Cordes-sur-ciel, la joia gòtica del Tarn

Poble medieval situat a la part alta del turó conegut com el Puech de Mordagne i que domina la vall del Cérou, visitar Cordes-sur-ciel es passejar pels seus carrerons empedrats, sinuosos i empinats, entre un excepcional conjunt de cases gòtiques admirant el decorat esculpit de les seves façanes.

L'origen del nom de Cordes, com passa moltes vegades, no és clara. Alguns diuen que és en honor de la ciutat andalusí de Còrdova (en francès, Cordoue), per què les dues ciutats es dedicaven a les indústries del tèxtil i del cuir. Altres diuen que Ramon VII li va donar aquest nom en honor a la ciutat cordovesa com a símbol de llibertat conquerida. Feia deu anys, la 'Reconquista' hispana s'havia iniciat amb la victòria a Navas de Tolosa contra els moros del califa de Còrdova. A més, Ramon VII s'havia casat amb la filla de Pere d'Aragó, un dels vencedors. Etimològicament, el nom de Cordes té una arrel indoeuropea 'corte' que significa 'altura rocosa'.

La Porte des Ormeaux

En 1947, la poetessa i novel·lista Jeanne Remme-Cals va idear el nom de 'Cordes-sur-ciel'. Aquesta denominació evocant la boira que cobreix la vall, ben aviat pel matí i sobretot durant la tardor, fent que només la part superior del poble emergeixi d'entre els núvols envolta el cim del poble, s'imposà en el vocabulari local fins que va ser oficialitzat en 1993, després d'una consulta a la població.

Sabíeu que

En 1222, en plena guerra contra els albigesos, Ramon VII de Tolosa va decidir crear el poble fortificat de Cordes en resposta a la destrucció de la plaça forta de Saint-Marcel per part de les tropes de Simó de Montfort. Els habitants es van sentir atrets per un fur de costums i privilegis, com l'exempció d'impostos i de peatge. A més, la ubicació d'aquesta bastida feia d'ella un refugi per als adeptes al catarisme, motiu pel qual la inquisició s'acarnissaria amb la ciutat.

La Porta del Vencedor (Porte du Vainqueur)

El final de la croada càtara va portar a la ciutat un primer període de prosperitat i en el segle XIV s'incrementà el comerç de cuir, pells i teles. Les mansions, amb les seves espectaculars façanes gòtiques, que es van construir en aquella època donen testimoni de la riquesa dels seus habitants, com la Maison du Grand Ecuyer, la Maison du Grand Veneur o la Maison du Grand Fauconnier i altres palauets gòtics protegits per la infranquejable xarxa de fortaleses que envoltava la ciutat.

La Casa Gaugiran (Maison Gaugiran) allotja l'oficina de turisme

Conflictes amb els bisbes d'Albi, les Guerres de Religió i diverses epidèmies de pesta, ficaren fi a aquesta època daurada a partir del segle XV. Amb la construcció del Canal de Midi, en el segle XVII, va contribuir que Cordes quedés una mica allunyada de les grans rutes comercials. Aquest aïllament va fer que els edificis medievals es mantinguessin en els segles posteriors. En el segle XIX va haver un renaixement d'uns anys gràcies a les màquines de cosir  i durant el segle XX, la ciutat es va despertar de nou, amb l'impuls d'artistes i artesans que han participat en la seva conservació i re-descobriment de la ciutat.

Descobreix

Un cop dalt de l'antiga bastida medieval, diverses portes permeten travessar les muralles que la protegien i endinsar-nos dins dels seus estrets i laberíntics carrerons, plens de petites botigues que ofereixen tot tipus d'articles tradicionals i artesanals.

En les diverses cases del poble es poden veure en les seves façanes de gres ocre de Salles -a uns 5km de Cordes- símbols del gremi al qual pertanyia el seu propietari, gàrgoles, alt-relleus i tot tipus de símbols que fan volar la imaginació dels apassionats de les llegendes.

Les cases més importants i millor conservades són les de la Grand Rue Raimond VII. Les seves façanes s'obren al carrer amb grans arcs coronats per dues altures de finestres d'arcs apuntats, algunes de les quals han sigut transformades per desgràcia en simples apertures rectangulars. Mentre que els pisos servien per a l'allotjament dels seus propietaris, els porxos de la planta baixa desenvolupaven un paper funcional: per un d'ells s'accedia als pisos i la resta a botigues, magatzems o tallers.

Grand Rue Raimond VII

A punt d'arribar a la Plaça de la Bride, trobem una al darrere de l'altra les Cases Carrié-Boyer, Prunet i la del Gran Falconer.

La Casa Carrié-Boyer (Maison Carrié-Boyer) testifica les modificacions que van haver en els segles següents, reemplaçant-se les finestres gòtiques per apertures rectangulars més racionals i suprimint-se les escultures que sobresortien per tancar els porticons.

La Casa Prunet (Maison Prunet) destaca per la seva façana d'arenisca malva. Compta amb tres soportals en la planta baixa i tres grups de finestres coronelles en les plantes. Les escultures que estan al peu dels arcs representen cares d'homes, de dones, d'animals (com un gos o un mono).

