Zaragoza (II): el seu centre històric

Visitada l'Aljaferia, anem caminant cap al centre, passant per la Plaça del Portillo, que forma part de la Ruta dels Sitios. Els carrers d'aquesta zona van ser escenari de durs combats, especialment en el primer Sitio, en l'estiu del 1808. El seu nom, el Portillo, ve d'una petita porta que s'obria entre els murs de la ciutat. En la propera església de Nuestra Señora del Portillo estan les restes d'Agustina de Aragón, heroina de la Guerra de la Independència.

En direcció cap a la Plaça del Pilar, passem per davant del Palau dels Luna (segle XVI), construït per Pedro Martínez de Luna, noble aragonés que va ser virrei d'Aragó. La façana es imponent amb les seves torres, als laterals, una gran portada decorada i dos gegants que la franquejen.


En la Plaça de Sant Felip, articulada al voltant d'espais històrics i artístics, hi ha l'església de San Felipe y Santiago el Menor (1686), parròquia barroca construïda a iniciativa pels marquesos de Varverde, que vivien en el palau del costat.


La casa de Francisco Sanz de Cortés també es coneguda com el Palau dels Comtes d'Argillo i és la seu del Museu de Pablo Gargallo, amb obra diversa de l'artista aragonés. En la seva façana destaca el seu aleró volat, decorat intensament per motius vegetals. A l'entrada, dues figures eqüestres donen la benvinguda al visitant i conegudes com Salut Olímpic representant a l'atleta clàssic i al modern, encarregades el 1929 per l'Estadi Olímpic de Barcelona.




Al costat del Pilar i del Mercat Central, tenim les antigues muralles romanes de Cesaraugusta, construïdes entre els segles I i III. Van arribar a tindre una longitut de 3.000 metres, amb uns 120 torreons defensius. Tenien un gruix de més de 7 metres...



Arran de les muralles, el Torreó de la Suda, única resta del Palau de la Suda, l'edifici musulmà on inicialment vivia el governador de la ciutat. Amb la conquesta cristiana de Zaragoza, passà a ser palau dels reis d'Aragó, fins que usaren l'Aljaferia com a residència. Avui en dia, hi ha una Oficina de Turisme, en la seva planta baixa.


Davant mateix, l'església de San Juan de los Panetes (segle XVIII), que deu el seu nom a què antigament es repartien panets pels pobres. La seva inclinada torre, de forma octogonal, s'usà, durant el primer Sitio (algo hem comentat en l'entrada anterior) de la ciutat d'atalaia espia per un vigia francés que dirigia des de dalt les bateries franceses de la zona, fins que va ser descobert i afusellat. Els seus soterranis s'usaven com a polvorí.

Entrem ja en la Plaça del Pilar, on es troba la Basílica del Pilar i altres edificis i monuments importants. La plaça és de les més grans d'Europa i des del segle XVI s'han anat celebran diferents actes. En primer terme, hi ha la Font de la Hispanitat (1991) que representa el mapa de Llatinoamèrica; en la part superior esquerra una estría o canal és la Península del Yucatán i l'Amèrica Central. La cascada representa el nord de Sudamèrica i l'estanc és la resta del continent fins a la Terra de Foc.

La Basílica de Nostra Senyora del Pilar, a la vora del riu Ebre, és el temple barroc més gran d'Espanya i on passen anualment milers de peregrins. L'actual edifici està lligat a l'increment de la devoció pilarista, al llarg del segle XVII. Es va començar a construïr-se l'any 1681 i s'acabà l'any 1961 amb l'acabament de les últimes torres, i va substituir al temple gòtic, del 1515, que a la seva vegada va substituir al romànic destruït per un incendi el 1443. El temple s'articula en tres naus, d'igual alçada, cobertes amb bòvedes de canó, en les quals s'intercalen cúpules i bòvedes de plat, que descansen sobre pilars. L'exterior, és de maó caravista, d'acord amb la tradició aragonesa i l'interior revocat en estuc.

