La Cerdanya: Bellver i Talló

Dalt d'un puig, anomenat en època medieval Bello Videre, que domina el Segre, la vila medieval de Bellver de Cerdanya (1.060m) conserva un nucli antic extens, molt pintoresc i el més ben conservat de la Cerdanya, i part de les muralles medievals.

La Plaça Major i al fons l'església parroquial

Abans de ser vila, Bellver era un castell que formava part d’una línia de fortificacions i torres de guaita que defensaven i controlaven el Camí Ral que, travessant el comtat medieval de Cerdanya, unia el també comtat de Conflent amb el d’Urgell. La fundació de la vila data de 1225 quan Nuno Sanç, comte de Rosselló i Cerdanya, atorgà la Carta de Població a Bellver i li permeté desenvolupar-se com a vila. 

L’estructura urbana del Barri Vell està condicionada pel turó sobre el qual s’assenta. De forma rectangular, s’allarga d’est a oest. Seguint els paràmetres clàssics, el castell estava situat a la part de ponent i l’església a la de llevant. Amb la construcció de les muralles, se’n configurà definitivament el nucli de població. Els murs segueixen el perímetre del turó originari, aprofitant al màxim l’espai exterior, alhora que utilitzen els pendents per reforçar les defenses. La part septentrional, d’alçada considerable i protegida pel Segre, no calgué dotar-la de grans panys de paret. A ponent el castell dominava tot l’espai. A la part de llevant, en canvi, s’hi van construir notables panys de muralla així com torres. La meridional, també alta, estava protegida per un fossat.

El poble de Bellver és lloc de pas d'un dels camins de Sant Jaume a Santiago de Compostela i està constituït per aquest nucli i dinou agregats més que conformen la subcomarca de la Batllia: Anes, Talltendre, Ordèn, Cortàs, Éller, Baltarga, Beders, Bou, Pedra, Cobarriu, Talló, Santa Eugènia, Pi, Riu de Santa Maria, Santa Magdalena, Nèfol, Olià, Nas i Sant Martí dels Castells. De tots aquests nuclis, els tretze primers tenen les seves esglésies, totes elles d'origen romànic, destacant Santa Maria de Talló, coneguda com la Catedral del Romànic.

Plaça Pau Clarís

Bellver no ha tingut una història planera com ho demostra la seva intervenció en diferents episodis bèl·lics com la intervenció durant la guerra civil catalana contra Joan II. Tampoc no es va lliurar dels estralls el bandolerisme, a la fi del segle XVI. Des de la Guerra dels Segadors fins a la del Francès, va sofrir ocupacions dels francesos i l'últim episodi es remunta a la Guerra Civil.

Restes de les muralles

Es recomanable deixar el cotxe a la part baixa del poble, doncs en el nucli antic és difícil de trobar aparcament. Nosaltres vam tenir sort i vam poder deixar el cotxe al bell mig de la Plaça Major. Tot i això, la ruta la començarem des d'avall i concretament des del Portal de la Cerdanya.

El Portal de la Cerdanya era l'entrada de llevant del recinte emmurallat del Barri Vell. Enfront hi ha la pujada de Joan Alay, i a la dreta una de les dues torres d'entrada, coneguda com la Torre de la Presó.

Seguint, pel peu de la torre i a la dreta, es veuen les muralles de la vila, les espitlleres de defensa i un altre torricó fins arribar al peu de l'ascensor o de les escales per on pujarem al Barri Vell. Les muralles daten de l'any 1267, l'any que el rei Jaume II de Mallorca ordenà la seva construcció.

Més tard, s'aixecà una nova línia de muralla sota la supervisió de l'enginyer i arquitecte militar francès Sebastian Le Preste, marquès de Vauban, durant l'ocupació francesa (1692-1698) que va ser enderrocada a la seva retirada.

Són nombroses les obres militars de Vauban, i una dotzena d'elles han estat considerades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. De les dotze, dues d'elles estan a la Catalunya Nord: a Vilafranca de Conflent i Montlluís.

Pugem per l'ascensor i ens trobem amb la la Plaça de Gustavo Adolfo Bécquer, un espai recuperat per les obres que es van dur a terme al Barri Vell. El nom es deu a l'estada de l'il·lustre poeta l'any 1860 a Bellver. Els carrerons del Barri Vell, la Plaça Major, la Torre de la Presó i Sant Martí dels Castells foren els indrets en que s'inspirà per escriure la llegenda de 'La Cruz del Diablo' en les seves recopilacions de llegendes i rimes.

