Narbonne. L'antiga Nabo Martius

Antiga ciutat romana, residència de reis visigots, ciutat arquebisbal... "Narbona la rosa" disposa d'un ric patrimoni històric que es pot veure fàcilment en un dia.

Sabíeu que

Els orígens de la ciutat de Narbonne es remunten a l'any 118 a.C. amb la fundació de Nabo Martius, sent la primera colònia romana fora del territori italià. Situada estratègicament en un encreuament de camins (la via Domitia i la via Aquitània) i amb un port important des del qual s'exportaven oli, fusta, formatges i altres productes, la ciutat romana va anar-se expandint, erigint-se monuments importants (temples, fòrum...) arribant a ser la capital de la província de la Gallia Narbonensis (Gàl·lia Narbonesa). Després de la caiguda de l'imperi romà, la ciutat passà a mans dels visigots, els sarracens i els francs. Carlemany va crear el ducat de Septimania, amb capital en Narbonne, que el va dividir en diferents senyorius. Així, l'arquebisbe i el vescomte es van repartir la ciutat, quedant l'administració municipal en mans dels consols. A partir del segle XIV, el canvi de curs del riu Aude, la Guerra dels Cent Anys, la pesta i l'èxode dels jueus van propiciar el declivi de Narbonne.

Còpia d'un baix relleus d'època romana

Descobrint

Narbonne té el seu epicentre en el conjunt monumental format pel Palau dels Arquebisbes, la catedral de Saint-Just i Saint-Pasteur, el Claustre i el Jardí dels Arquebisbes, al voltant de la Place de l'Hôtel de Ville (Plaça de l'Ajuntament). Al peu d'aquest excepcional conjunt, es troba la Via Domitia, antiga via comercial que enllaçava Itàlia i Hispània i que recorda els orígens romans de la ciutat. Amb una antiguitat de vint-i-un segles, va ser descoberta el 1997, sent restaurada i condicionada.

El Palau dels Arquebisbes (Palais des Archevêques) és un imponent palau fortificat amb tres torres quadrades. D'esquerra a dreta es troben la torrassa Gilles Aycelin (segles XIII-XIV) i les torres de Saint Marcial (segle XIV) i La Madeleine (finals del segle XIII).

Entre les dues primeres, l'arquitecte i restaurador Viollet-le-Duc va construir l'actual Ajuntament, d'estil neogòtic.

Està dividit en dues zones: el Palau Vell, d'estil romànic, i el Palau Nou, gòtic. Després del palau dels papes d'Avinyó, és el segon conjunt arquebisbal més gran de França. Dins del recinte trobem el Museu Arqueològic (amb la millor col·lecció de pintures romanes del país) i el Museu d'Art i Història, i destaquen les sales dels Consols i del Sínode.

Pati d'honor del Palau Nou

De les torres del conjunt destaca la torrassa de Gilles Aycelin, que dóna nom a l'arquebisbe que la va fer construir. De planta quadrada, té una altura de 41 metres i si s'accedeix a la seva terrassa superior, ofereix al visitant una visita panoràmica de la ciutat, el litoral, fins als Pirineus. La torrassa formava part de la muralla gal·lorromana que antigament defenia la ciutat. A més, afirmava la força episcopal en front a la dels vescomtes instal·lats en l'altre costat de la plaça.

 

Des de la plaça de l'Ajuntament, entre les torres de Saint Martial i de La Madaleine s'accedeix al Passatge de l'Àncora (Pasage de l'Ancre) que separa els dos palaus i que condueix al claustre i a la catedral. El nom del passatge es deu a l'àncora de ferro suspesa en el carreró i que simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre el port i la pesca, des de la desembocadura del riu Aude fins al Cap Lecaute.

El Passatge de l'Àncora des de la plaça de l'Ajuntament

La Catedral de Saint-Just i Saint-Pasteur inicià la seva construcció a finals del segle XIII i segueix sense estar acabada. Si s'hagués continuat amb la construcció s'hagués destruït una secció de les muralles, fet al qual es van oposar els cònsols de la ciutat, en aquella època.

El Claustre està situat als peus del costat sud de la catedral. Les galeries tenen unes altíssimes voltes gòtiques i donant al pati, es poden veure les gàrgoles esculpides sobre els contraforts.

D'estil gòtic l'edifici presenta un cor únic, les voltes del qual s'alçen a més de 40 metres d'altura, sent el més alt de tot el sud de França. La única part acabada de l'interior és el presbiteri.

