Dominat pel seu castell, Penne es troba en una ubicació magnífica sobre un esperó rocós que vigila les gorges del riu Aveyron. Sobre les cases es retalla la dramàtica silueta de la imponent fortalesa medieval on algunes parts de la muralla enderrocada semblen desafiar les lleis de l'equilibri en l'extrem de la roca.
Es consideren tres hipòtesi sobre l'origen etimològic de Penne: de l'occità 'pena' (part superior, cingle), del celta 'pen' (cap, altura) o del llatí 'pena' (ploma).
Al costat de l'església amb la seva atalaia-campanar i una porta ogival s'accedeix al poble fortificat. De fet, l'església de Santa Caterina (Eglise de Sainte Catherine), d'estil gòtic meridional, formava part del sistema defensiu.
El poble es compon de carrerons estrets i sinuosos, amb diversos elements patrimonials com les antigues mesures de gra, portes i llindes del segle XVII, i muralles i portes fortificades encara visibles avui en dia.
Travessant l'antiga porta, s'accedeix per un carrer pintoresc i sinuós puja en direcció al castell per tornar a baixar més endavant cap a la porta Peyrière, a l'altre extrem del poble.
L'inici del sender que puja cap a les torres enderrocades del castell, abandonat fa més de 450 anys, el marca la creu de la pesta (segle XVII), en record a la plaga que va abatre al poble en diverses ocasions.
Per la seva situació, la fortalesa va tenir un paper important en la història local. Durant la croada contra els albigesos, va ser el centre d'escaramusses sagnants entre el senyor local, aliat dels heretges, i Simó de Montfort. Mes tard, durant la Guerra dels Cent Anys, es van apoderar d'ell els anglesos, abans de caure en runes en el segle XIX.
Més informació en: http://www.mairie-penne-tarn.fr | http://www.chateaudepenne.com
Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.