Pàgines

Deu dies pels Midi-Pyrénées

El viatge d'aquest estiu ens ha tornat a portar al sud de França, i concretament a la regió dels Midi-Pyrénées. Després de l'experiència de l'any passat, vam decidir fer quelcom semblant: a partir d'un únic lloc d'allotjament, en aquest cas Albí, ens vam anar movent diàriament cap als diferents llocs. És la regió més gran de França i el més ideal hagués sigut fer nit en 2 o 3 llocs diferents per poder veure més llocs i no cansar-nos tant en cotxe -gairebé vam fer uns 2.300 en total-, però no ens podem queixar dels molts pobles i ciutats que vam estar, tenint en compte de què viatjàvem amb una nena de 2 anys.

Rocamadour

La regió Midi-Pyrénées, que té la capital a Toulouse, consta de vuit departaments: Tarn, Lot, Aveyron (bàsicament ens vam moure per aquests tres primers), Ariège, Haute-Garonne, Haute-Pyrénées, Gers i Tart-et-Garonne. És una regió de grans espais i d'horitzons extensos, dels camps compassats per vessants i petites valls, dels paisatges espectaculars com les gorges del Tarn o de l'Aveyron, la vall del Lot o de la Dordogne. Al sud, la regió té la cadena dels Pirineus, traçant la frontera amb Espanya (aquest any, a causa de una reestructuració administrativa, les regions Midi-Pyrénées i Languedoc--Roussillon s'han fusionat en una de nova: Occitanie)


Aquesta regió extensa compta amb 25 llocs anomenats Grans Paratges, designació que va otorgar l'organisme de promoció turística de Midi-Pyrénées amb l'objectiu d'unir tots aquests llocs que tenen algun atractiu especial, ja sigui de caràcter històric, natural o cultural com les localitats d'Albi, Cordes-sur-Ciel o Conques, el viaducte de Millau, el Pic du Midi i el seu observatori astronòmic, el circ de Gavarnie, el Pont d'Espagne...

Viaduc du Millau
Viaducte de Millau
Midi-Pyrénées té una important herència provinent de l'Edat Mitjana i del Renaixement, des de les ciutats templàries i hospitalàries de Larzac (de les quals en vam visitar una, la de Saint-Jean d'Alcas) fins els palauets particulars edificats en el segle XVI en Toulouse. Travessada pels 3 principals camins de Sant Jaume, està marcada per la croada contra els càtars, de la qual el castell de Montségur a Ariège és un dels seus símbols. Així doncs, castells, ciutats medievals, bastides, catedrals i esglésies romàniques constitueixen els nombrosos llocs a visitar que il·lustren la diversitat d'un patrimoni ben conservat.

Tolosa
Toulouse
També es pot conèixer la regió des de l'aigua, ja que aquesta disposa de rius (el Lot, el Baïse...) i canals amb varis centenars de quilòmetres de vies navegables que connecten el Mediterrani i l'Atlàntic, entre el que destaca el de Midi (format pel Canal de les Dues Mars i el Canal del Garona) que passa per localitats com Toulouse, Moissac i Valence d'Agen.

Narbona
Canal de la Robine (Narbonne), branca lateral del canal de Midi
Quan a pobles artístics destaquen Cordes-sur-ciel (Cordes sobre el cel) que deu el seu nom als dies on des del punt més elevat del poble es pot veure una mar de núvols estenent-se davant del firmament. Saint-Cirq-Lapopie és una de les joies de la vall del Lot, encimbellat a 100 metres sobre el riu, mostrant la seva església gòtica i increïbles vistes dels teulats de les cases dels segles XIII i XVI. Aquest poble finalment no el vam veure, sent un dels llocs que ens hagués agradat visitar.

Cordes
Cordes-sur-ciel

L'allotjament
El lloc triat per allotjar-nos va ser la Casa Le Héron Bleu (10 Côte de l'Abattoir), situat a menys de 500 metres de la catedral d'Albi. Es tracta d'una casa/xalet obert des de feia pocs mesos i que es troba en una situació tranquil·la, al costat d'una carretera sinuosa que permet aparcar a pocs metres en un aparcament gratuït a prop de la zona de la catedral. Disposa de tres espais: menjador-cuina on es troba la TV que no la vam fer servir per res, una sala d'estar i a dalt l'habitació, amb el lavabo. Disposa de wifi gratis que ens va anar molt bé i les úniques coses negatives que podem dir és que s'ha de pagar en efectiu i que si vas amb nens petits has d'anar amb molt de compte amb les escales, ja que són bastant pronunciades.