Està considerat el primer temple marià de la cristiandat, i conserva i es venera el pilar que segons la tradició va ficar la Verge Maria quan va vindre a Zaragoza a consolar i animar a l'apòstol Santiago. La Verge és una petita figura de fusta, d'uns 36cm d'alçada, coronada per una corona imperial.

Al costat de la basílica, l'edifici de l'Ajuntament (1965), que respon interior i exteriorment a la tipologia dels palaus reneixantistes que s'articulen al voltant d'un gran pati interior obert. Destaca la seva façana amb l'aleró aragonés i les escultures, al costat de la porta principal, de San Valero i l'Angel de la Ciutat, obra de Pablo Serrano.

La Llotja (segle XVI), és l'edifici adjacent que hi ha. Es tracta d'un edifici renaixentista que allotjava la llotja de mercaders, i que va ser encarregat pel Concejo de la ciutat a Juan de Sariñena. La seva façana d'estil italià estan adaptats al treball en maó, amb matissos del mudèjar aragonés. De planta rectangular, estructurant-se en tres pisos que no té correspondència amb el seu interior que ocupa un gran saló amb naus separades per columnes anillades i cobert per bòvedes estrellades, i que es fa servir avui en dia com a sala d'exposicions de l'Ajuntament.

Darrera la Llotja, caminem sobre el Pont de Pedra (segle XV), un dels molts que creuen el riu Ebre, i el més antic de la ciutat. Disposava de portes pel cobrament del pontatge i altres edificis annexos. El 1991, es ficaren en els seus extrems quatre lleons monumental de bronze, realitzats per Francisco Rallo.




Tornem cap a la plaça i davant de la Llotja, hi ha el Monument a Goya, obra de Frederic Marés, que rendeix homenatge al pintor aragonés més important de la comunitat. La figura del pintor, en un alt pedestal, presideix el conjunt, on també es poden veure dues majes.


Presidint la plaça de la Seo, al costat del Pilar, la Catedral de San Salvador. S'aixeca sobre el lloc on va haver l'antic forum romà, l'església visigoda i la mesquita Major musulmana. Iniciada el segle XII, ha sofert diferentes remodelacions i ampliacions durant els segles posteriors, provocant mescles d'estils. Destaca el seu mur de la Parroquieta, una de les obres majors del mudèjar. Realitzada per mestres aragonesos en col·laboració amb alarifs sevillans, que convertiren un simple mur de maó en un autèntic tapis policromat.




Darrera de la catedral, hi ha l'Arc i casa del Deán (segle XIII), que comunicava la catedral amb la nova casa del deán, cap del cabild, després del prelat. Destaca el mirador amb finestrals de traceria gòtic mudèjar.



Al costat de la catedral, també hi ha el Museo del Foro de Cesaraugusta, on com indica el nom es poden veure restes del forum de l'antigua ciutat romana. L'accés es realitza mitjançant un prisma de plaques d'onix iraní.


Caminant pels carrers, trobem el Teatre romà (segle I), perfectament visible des de fora les reixes, que està englobat dins del Museu del Teatro de Caesaraugusta. Començat a construir en la època de l'emperador romà Tiberi, segueix el model dels altres teatres construïts en el món mediterrani romà. A diferència d'altres teatres on la graderia es recolçava en la pendent d'una muntanya, aquest és de tipus aeri, el que originà l'existència de càmares cegues i galeries abovejades sobre les quals es descarregava el seu pes.



Apart de tot el centre històric, la capital aragonesa ens ofereix àmplies avingudes i places, així com el recinte de la Expo. Des del 14 de juny al 14 de septembre de l'any 2008, es celebrà l'Exposició Internacional de Zaragoza dedicada a l'Aigua i Desenvolupament sostenible. Avui en dia es pot passejar al voltant d'alguns dels pavellons que s'han mantingut, el Pont del Tercer Mileni, les telecabines...