Zaragoza (I): Història i el Palau de l'Aljaferia

(08 al 11/09/2009) En les properes entrades, visitarem la província de Zaragoza, tant la seva capital, com les comarques del voltant... La ruta que fèrem va ser:

Dia 1) Zaragoza
Dia 2) Calatayud, el Monestir de Piedra i Daroca
Dia 3) Borja, el Monestir de Veruela, Tarazona i Olite
Dia 4) La comarca de les Cinco Villas

ZARAGOZA

La ciutat disposa d'un ampli i ric patrimoni, fruit dels seus 2000 anys d'història en la qual ibers, romans, musulmans, jueus i cristians han deixat petjada del seu pas per la ciutat. El nom de la mateixa té els seus origens en la època romana, quan veterans de l'exèrcit van crear una colònia, nucli inicial de la ciutat, l'any 24 a.C., que l'anomenaren Caesaraugusta, en honor a l'emperador Cesar August, fins que va anar evolucionant a l'actual nom.

Amb la desmembració del Califat de Còrdoba, en el segle XI, apareixen els primers regnes de taifes, i entre ells el de Zaragoza, anomenat Medina Albaida Sarakosta,on Mundir I, de la dinastia Tuyibí, va ser el primer rei independent. Anys després, els Banu Qasi, procedents de Lleida, la convertiren en capital del seu regne de taifa, que controlaven la frontera nord de l'Islam en l'Occident, i arribant a estendre's fins a Tudela, Lleida, Dènia i Gandia.

L'any 1118, Alfons I el Batallador la conquerí i la convertí en la capital del regne aragonès. En el segle XVIII, al perdre Aragó els seus furs pels decrets de Nova Planta, la ciutat deixà de ser importants institucions del regne d'Aragó. Durante la guerra de la Independencia (1808-1814), Zaragoza va resistir al setge de les tropes franceses. A finals del segle XIX, es convertí en el centre d'una forta inmigració rural atreta pel procés d'industrialització de la ciutat. Avui en dia, la capital aragonesa acull a més d'un terç de la població de la regió.

(08/09) Deixem les maletes i el cotxe en l'Hotel Conquistador (el parking és molt barat... 3€+IVA per dia), que aconseguim mitjançant la web d'Atrapalo, a pocs metres de la Puerta del Carmen. Es tracta d'una senzilla porta de pedra, amb estructura d'arc de triomf romà, format per un arc central més elevat i dos laterals. Marcava el punt on començava la ciutat en el segle XVIII, i és el símbol més important dels anomenats Sitios de Zaragoza, dos setges que va sofrir la ciutat durant la Guerra de la Independència que enfrontaren als exèrcits napoleònics i les forces espanyoles lleals a la dinastia borbònica. Apropant-se a la porta es poden veure les marques de les bales de fussells, que daten d'aquella època.

Com a curiositat, el monument va ser la imatge de l'antigua moneda de cinc pessetes de l'any 1994, dedicada a la comunitat d'Aragó. A l'anvers, la ballarina de Gargallo.

Iniciarem la visita del centre històric de la ciutat en el Castell-Palau de l'Aljafería, actual seu de les Corts d'Aragó i que inicialment va ser construït com a palau dels reis de Taifes. Posteriorment passà a ser residència dels reis cristians (on destaquen les renovacions en l'època de Pere IV i dels Reis Catòlics), i va ser seu del Tribunal de la Inquisició i quarter militar.

Construït per Abú Ya'far Ahmad ibn Sulaymán al-Muqtadir Billah, també conegut com a Jafar (d'aqui deriva el nom del palau: lloc de Jafar). Exteriorment estava format per un recinte rectangular amurallat i reforçat amb setze torreons semicirculars, amb l'afegitó d'un torre de més grans proporcions coneguda com la Torre del Trovador. Interiorment, adapta la disposició dels castells omeies de Síria i Jordània. El palau taifal disposa d'un gran pati rectangular a cel obert, dos pòrtics laterals amb arqueries mixtilínies, i al fons, estàncies tripartites destinades a l'ús cerimonial i privat. Pel seu estil artístic, està considerat la baula entre l'art de la mesquita de Còrdoba i el nazari de l'Alhambra de Granada.




Entrem pel costat nord on es troben les estances més importants del palau islàmic amb el Saló Daurat i l'oratori. El terra era de marbre i les recorria un zòcal d'alabastre. Circundaba aquestes sales una banda de decoració epigràfica amb caràcters cúfics que reproduien sures coràniques.


El Saló Daurat, o dels Marbres, era la sala principal on el rei rebia als seus visitants. No ha quedat gairebé res de la seva decoració original, on tot el saló era una reproducció del firmament còsmic, amb símbols de poders que sobre l'univers exercia el rei de Zaragoza, apareixent així com a hereu dels califes. En el pòrtic d'entrada, es poden veure entre les filigranes la representació d'una au, el que és molt inaudit en l'art islàmic que prohibia les formes d'animals o persones.