La nostra ruta
Com vam fer en el viatge al Périgord i tenint en compte els nombrosos llocs que es poden visitar i els dubtes que pot provocar si val la pena anar-hi o no, hem fet una puntuació personal de cada lloc que hem vist: *** Imprescindible. Molt recomanable | ** Val la pena sempre que es tingui temps | * Prescindible, aprofitar per visitar altres llocs)

Dia 08/08/2016 (1) | Narbonne (**) - Albi
Vam sortir a primera hora del matí esmorzant a l'àrea de servei de la Porta Catalana, abans de creuar la frontera. Situada en una planura que abans tocava el mar, es troba Narbonne, l'antiga ciutat romana de Nabo Martius i que va ser la capital de la província de la Gallia Narbonensis (Gàl·lia Narbonesa). Es tracta d'una típica ciutat mediterrània que conserva interessants edificis i monuments i que es mereix un alt en el camí, ja que a més aquest no portarà molt temps. Vam deixar el cotxe en una àrea de zona blava, molt a prop del seu centre històric, que es centralitza al voltant de la Place de l'Hôtel de Ville (Plaça de l'Ajuntament). Al costat de la Catedral de Sant Just i Sant Pastor, formant un conjunt, es troba el Palau dels Arquebisbes, un imponent palau fortificat amb diverses torres, i que acull l'Ajuntament dos museus (el Museu Arqueològic i el Museu d'Art i Història). Gairebé al costat mateix del conjunt catedralici es troba el Canal de la Robine, derivació del Canal de Midi, que travesa la ciutat pel centre. Vam dinar a la mateixa plaça de l'Ajuntament, concretament en Ave Domitius (16, Place de la Mairie), un dels molts llocs que trobàrem durant el viatge on fan un menú infantil i menús diversos d'un o dos plats

Narbona
El Canal de la Robine
Un cop dinats, i al voltant de les 17h, vam arribar a Albi, ciutat històrica i monumental, cuna del pintor Toulouse-Laurec i del navegant i explorador Lapérouse, a més d'haver sigut el focus de la rebel·lió càtara. Després d'haver deixat les coses en l'apartament, vam fer una primera aproximació al centre històric d'Albi, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2010, on destaquen la seva catedral de Santa Cecília, una obra mestra del gòtic feta amb maons vermells i d'aspecte fortificat, i el Palau de la Berbie, l'antic palau arquebisbal.

Catedral d'Albi
El campanar de la catedral d'Albi des del barri de Castelviel
Anar a: Narbonne, l'antiga Nabo Martius

Dia 09/08/2016 (2) | Cordes-sur-Ciel (***) - Penne (**) - Saint-Antonin-Noble-Val (**)
Gairebé durant tot el dia vam tenir un dia ennuvolat, amb algunes gotes de pluja en determinants moments. El primer lloc al qual ens vam dirigir va ser a Cordes-sur-Ciel, un dels pobles més bonics de la regió, amb la seva bastida medieval assentada a la part alta d'un turó, envoltada de quatre muralles i amb moltes cases antigues, moltes d'elles definides com a mansions gòtiques, encara que no totes elles pertanyen a aquest estil. Per aparcar, ho vàrem fer en un dels nombrosos aparcaments que hi ha al voltant i que valia 3,50€ per a tot el dia.

Cordes
Arribant a Cordes-sur-ciel
El següent lloc que vam veure va ser el petit poble de Penne, situat sobre un promontori rocós per damunt de la gola del riu Aveyron, des d'on es pot veure les restes del seu castell del segle XIII. Vam aparcar a les afores del poble, al costat de la carretera i vam dinar en Le Cafe des Mesures, un dels tres restaurants que hi ha, i a pocs metres del castell. Encara que no vam dinar malament, com ens va passar en altres llocs, el cambrer que ens va tocar no va ser el millor, i estant gairebé 1 hora per servir-nos el segon plat.

Chateau du Penne
Penne, amb les restes del seu castell
Per acabar el dia, vam visitar Saint-Antonin-Noble-Val, una població d'origen romà (d'aquella època procedeix el seu nom Nobilis Vallis) que està assentat a la vora del riu Aveyron, i que té com a monument més destacat, la Maison Romane, en la seva plaça principal, la Place de la Halle (Plaça del Mercat), un dels exemples d'arquitectura civil de l'època medieval més antics de França.

Saint-Antonin-Noble-Val
La Maison Romane

Anar a: Cordes-sur-ciel, la joia gòtica del Tarn | Penne, vigilant de les gorges de l'Aveyron | La ciutat medieval de Saint-Antonin-Noble-Val

Dia 10/08/2016 (3) | Albi (***)
Dia asolellat encara que no molt fort que el vam dedicar exclussivament a Albi, no movent-nos de lloc així, per la qual cosa aprofitàrem per dinar en l'apartament. Albi es caracteritza sobretot per la seva Catedral de Sainte-Cécile que domina la ciutat des del segle XV. El seu centre històric és a més un viatge a l'Edat Mitjana entre palauets, fonts, places i altres construccions. Així, vam començar el dia, tornant a visitar la catedral que havíem vist el primer dia.

Centre històric d'Albi
Albi, patrimoni de la humanitat
A continuació vam creuar el pont vell per anar a l'Académie des miniatures et des petits goûters (Museu de les Miniatures (5,00€)), on s'exposa en una escala 1/7 diverses estances d'una casa senyorial i d'establiments comercials, entre altres.

Albi. Museu de les miniatures
Académie des miniatures et des petits goûters
Per la tarda, visitàrem el Museu Toulouse-Latrec (9,00€) que es troba en el Palau de la Barbais, l'antic palau arquebisbal que es troba al costat mateix de la catedral. El museu acull la major col·lecció pública del món dedicada al pintor Toulouse-Lautrec. Després vam voltar pels seus jardins, als quals es poden accedir de manera gratuïta.

Museu Toulouse-Latrec
El Palau de la Barbais - Museu Toulouse-Latrec
A continuació vam voler pujar al trenet turístic, bàsicament per a la nostra filla, però com estava ja ple, vam aprofitar per anar a comprar queviures als magatzems Lecrec que es troben en l'entrada d'Albi. Després vam anar a buscar l'últim trenet del dia, al qual si que vam poder pujar, que ens va fer un tomb al voltant i pel centre històric de la ciutat (6,50€).

Anar a: Albi, la ciutat vermella

Dia 11/08/2016 (4) | Rocamadour (***) - Cahors (*)
Ens aixecàrem aviat ja que teniem gairebé dues hores de carretera per visitar Rocamadour, el segon santuari medieval més visitat de França després del Mont-Saint-Michel, sent antany un important lloc de pas del camí de Sant Jaume i arribant a ser visitat per les figures més nobles del cristianisme. Rocamadour destaca per la seva configuració i ubicació, caient en cascada per la falda del penya-segat del canó de l'Alzou i tenint en tres nivells d'altura, d'abaix a dalt, el poble, el santuari i el castell.

El poble, el santuari i el castell
Hi ha diversos aparcaments gratuits, tant a la part inferior del poble com a la part superior, al costat del castell. Nosaltres vam decidir aparcar a la part baixa i pujar fins al sector del poble medieval en un trenet (l'anada i tornada val 3,50€). Hi ha dues parades dins de l'únic carrer del poble. Baixàrem en la segona, per pujar per les escales al Santuari i posteriorment al Castell (mitjançant un dels ascensors (2,60€)). Després de visitar el castell (2,00€) vam baixar pel camí del calvari fins al poble on vam dinar a la creperia La Maison de Famille (Rue Roland le Preux), on vam dinar uns creps bastants bons. Després de baixar en el trenet, ens vam arribar a l'Hospitalet, un poblet al costat mateix de Rocamadour, d'on es pot obtenir una magnífica panoràmica del poble.