La capella axial de Notre-Dame-de-Bethléem presenta un gran retaule del segle XIV, en pedra polícroma

Passejant per l'exterior de la catedral podem veure els arcbotants dobles, les torres, els imponents contraforts defensius i davant del mur que tanca el presbiteri els grans pilars del segle XVII sobre els quals hauria d'haver anat el creuer i els dos primers trams i que conformen avui el pati Saint-Etroupe.

Pati Saint-Etroupe

Sobre l'antic fossar que envoltava la fortificació i després que el seu paper defensiu s'acabés degut a la construcció de noves muralles més àmplies, el terraplè que suporta el jardí dels arquebisbes va ser condicionat en el segle XVII. Des d'aquí es poden veure belles vistes dels arcbotants, la torre sud de la catedral i de l'edifici dels Sínodes, emmarcat per dues torres rodones.

El Canal de la Robine, una desviació del riu Aude, connecta aquest riu des de Sallèles de Aude a Port-la-Nouvelle amb un canal d'unió que a la seva vegada arriba al Canal de Midi i que conjuntament amb el Canal lateral del Garona forma el canal de les dues mars, comunicant per via fluvial l'Atlàntic amb el Mediterrani (com a part del canal de Midi, forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996).

Dels diversos ponts que creuen el canal, el més important és el Pont des Marchands (Pont dels Comerciants). Un únic arc de pedra sobre el qual podem veure edificis (a l'estil del Ponte Vecchio de Florència) és el queda dels set que formaven part del pont original, la qual cosa ens pot donar idea de l'amplada del riu Aude en l'antiguitat. Aquest pont unia el nucli de la ciutat romana amb el burg medieval, i seguia el traçat de la Via Domitia.

Baixant per la vora del canal on es troba la catedral tenim una mica més avall la Promenade des Barques sota l'ombra de plataners centenaris, i on es pot agafar alguna de les barques que passeja als turistes pel canal.

Caminant per la vora del canal, i creuant un dels ponts, s'arriba al mercat central, conegut com Les Halles, situat en un pavelló d'estil Baltard (arquitecte francès del segle XIX). El mercat es va inaugurar el dia 1 de gener de 1901 per substituir l'antic mercat que es realitzava en l'actual plaça de l'Ajuntament i que era insuficient per acollir a tota la gent. Aquest mercat cobert allotja més de 70 botigues d'alimentació de tot tipus: forners, pastissers, carnissers, peixaters, especialistes en menjars preparats...

Darrere del mercat hi ha l'Església de Notre-Dame-de-Lamourguier que acull en el seu interior un museu amb una important col·lecció de baix relleus antics, autèntics testimonis de la societat a l'època de Narbo Martius.

Passejant per aquests carrers i aquesta part de la ciutat també podem trobar-nos amb una de les obres més destacades de l'arquitectura privada del Renaixement. Es tracta de la Casa de les Tres Dides. Data del 1558 i el seu nom ve de les cariàtides amb formes opulentes que emmarquen el finestral de la seva façana sud.

Ben aprop, hi ha la Basílica de Saint-Paul, una de les més antigues esglésies gòtiques del sud de França, construïda sobre els vestigis de l'antic cementiri paleocristià (segles III-IV). Aquest edifici té la particularitat de presentar art romànic i gòtic barrejats.

Un edifici més modern de la ciutat és el Palais du Travail (Palau del Treball), construït en estil neoclàssic per Joachim Genard, (1938-1952). La seva façana pot recordar a un temple grec i és un dels pocs testimonis de la regió de l'arquitectura funcional i racionalista dels anys 30. Aquest conjunt de formigó armat inclou una sala d'esports, una piscina, sales d'assemblees i seus sindicals. El projecte original contava amb una sala de teatre, prevista per ocupar l'espai central, però que mai es va arribar a fer.

No et perdis: tot el complex del Palau dels Arquebisbes.
Aparcament: el centre de la ciutat és per a vianants. Vam poder aparcar en una zona blava, davant del Palau del Treball.
Durada de la visita: un dia si s'entren als museus. Nosaltres vam estar només unes hores.
Pels voltants: Béziers, Carcassonne, Abadia de Fontfroide, Castells de Peyrepertuse, de Lastours i de Quéribus, Canal del Midi, Reserva africana de Sigean.
Més informació en: www.narbonne-tourisme.com

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées