setmanes ordenat per Charles VII. Acabat el conflicte, la família Caumont recupera el castell i el tornen a construir. Dues torres semicirculars previstes de canoneres protegeixen el pati inferior i es construeixen el pont llevadís i una nova barbacana. Per un altre costat, una àmplia àrea residencial s'edifica al costat de la torre de l'homenatge. Castelnaud es manté com a centre de comandament del senyoriu i la torre d'artilleria, construïda en 1520, simbolitza el poder del lloc.

Els Caumont van triar la religió reformista, i el capità Geoffroy de Vivans, administrador del castell, la va defensar i s'esforçà en combatre als catòlics amb obstinació. El temien en tota la regió, com demostra que ningú va atrevir-se a atacar Castelnaud durant les Guerres de religió. Els Caumont van seguir sent els amos del lloc, encara que ja no vivien en el castell per la falta de comoditat (a finals del segle XV, François de Claumont i la seva muller havien abandonat l'austera fortalesa i van manar construir el castell veí de Milandes).

Després de la Revolució Francesa, la vegetació invadeix el castell i es converteix en cantera. En l'any 1832, el tràfic fluvial i l'emancipació del poble exigeixen la construcció d'un carregador en el moll i els constructors van utilitzar els blocs de pedra del castell. En 1966, els nous propietaris, Philippe i Véronique Rossillon, aconsegueixen que el castell sigui declarat Monument Històric. Renovat entre els anys 1974 i 1980, una segona renovació s'inicià el 1996 i s'acabà en el 2005 amb la rehabilitació del baluard.

El Museu de la Guerra en l'Edat Mitjana va ser inaugurat en 1985 i alberga una col·lecció d'armes i d'armadures i algunes reproduccions de mida natural d'algunes màquines de guerra, que es poden trobar en l'exterior, i concretament el el baluard.

Anar a: El Perigord

| 24250 Castelnaud-la-Chapelle, França | Preu entrada 2015: 16,80€ (entrada combinada amb els jardins de Marqueyssac | http://www.castelnaud.com/fr/es.html |