Chateau du Rocamadour
Rocamadour i l'Hospitalet des del castell
De tornada a Albi i com quedava gairebé de camí, vam fer una aturada a Cahors, ciutat romana de tradició vinícola situada en un istme del riu Lot, que destaca per la Catedral de Saint Étienne -amb unes cúpules orientals que s'imitarien posteriorment en segles posteriors en catedrals de la zona, com per exemple a Périgueux- i el Pont Valentré, el símbol de la ciutat amb les seves tres torres fortificades i els seus sis arcs.

Pont Valentré
Pont Valentré

Anar a: Rocamadour, un paratge vertiginós | Cahors. El Pont Valentré i la Catedral de Saint-Etienne

Dia 12/08/2016 (5) | Salles-la-Source (**) - Conques (***) - Rodez (*)
Un altre dia que ens vam aixecar aviat que ens havia de portar a Conques i Rodez. Entre aquests dos indrets, es troba el petit poble de Salles-la-Source on es troba una cascada gairebé tocant a la carretera.


Després d'haver fet un parell de fotos vam arribar a Conques, deixant el cotxe en un dels aparcaments habilitats a les afores (4,00€ tot el dia). Punt molt important del camí de Sant Jaume, és un poble preciós, d'aspecte encara molt medieval, amb carrers coberts de llambordes velles i desiguals. Les teulades adopten curioses formes i els carrers s'enfilen i es retorcen com un laberint. El seu monument més destacat és l'Església de Sainte Foy, considerada una meravella de l'art romànic.


El següent lloc del dia, i on havíem de dinar era a Rodez, capital del departament d'Aveyron. Vam deixar el cotxe en un dels diversos aparcaments que es poden trobar en els bulevards que envolten la part antiga de la ciutat. Rodez està dominada per la seva catedral de Notre Dame, amb un campanar de 87 metres d'altura i disposa d'un casc antic amb una pila de palauets renaixentistes. Encara que eren les 13:30h no ens van voler atendre en un parell de restaurants, per ser massa tard, fins que vam trobar Le Cafe du Commerce (2 Rue Aristide Briand) on vam poder fer el menú del dia (atesos per una cambrera que sabia parlar espanyol). Entre el passeig buscant restaurant, la calor, i el que vam veure de Rodez, vam deixar la ciutat amb un mal sabor de boca, decepcionant-nos la visita que fèiem.

Rodez
Catedral de Notre Dame
Un cops arribats a Albi, vam sortir pel centre a donar un tomb, i tancar així un nou dia del viatge.

Anar a: Conques, un dels pobles més bonics de França | Rodez, capital de l'Aveyron

Dia 13/08/2016 (6) | Villefranche-de-Rouergue (***) - Najac (***)
El nostre primer destí del dia va ser la ciutat de Villefranche-de-Rouergue, una de les bastides de la regió que presenten a gran escala el pla característiques d'aquestes ciutats noves d'aquella època amb una reixeta de carrers  amb una plaça al mig com a centre neuràlgic de la vida religiosa i pública. Abans d'endinsar-nos en el seu centre històric, vam visitar primer la Cartoixa de Saint-Sauveur (5,00€), amb el claustre, o un dels, més gran de França.

Cartoixa de Saint-Sauveur
Al voltant del centre històric de la ciutat es poden trobar diversos aparcaments gratuïts. Després de passar per l'oficina de turisme, vam dinar en Le Dali's (Arcades Reynès Place Notre Dame), un dels dos restaurants que ens havien recomanat des de la mateixa oficina, situat en la plaça porticada de Notre Dame dominada per la col·legiata i el seu imponent porxo-campanar.

Restaurant Le Dali's de Villefranche-de-Rouergue
Plaça de Notre Dame, amb el restaurant Le Dali's al fons
Passejant pels seus carrerons medievals i abans de deixar la ciutat, vam visitar la Capella dels Penitents Negres (4,00€) on vam ser atesos molt amablement per Michele, una recepcionista que havia treballat a Mallorca i que sabia una mica de català. Encara que el seu exterior no destaqui, val la pena entrar i admirar el seu interior que destaca per la seva abundant decoració.

