Pati d'armes del castell. A la dreta, la torre-capella |
Entrada principal del castell, amb la Torre de la Bretanya a la dreta |
Galeria del castell |
Visitant el castell
D'acord amb el fulletó que donen al comprar l'entrada, anem visitant els diversos espais que fan d'aquest castell, un dels més prestigiosos del Périgord.
L'escala principal s'acabà en el segle XVII i permet accedir a la planta noble està format per un tram central i dos de laterals. Sota l'escala hi ha un bust de la Baronessa de Bastard, la qual va comprar el castell amb el seu marit en 1929 al seu antic propietari que havia venut tot el mobiliari original. Així, el palau es trobava buit i la Baronessa va decidir restaurar-lo i moblar-lo. Els seus esforços es van esfumar el 1968 quan es va produir un gran incendi, i va emprendre de nou la reconstrucció del castell fins a la seva mort, l'any 1999.
La primera gran sala que es veu és la sala de les xemeneies, per les seves dues immenses xemeneies. Les originals, dels anys 1656-1661, van cremar-se per l'incendi abans esmentat en el qual el cos principal del castell va quedar destruït. Tot va ser restaurat i es va portar mobiliari d'altres llocs. Gràcies a fotos antigues van ser construïdes de nou, idèntiques a les antigues.
Aquestes xemeneies de noguera tenen escultures que representen les quatre virtuts cardinals: la Justícia, (falta la balança) la Força (amb el bastó d'Hèrcules), la Temprança (amb els gerros de vi i aigua) i la Prudència (amb la serp a la mà).
En l'Edat Mitjana la torre de l'homenatge estava aquí i es nota pel gruix dels seus murs. Aquest tipus de sala no estava de moda en el segle XVII ja que els seus habitants preferien sales més petites, més fàcils d'escalfar i més confortables.
Seguidament es passa pels apartaments privats, tant pel senyor com per la senyora, i baixant de nou ens trobem amb el menjador, una sala petita, íntima i fàcil d'escalfar, com agradava a la gent del segle XVII. Les parets estan cobertes de fusta, amb pintures que mostren diverses escenes com: un metge amb un àvar, un rei amb una senyora...
La sala de la senyora |
El menjador |
En una antiga sala dels guàrdies es troba la sala dels tapissos on es troben aquestes peces del segle XVI fets de llana i seda. Aquí també trobem una taula de roure del segle XVII, un dels pocs mobles originaris del castell, i que es va trobar en les antigues cuines, en el soterrani,
Ocupant la superfície de la torre est, tenim la capella, de l'any 1670, consagrada a la Verge.
La torre-capella i part dels jardins d'estil francès |
La cúpula està pintada imitant a un enteixinat, i en el centre es troba la representació de la Santíssima Trinitat amb el triangle, l'ull de Déu i la seva radiació amb el sol. En el terra es troba de nou el sol, amb dotze braços que simbolitzen els dotze apòstols. Aquest terra amb petites pedres és típic del Périgord, i s'anomena pisé, en referència a la ciutat italiana de Pisa.
L'altar data del segle XIX i l'estàtua jacent representa a Sant Teòfil, bisbe d'Antioquia en Turquia.
Sota el castell hi avia una xarxa important de sales i túnels, que es feien servir com a cuines, magatzems, bodega... i moltes sales per als criat. Durant la Segona Guerra Mundial es van amagar aquí les vidrieres de les esglésies o catedrals d'Estrasburg, Nancy, Mulhouse o Colmar, així com nombrosos manuscrits i obres d'arts diverses per a protegir-los de l'ocupació alemanya.
Acabem la visita del castell pujant per la torre de la Bretanya -on en la planta baixa hi ha la botiga de records- format per dos pisos. En el primer hi ha la sala dels records, que Jacques François de Hautefort va utilitzar com a dormitori mentre encara no s'havia acabat el castell. I a dalt de la torre, es pot accedir a l'estructura de la cúpula, que va ser coberta l'any 1678 per crear un efecte simètric amb la cúpula de la torre-capella.
Els jardins
Des del segle XVII, hi havia jardins d'estil francès a Hautefort, però han estat reformats en els segles posteriors per donar cabuda als que podem veure avui en dia. A mitjan segle XIX, es va encarregar al comte de Choulot, un paisatgista famós de l'època, una renovació completa dels jardins. Va dissenyar els parterres de gespa i flors de les terrasses que envoltaven el castell. Aprofitant la situació dominant del jardí, el projecte incloia àmplies apertures sobre el paisatge circumdant. Durant el segle XX, la gespa i les flors van desaparèixer per donar pas al boix i l'art topiari per a crear motius geomètrics. Entre aquests motius, es poden veure unes tisores d'esquilar, que són les armes dels senyors de Hautefort.
Chaulot també va eliminar el parc d'estil francès que hi havia en favor d'un parc d'estil anglès, format per una xarxa de senders que serpentejaven en el mig de boscos replantats amb espècies locals. El parc va ser molt danyat per una tempesta de l'any 1999, i encara està en procés de restauració.
Des dels jardins podem veure el poble i un edifici amb una cúpula similar a les torres del castell. Es tracta de l'antic hospici, que va fer construir Jacques François de Hautefort al mateix arquitecte del castell Jacques Maigret, complint un edicte real de Lluís XIV, que manava crear llocs on donar allotjament als pobres. Des de 1994, alberga un museu de medicina.
I també tenim una panoràmica del poble:
Anar a: El Perigord
| Le Bourg d'Hautefort, 24390 Hautefort, França | Preu entrada 2015: 9,50€ | www.chateau-hautefort.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.