La seva història es remunta al 1151, quan el comte Ramon Berenguer IV donà a l'abadia de Fontfroide (prop de Narbona, i de la qual ja vam parlar en ruta dels castells càtars) unes terres de la comarca per fundar-hi un monestir cistercenc. La primera comunitat plenament constituïda, dirigida per l'abat Guerau, consta del 1153. La comunitat, protegida pels reis i les més importants cases nobles del país, tingué una vida molt pròspera durant els segles XII a XVIII, amb possessions territorials i dependències que s'extengueren per tota la Corona catalanoaragonesa.
A partir del segle XVIII, la comunitat caigué en una progressiva decadència que culminà amb l'exclaustració de 1835. En aquell moment habitaven el cenobi més de 70 monjos. L'abandonament forçat del monestir provocà un saqueig i una destrucció que es perllongarà fins al 1930, quan s'iniciaren les obres de restauració del conjunt mercès a l'activitat de mecenatge exercida a partir del Patronat de Poblet. El 1940 retornaren el monjos cistercencs i el 1945 es creà la Germandat de Poblet.
EL CONJUNT MONASTIC
El monestir està dividit en 3 recintes. Al primer recinte i accés al recinte enmurallat de Poblet, s'entra per la Porta de Prades. Aqui hi havia les dependències dels traballadors del monestir; fusters, mossos, ferrers... Encara es conserva la casa del monjo porter. Al final de la plaça, hi ha la capella de Sant Jordi, construïda per ordres d'Alfons V el Magnànim, en acció de gràcies per la victòria obtinguda en la conquesta de Nàpols, l'any 1442.
Al segon recinte, s'accedeix per la Porta Daurada, on es tenia la cerimònia de benvinguda dels reis que visitaven Poblet. Aqui trobem la botiga de records i el lloc on comprar les entrades per a la visita a l'interior del monestir.
Al voltant de la plaça es troben la capella de Santa Catalina, els Palaus modern i antic abacials, i la Hostatgeria.
** Més informació de Poblet en:
El monestir de Poblet (II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.