Villefranche-de-Rouergue
Capella dels Penitents Negres
A pocs quilòmetres, es troba el poble de Najac, que com Villefranche-de-Rouergue, va ser fundat per Alfons de Poitiers, germà del rei Sant Lluís. Najac s'estén al llarg d'una sola i únic carrer, trobant-se penjat a dalt d'una cresta rocosa excepcionalment llarga. En l'altra punta es troba l'imponent castell real (5,50€) i a sota, els meandres del riu Aveyron.

Najac, des del castell
De tornada a Albi, vam fer una breu aturada a Laguepie, un altre petit poble de la regió, dominat per les restes d'un castell al capdamunt d'un petit turó i sobre el riu. Cansats, no vam pujar a veure-ho, encara que segurament hagués valgut la pena.

Chateau de Laguepie
Castell de Laguepie

Anar a: Descobrint Villefranche de Rouergue | Visitant Najac

Dia 14/08/2016 (7) | Bruniquel (**) - Puycelsi (**) - Castelnau de Montmitral (*)
El dia el vam iniciar visitant el poble de Bruniquel, situat al capdamunt d'un penya-segat amb vistes al riu Aveyron, i presidit per un castell, que realment són dos: el castell vell i el castell nou. El poble ofereix carrers empedregats que pugen i baixen, amb cases diverses dels segles XV-XVII. Sota un sol esgarrifós vam decidir dinar aviat i ho vam fer en la creperia/pizzeria Gourmandise (6 Rue Droite du Trauc) on vam menjar una pizza acceptable.

L'Aveyron
El riu Aveyron des del castell de Bruniquel
Tornant cap a Albi, vam fer primer una aturada a Puycelsi, un poblet medieval fortificat construït en una enorme roca sobre el riu Vère, i després a Castelnau-de-Montmitral on destaca la seva plaça porticada.

Puycelsi
Camí de ronda de Puycelsi
Aquell dia vam sopar fora de l'apartament provant el restaurant Le Cloitre (Place Saint Salvy), situat al costat mateix de l'església i claustre de Saint Salvy. Remarcar bàsicament la seva situació, però tant el servei com el menjar no destaquen, encara que tampoc es que mengéssim malament.

Anar a: Bruniquel. El poble i els seus dos castells | Puycelsi, la bastida del bosc de Grésigne | La bastida medieval de Castelnau-de-Montmiral

Dia 15/08/2016 (8) | Viaducte de Millau (***) - Peyre (**) - Saint Jean d'Alcas (**)
Un altre dia que ens vam aixecar aviat, per poder veure el Viaduc du Millau, una gran obra d'enginyeria que va ser inaugurat en 2004 i que arriba a una altura màxima de 343 metres sobre el riu Tarn i una longitud de 2.460m. Constitueix, com es pot suposar, el tram més espectacular de La Méridienne, l'autopista A75 que enllaça Clermont-Ferrand (Auvernia) amb Béziers i Narbonne (Languedoc-Roussillon). Hi ha dues maneres d'arribar: o per la mateixa autopista A75 i aturant-se en l'àrea de servei Aire du Viaduc, o per la carretera D911 seguint les indicacions d'Aire du Viaduc. Nosaltres vam triar la primera opció, passant pel mateix pont, encara que s'ha de pagar el peatge (9,80€), sortint per la sortida de Millau.

Viaduc du Millau
Viaducte de Millau
En l'àrea de servei, es troben dos miradors (un d'ells per a minusvàlids i un altre que t'apropa a tocar del viaducte), una exposició on t'expliquen la construcció i vicissituds del viaducte, a més d'una oficina de turisme.

Vam dinar, un cop deixada l'autopista, i a les afores de Millau, en el restaurant Grill de la Tour (bd Cardinal Francois Marty). La tria que vam fer aquell dia va ser la més encertada del viatge. Es menja fantàsticament bé, amb molta varietat de menús, i amb plats d'embotits i formatges on podies agafar tot el es volgués.

Seguidament ens arribàrem a Peyre, construït en el flanc d'una gran roca i que domina abruptament la vora dreta del riu Tarn. Moltes de les seves cases són troglodites, inclosa l'església de base romànica i fortificada en el segle XVII.