La Casa Prunet (esquerra) i la Casa del Gran Falconer (dreta)

La Casa del Gran Falconer (Maison du Grand Fauconnier), construïda amb arenisca ocre, és la casa gòtica més nova de Cordes. Compta amb sis arcades en la primera planta, sis finestrals en els pisos, agrupats per tres en la primera planta i per dos en la segona. El nom de la casa ve d'unes escultures de falcons que hi havia en el segon pis, que no es van poder ficar en el seu lloc original quan es va restaurar la casa. Es va inserir un d'ells entre les dues primeres arcades de l'esquerra, estant els altres tres en el Museu d'Art i d'Història Charles Portal.

Actualment en aquesta cas es troben dependències de l'ajuntament així com el Museu d'Art Modern i Contemporani.

Des de la Plaça de la Bride, es poden veure magnífiques vistes de les façanes d'aquestes dues últimes cases, així com un balcó amb belles vistes que s'estenen a la vall del Cérou al nord-est i fins a l'esvelta silueta del campanar de Bournazel al nord.

Tocant a la plaça, es troba el Mercat.

El Mercat (Halle) que es celebrava els dissabtes, era el centre públic de la ciutat. La teulada del mercat, reconstruïda en el segle XIX, està "sustentada" per 24 pilars octogonals. En altre temps estava dedicat al comerç de teles. Adossada a un dels pilars del mercat i darrere d'una creu de ferro forjat del segle XVI, hi ha una placa de marbre que recorda la massacre de tres inquisidors.

També hi ha un pou de més de 113m de profunditat que segueix intrigant als curiosos i especialistes per la seva fondària excepcional.

Seguim per la Grand Rue Raimond VII

En la Casa Fonpeyrouse d'Alayrac (Maison Fonpeyrouse d'Alayrac) no trobarem cap escultura en la seva façana d'arenisca ocre, la qual destaca per la seva associació de dos tipus de finestres: una finestra coronella i una apertura alta i estreta.

La Casa del Caçador (Maison du Grand Veneur) és la casa gòtica més popular de Cordes i la més alta. La seva fama ve per la seva façana decorada en el segon pis, amb un fris d'escultures en alt-relleu que representen escenes de caça. D'esquerra a dreta podem veure: un genet armat amb un venable, un porc senglar que un gos fa sortir d'un bosc simbolitzat per un arbre; un arquer que està a punt de tirar una fletxa; un gos que persegueix a una llebre; un altre caçador amb un gos fa sonar el corn mentre un altre gos persegueix a una llebre que fuig cap al bosc.

Un ocell corona el capdamunt dels grans arcs. Sobre els pilars que separen cada grup de finestres coronelles, es troben una dona, a l'esquerra, un home a la dreta. En el centre de la façana, entre les finestres de la primera planta, dos rostres junts: una està rient mentre que l'altra sembla cridar.

Davant de la Casa del Caçador, es troba la Plaça de Saint-Michel, amb l'església de la ciutat.

La primera església parroquial estava fora de les muralles, fins que en 1269 es decideix construir una nova església en plena ciutat: l'Església de Saint-Michel. L'edifici actual és resultat de vàries reformes, conservant-se el presbiteri i el creuer del segle XIII, així com una rosassa encastada en la muralla. Els contraforts interiors que separen les capelles laterals recorden a les de Sainte-Cécile d'Albi, la qual, per un altre costat, va servir de model pels quadres de la volta. L'orgue de 1830, prove de Notre Dame de Paris.

La última gran casa a destacar és la Casa de l'Escuder (Maison du Grand Écuyer), amb una elegant façana que destaca per la qualitat del seu acabat en gres fi i per la fantasia decorativa de les escultures bombades.

Des del camí de ronda, s'ofereixen boniques vistes de la camp circumdant.

Torre de defensa

Com a curiositat

Molts dels noms donats a les cases són molt capritxosos, derivats del món de la caça (Gran Caçador, Gran Falconer...) i permetien amagar escultures més molestes d'interpretar: dracs, monstres, animals híbrids, personatges amb cames d'animals... i segons sembla relacionats amb el món de l'alquímia.

No et perdis: tota la ciutat alta val la pena, passejant-se pels seus carrerons.

Aparcament: dins de la ciutat no es pot aparcar, i al voltant de la ciutat alta hi ha diversos aparcaments, uns més aprop de dalt i altres al costat de la carretera.

Durada de la visita: entre passejar i visites als museus es podria estar perfectament un dia. Si no s'entra als museus, amb mig dia és suficient. En moltes guies i blogs recomanen quedar-se per la nit, per a veure els seus edificis il·luminats i posta de sol.

Pels voltants: Albi, Saint-Antonin-Noble Val, Najac, Bruniquel.

Més informació i bibliografia en: http://www.cordessurciel.fr/es/ | La Guia Verde: Midi Pyrénées (Michelin España Portugal) | Cordes-sur-ciel. Guía de visita (OMT - Cordes-sur-ciel)

Anar a: Deu dies pels Midi-Pyrénées