L'Alta Cerdanya. Montlluís

En el centre de l'Alta Cerdanya, a la dreta del riu Tet i a 1586 metres, es troba la vila fortificada de Montlluís (Mont-Louis). El lloc, cruïlla entre el Conflent, el Capcir i la Cerdanya, va ser escollit per Vauban quan el rei Lluís XIV li encarregà de bastir una fortalesa que defensés la nova frontera fixada pel Tractat dels Pirineus. En honor al rei, se li va donar el seu nom al lloc.


(foto extreta de http://www.lacabanasse.fr/vue/mtLouis.aspx)


Al no haver una fortalesa preexistent, Vauban en va dissenyar una de modèlica responent a les exigències militars, amb un urbanisme pràctic, presentant un aspecte sobri, on les activitats civils s'integraven amb les defensives. El projecte original aprofitava la topografia natural del lloc amb poques obres de protecció sobre la zona est, protegida per un barranc natural del riu Tet i nombrosses defenses sobre el costat occidental, cap a la Cerdanya on l'accés era més fàcil. Es va concebre un esglaonament de quatre zones: la ciutadella, la ciutat alta, una ciutat baixa i un reducte, encara que aquest dos últims no es van construir finalment, pel cost de l'obra (foto: Porta de França).

Aquesta construcció va suposar la destrucció del castell d'Ovança, citat per primer cop el 965 en el testament del comte Sunifred de Cerdanya, del qual encara avui s'alcen les ruïnes de la torre de Castellàs.

Montlluís no va atraure als habitants de la manera com Vauban havia esperat. Aquest creixement lent sembla justificar la decisió de no construir la ciutat baixa que s'havia planejat inicialment. Durant la construcció de la ciutadella militar, cabanes de fusta es van implantar d'una manera incontrolada. El 1722, un foc destrueix aquestes cases, i el projecte d'urbanització de l'enginyer Joblot reprèn el que va proposar en el seu temps Vauban. Es crea un carrer principal per connectar la porta de l'entrada amb la ciutadella. Comerciants i hotelers es van assentar al llarg d'aquest carrer, i les tabernes i cabarets en carrers adjacents (foto: carrer principal).

Durant la Revolució Francesa, es va canviar el nom de la vila pel de Mont-de-la-Liberté i, després, pel de Montlliure. Encara avui, acull el Centre Nacional d'Entrament de Comandaments (CNEC), una acadèmia militar.

En la plaça que presideix el monument al general Dagobert de Fontenilles, hi ha l'església de Sant Lluís que va ser bastida durant la dècada del 1730 i és gairebé idèntica a la primera capella que estava dins de la ciutadella. L'edifici està marcat per l'estil dels enginyers militars amb línies geomètriques i que encaixen perfectament amb l'estil militar de la ciutat. Té una única nau sense transsepte, i disposa de vuit capelles laterals. L'alçada del campanar està limitada per a què no serveixi com a punt de referència per a l'enemic.


Degut al seu enclau assolellat, es va instal·lar el primer forn solar experimental de França, i concretament en el bastió de l'esquerra de l'entrada a la ciutat. Construït el 1952, concentra l'energia del sol i va ser el precursor del gran forn solar d'Odeillo que es troba a Font-Romeu.


Per visitar la fortalesa, s'ha de contractar la mateixa en l'Oficina de Turisme, i en hores ben concretes, al ser una instal·lació militar en actiu. Durant l'hivern, dissabtes i diumenges no es posible fer-ne la visita. La ciutadella, de planta quadrangular, es situa en el punt més alt del recinte. El pati es troba envoltat pels edificis de la caserna. Tots els edificis a la vora de la fortalesa i de la ciutat tenen els sostres inclinats amb pendent, per reduir els danys produïts pel foc d'artilleria enemic.


Montlluís també té una de les estacions on para el Tren Groc
Tot el recinte fortificat és Patrimoni de la Humanitat
Tornar a: Tres dies pel Vallespir i pel Conflent

Reaccions:

0 comentaris :

Publica un comentari a l'entrada