Des d'aquí tenim una bona panoràmica de la Cerdanya cap a llevant. Dos forats oberts a la roca ens trobem; el primer és un refugi antiaeri que es obrir durant la Guerra Civil, i l'altre, més antic, era un dipòsit de munició que utilitzaren els francesos en la seva ocupació de 1692 a 1698.

Seguim cap a l'església i al costat mateix d'aquesta, hi ha el Jardí de plantes medicinals de Ca les Monges on es poden veure diferents espècies autòctones, especialment conegudes per les seves propietats medicinals. Al costat de les plantes es troben una sèrie de cartells on hi consta informació dels noms i les propietats més conegudes de cada una d’elles, així com el tipus d’ús que se’n fa.

Arribem a l'església parroquial de Sant Jaume, patró de Bellver. Segurament es va erigir en substitució de la capella del castell, dedicada a Sant Vicenç. D'estil gòtic, la seva construcció data de finals del segle XIII, aixecant-se l'esvelta torre del campanar els anys 1767 a 1769.

Seguim per la Plaça Major. Es tracta d'una plaça porxada amb cases de pedra, centre comercial i administratiu de Bellver. Té el nom oficial de Plaça Major 27 d'Abril en record dels fets ocorreguts en aquesta data del 1937 amb l'anarquista Antoni Martín -conegut com el Cojo de Málaga-. Cabdill d'un escamot de la CNT-FAI  que havien constituït una base llibertària a Puigcerdà van voler ocupar el poble, però l'intent fracassà.

Aquí hi tenia lloc el mercat setmanal i la fira un cop a l'any. En les portes de les cases totes tenen al costat una finestra: era l'aparador de la botiga que antany havien estat. En dues de les llindes d'aquestes cases es poden veure gravats una mà de morter i un morter, que identifiquen dues antigues farmàcies. Eren les eines que utilitzaven els apotecaris farmacèutics de l'època per triturar les hermes medicinals i fer els pegats.

Els dos edificis més destacats de la plaça són la Duana, edifici restaurat del segle XVI i on es pagaven els impostos sobre les mercaderies que es venien al mercat, i l'antiga Casa del Comú, avui ajuntament de la vila.

Seguint pel carrer al fons de la plaça, arribem a la plaça del Castell, per després a la dreta entrar al Mirador del Castell. Aquí es trobava el castell fundat l'any 1072 pel comte de Cerdanya Guillem Ramón. El 19 de juny de 1665 un llamp en va fer explotar el polvorí i la fortificació va quedar pràcticament derruïda.

Des d'aquí es pot observar tota la vall del Segre cap a ponent i els boscos de ribera que l'envolten. També podem gaudir del paisatge de la solana de Bellver, més aspra i seca que la baga i amb diversos boscos d'alzina carrasca i pins.

Baixant per les escales es pot veure un forat a l'esquerra on es veu la cisterna medieval, única resta del castell de Bellver.

Deixem el Barri Vell, i trobem al costat de la carretera que ens porta a Talló, un edifici modern que crida l'atenció. Es tracta de la Torre de Sant Josep, d'estil noucentista, que actualment acull un CAP. Amb una estructura en creu, del seu centre emergeix una torre-mirador tancada amb barana de balustres. El porxo que precedeix l’entrada es converteix en galeria coberta al primer pis i en balcó al pis superior. Remata el cos central de la façana principal una imatge de Sant Josep i l’any de construcció de l’edifici, 1924.

Arribem a Talló, a poc més d'un quilòmetre de Bellver. Situat en una cruïlla de camins, va tenir la seva importància en l'època medieval on hi havia una canònica agustiniana i fou el centre de l'ardiaconat de la Cerdanya, que posteriorment es traslladà a Bellver.

Talló destaca per la seva església de Santa Maria, l'exemple més monumental del romànic de la Cerdanya. És la primera església de la Cerdanya citada a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, en el segle X.

Es tracta d'un edifici de grans dimensions format per dos cossos: l'absis, del s. XI, decorat amb arcuacions llombardes a l'exterior, i la nau, dividida per arcs torals i contraforts semicirculars a l'exterior.

El frontispici té una gran entrada que conserva la ferramenta original, un ull de bou i una petita espadanya al capdamunt. En el segle XVII es construí la torre del campanar i el porxo.

Anar a: Uns dies per la Cerdanya

Bibliografia i més informació en: Ajuntament de Bellver | Pobles de Catalunya | Catalunya Medieval