En el racó oriental, hi ha un petit oratori de planta octogonal, on resava el rei, amb una portada que ofereix una decoració de guix amb motius vegetals i geomètrics que enmarquen un accés en forma de ferradura, d'inspiració cordobessa. En el seu interior, es pot apreciar, un fris amb text de l'Alcorà i restes pictòriques en la galeria superior d'arcs.




Totes aquestes sales s'obrien al Pati de Santa Isabel, amb uns curiosos recs i que rebé el seu nom, modernament, en record d'Isabel d'Aragó, filla de Pere III el Gran, que va neixer aqui i que va ser reina de Portugal i canonitzada en 1625.




Una vegada la ciutat passa a mans cristianes, l'Aljaferia passa a habilitar-se com a palau dels reis d'Aragó i església cristiana, i no va ser gaire canviada substanciament fins el segle XIV, amb l'actuació de Pere IV el Cerimoniós. Així, pujem a la primera planta, per accedir al Palau medieval, amb diverses sales. En la Sala de Pere IV es pot veure clar l'estil mudèjar aragonés i que impulsà el rei per tot el territori. Destaca els seus sostres mudèjars de fusta.

Des dels seus finestrals podem veure les reformes exteriors que a finals del segle XVI Felip II va ordenar al seu enginyer Tiburcio Spanocchi, constructor de la Ciutadella de Jaca, per tal d'adaptar-lo a les noves peces d'artilleria de l'e`poca, afegint baluarts pentagonals en els angles i un ampli fossar.



Un pasadís comunica amb la Torre del Trobador, la part més antigua del palau (segle IX o X), coneguda amb aquest nom pel drama romàntic d'Antonio García Gutiérrez (El trovador, de 1836), i convertit en llibret per a la òpera Il Trovatore, de Verdi. Usada com a torre de defensa i de l'homenatge, posteriorment va ser usada com a calabós de la Inquisició i pressó en els últims segles.



A continuació ve el Palau dels Reis Catòlics (1488-95), construït per ordre d'aquests en l'ala nord del recinte taifal, configurant una segona planta al damunt del palau existent. Primer, veiem la Sala de Santa Isabel que allotja un sostre pintat amb els emblemes reials i que destaca per les seves games cromàtiques utilitzades, i que ajuden a imaginar con havia de ser l'escalinata que veurem posteriorment, abans d'haver perdut la vivacitat dels seus colors.




Al costat, el Saló del Tron, concebut per a la celebració d'actes i cerimònies on destaca l'artesonat que decora el sostre, en fusta policromada decorada amb un gros pà d'or. El els seus casetons alternen florons de fullarasca i pinyes penjants amb els emblemes reials del nus tallat i les fletxes. Per sota, una galeria d'arcs conopials que podia servir com a tribuna d'invitats, i el terra imita, a mode de mirall, les formes del sostre, que reprodueix els quadrats amb els seus respectius octògons inscrits.





El proper lloc a visitar són les Sales dels passos perduts, on la gent esperava que els reis els rebessin.



La galeria era el pasador de les sales del palau, que dóna als jardins mitjançant banos soportats per columnes helicoidals. La porta que dóna al Saló del Tron mostra el conjunt heràldic de la Monarquia Hispànica, sostinguda per lleons, amb Castella i Lleó, Aragó i Sicília i una àmplia Granada, regne conquerit feia poc.



Finalment l'espectacular escalinata que dónava accés al palau reial, formada per un doble tram i il·luminats per finestrals ornamentats amb l'estil Reis Catòlics. El sostre, ricament adornat com les restants sales, estan decorades amb jous, símbol de Ferran el Catòlic i de fletxes, símbol d'Isabel la Catòlica.














Baixem al Pati de Santa Isabel, i al costat, podem veure el pati d'armes de l'antic quarter militar que hi havia durant els segles XVIII i XIX. Una espècie de rosa dels vents, al terra, indica les ciutats i anys on es celebraren les Corts Aragoneses.

Tornant, ens dirigim a les estances del sud, on es pot veure l'espectacular pòrtic amb una arqueria d'arcs mixtilínics de decoració geomètrica, amb major atreviment que en la part nord. Era l'avantsala a un gran saló amb la mateixa disposició tripartita de l'existent en la part nord.













A partir d'aqui, s'accedeix a la Sala dels Plens de les Corts d'Aragó, que reuneix als 67 diputats regionals (18 per Huesca, 14 per Teruel i 35 per Zaragoza). Des de l'any 2005, una reproducció d'una obra de l'artista Pablo Serrano presideix l'hemicicle, que representa un parlament obert, plural i transparent.





Finalment, i que hem vist al principi, a l'accedir al recinte del palau, hi ha l'església de Sant Martí (segle XIV), que va substituir a la capella romànica cistercenc del segle XII. La seva portada mudèjar en maó és del segle XV. Com en altres llocs del palau, abunden les quatre barres vermelles sobre l'or, senyera de la corona catalano-aragonessa.