Viaduc de Millau
El viaducte de Millau des de Peyre
Des d'aquí, també es té una vista excepcional sobre el viaducte de Millau, una aliança perfecta entre l'antic i el modern.

Abans de tornar cap a Albi, la última visita del dia -i passant per Roquefort, famós pels seus formatges- ens va portar a Saint-Jean d’Alcas, un petit poble medieval amb una fortalesa restaurada acuradament, que ens van recomanar des de l'oficina de turisme de Millau. I la veritat és que va ser una sorpresa agradable passejar-se pel seu interior, sense gairebé ningú. L'únic però és que el poble/fortalesa no sigui més gran.

Saint-Jean d'Alcas
Aquell dia vam tornar a sopar afora, i molt a prop de l'apartament. Concretament en la creperia Saint-Loup (24B rue du Castelviel), molt a prop de la catedral. El seu propietari és un francès molt simpàtic que parla el català, après dels seus clients segons el que ens va dir. Tant el crep salat com el crep dolç que vam menjar, van resultar boníssims.

Anar a: El viaducte de Millau | El petit poble de Peyre | La fortalesa de Saint-Jean d'Alcas

Dia 16/08/2016 (9) | Toulouse (***)
Dia que el vam dedicar íntegrament a visitar Toulouse, ciutat que es troba a només una hora d'Albi. Es tracta de la quarta ciutat més gran de França, i en la què havíem estat l'any passat quan tornàvem l'últim dia cap a casa del nostre viatge al Périgord, on bàsicament vam fer una volta ràpida al voltant del Capitoli i on vam dinar en la Pizzeria Pino, lloc que també vam repetir aquest any.

Disposa d'un important centre universitari i industrial, destacant la seva indústria aeroespacial: el Concorde i el coet espacial Ariane es van crear aquí, i es poden visitar les instal·lacions de la fàbrica de l'Airbus o gaudir de la Cité de l'Espace, un gran parc temàtic relacionat amb l'exploració de l'espai. L'únic dia en que vam estar per aquí només ens permetia conèixer bàsicament el seu centre històric amb grans obres com la Basilique de Saint-Sernin (accedir al tresor i les criptes val 2,50€), que és la basílica romànica més gran d'Europa o el convent dels Jacobins (la visita del claustre costa 4,00€), una obra mestra del gòtic que ens va sorprendre gratament amb una volta molt alta en forma de palmera de 22 nervis en l'àbsida (després dels darrers fets produïts en el país, amb els atemptats, indicar que aquí va ser dels pocs llocs durant el viatge on per accedir et miraven les bosses i motxilles. Com a curiositat, la noia que estava a la porta vigilant era catalana).

Tolosa
Convent dels Jacobins
Després de dinar, vam seguir passejant pels seus carrers, enmig de palauets renaixentistes, places, avingudes comercials i també vam tornar a visitar les sales nobles del Capitoli, seu del consistori municipal.

Dia 17/08/2016 (10 | Carcassonne (***)
Últim dia de viatge i que vam aprofitar per aturar-nos a Carcassonne, a mig camí entre Albi i casa. Visitar la seva ciutat fortificada (Cité) en plena temporada alta és tota una odissea, amb molta gent per tot arreu. Com ja havíem estat anys enrere vam intentar no atabalar-nos massa, passejant tranquil·lament pels seus carrerons i muralles, i també dinar el més aviat possible per a impedir després la màxima afluència de gent. Vam dinar en Le Trouvere (1 Place Marcou), un dels nombrosos restaurants que es poden trobar en la Cité, en el qual vam menjar normal, atenent les circumstàncies del lloc i la gent que hi havia.

Cité de Carcassonne
Carcassona. Porta Narbonesa

Enllaços i informació turística
Web oficial del Comitè Regional de Turisme Midi-Pyrénées: http://www.turismo-midi-pyrenees.es/
Web oficial del turisme en l'Aveyron: http://www.tourisme-aveyron.com
Web oficial del turisme en el Tarn: http://www.tourisme-tarn.com/es
Web oficial del turisme en el Larzac: http://www.tourisme-larzac.com/fr


1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.