Ayasofya. Santa Sofia (Estambul)

Antiga basílica cristiana i després mesquita, avui en dia Santa Sofia és un museu. Encara que sembla que el nom ve d'una santa, realment ve de Hagha Sofia, que en grec vol dir Sabiduria Divina. Després de la presa de Constantinopla no se li va canviar el nom; simplement es convertí en Ayasofya per adaptar-lo a la gramàtica turca.




Es la terçera església construïda en aquest mateix lloc. La primera va ser construïda per l'emperador Constantí el Gran en l'any 325 en forma de basílica coberta amb una teulada de fusta, que va acabar sent destruïda per un incendi l'any 404. Resconstruïda per l'emperador Teodosi II, l'any 415. Un altre foc va tornar a destrossar-la i ser saquejada l'any 532, durant la revolta de Nika. Quaranta dies més tard, Justinià I ordena la seva reconstrucció, que es perllongà fins el 537, als arquitectes Isidoros de Mileto i Anthemios de Tralles.


(Esquema de la mesquita extreta de la Guia Visual d'Estambul d'El Pais Aguilar))


Justinià va fer portar de les províncies sota el seu regnat una gran varietat de peces arquitectòniques que s'utilitzaran en la construcció. Així, van venir columnes d'antigues ciutats com Aspendos, Ephessus i altres, marbre blanc de Màrmara, marbre verd de la illa de Eubée, groc de l'Àfrica i rosa de Synnada. L'estructura disposa d'un total de 104 columnes, 40 a la part inferior i 64 en la galeria superior. Totes les parets de l'església de Santa Sofia, excepte les cobertes de marbre, van ser decorades amb mosaics, usant-se l'or, plata, vidre, terracota i pedres de colors.



Amb la conquesta de la ciutat per part de Mehmet II, la basílica es va convertir en mesquita, fortificant-se l'estructura, pel deteriorament de l'edifici degut als terratremols de la regió.




Posteriorment, en diferentes etapes, s'afegiren els minarets, que també van servir de recolçalment per a l'edifici, algun d'ells construïts per Sinan. Com es pot veure, el de la part sudoest està construït en maó vermell mentre que la resta es va fer en marbre blanc.



L'any 1934 Mustafa Kemal Atatürk decideix convertir l'antiga basílica i mesquita en un museu. Les catifes van ser retirades, i el guix blanc que cobria molt dels mosaics es varen retirar.




Després de passar per l'arc de seguretat, ens endinsarem a l'església per l'antiga entrada monumental. Excavacions realitzades l'any 1935 van trobar a 2m de profunditat de l'actual planta baixa, esglaons pertanyents a l'esmentada entrada, bases de columnes, relleus de xais simbolitzant als 12 apòstols i peces de frissos.





L'entrada a la sala central de l'església la ferem per la Porta de l'Emperador, de 7 metres d'eslora, feta de fusta de roure amb un marc de bronze. Per aquí, només podia traspassar-la l'emperador i el seu seguici.




Entrem en la gran sala central que està formada per tres naus i una galeria, amb la seva espectacular cúpula amb forma de mitja taronja, de 56,6m d'alçada i 31,87m de diàmetre, que està construïda amb maons portats de Rodes, rodejada per petits contraforts separats un dels altres per finestres. La planta és un rectangle de 77 x 71 m.




Als dos costats de l'entrada principal hi ha dos grans cubs de marbre de l'època helenística que van ser portats de Bergama (Pèrgam) durant el regnat del sultà Murat III (1574-95). Van ser tallats d'un únic bloc de marbre.




Tancada per unes reixes de bronze adornades amb flors i branques hi ha la Biblioteca del sultà Mahmud I, que data del 1739, i que està formada per una sala de lectures i un despatx on es guardava els llibres. Les parets de la sala de lectura estan decorades amb rajoles d'Iznik i frissos. L'any 1968, els llibres, més de 5000, que es guardaven es van trasl·ladar a la biblioteca de Süleymaniye.







Seguim caminant per la galeria inferior, i ens trobem amb els elements clàsics d'una mesquita, com el mimbar del segle XVI...









... el mihrab del segle XIX, que reemplaçà a un de més vell...







... el mahfili del muetzí, construït sota el regnat del sultà Murad III, una plataforma especial davant del minbar, on el muetzí s'agenolla i canta en resposta a les oracions de l'imant...





... la lògia del sultà (1849), construït per l'arquitecte italià G.T. Fossati, per les ordres del sultà Abdülmecid.






Com la major església de l'imperi, Santa Sofia era el lloc on els emperadors romans de l'Orient eren coronats, i concretament en l'omphalion, una àrea amb pedres de colors que creen un disseny entrelaçat circular.






En l'àbsis podem veure el primer gran mosaic de Santa Sofia, que data del segle IX. Es tracta de la Mare de Déu assegut en un tron amb coixins de joies, sostenint al nen Jesús. En l'arc de l'àbais, hi ha els retrats parcials dels arcàngels Gabriel i Miquel. Des de la galeria superior, el podrem tornar a veure'l i de ben aprop.






En les anomenades petxines de la cúpula es troben quatre querubins, una mena d'àngels amb ales, que es consideren els guardians de la glòria de Déu.





Aprop d'una de les portes d'entrada, a la part nord-oest de l'edifici, hi ha la columna dels desitjos, amb un forat al centre cobert per plaques de bronze. Una petita fila de gent hi fa cua per demanar un desig, ficant el dit en el forat, i havent de fer la volta completa amb la mà.




Pugem a la galeria superior, que es pot accedir per una rampa en la part nort de l'atri. Des d'aqui, tenim una vista increible de tota la sala central.




Seguim caminant cap a la dreta, i ens trobem una gran porta de marbre adornada amb motius vegetals, fruites i peixos. Es creu que un dels costats de la porta representa al paradís mentre que l'altre representa l'infern. Passada la porta, es reunien els funcionaris del patriarcat per a tractar els assumptes religiosos de l'imperi.




Darrera la porta i d'una paret, hi ha el mosaic de Deisis, amb Jesucrist entronitzat (Pantocrator) al centre entre la Verge Maria i Joan el Baptista. Encara que hi ha dubtes, es creu que el mosaic és del segle XII.





Des de les finestres d'aquesta galeria, podem veure la Mesquita Blava, i mirant avall, els mausoleus de Murad III, Selim II i Mehmed III.





Davant del mosaic de Deesis, hi ha la tomba del Dux de Venècia Enrico Dandolo, un dels líders de la quarta croada i que va morir a Constaninopla l'any 1205.




Visibles per tota la sala central, podem veure penjats a les parets vuit panells, del segle XIX, de cal·ligràfia de 7,5m de diàmetre que van ser escrits per Hattat Kazasker, i que són els més grans del món islàmic. Van ser inscrits els noms d'Alà, el profeta Mahoma, els quatre primers califes Abu Bakr, Omar, Uthman y Alí, i els dos nets de Mahoma: Hassan i Hussein.


Al final de la galeria trobem dos mosaics més. El primer es tracte del mosaic de Komnenos, del segle XII, on podem veure al centre la Mare de Déu de peu amb Jesucrist entronitzat als seus braços. A un dels costats, l'emperador Komnenos II, amb un escrit al voltant que diu Porphyrogennetos Komnenos emperador dels romans, i a l'altre l'emperadriu d'origen hungar Irene amb l'escrit Religiosa Augusta Irene. Al costat, el fill dels emperadors Alexios, que es va afegir posteriorment.

L'altre és el mosaic de Zoe, del segle XI, amb el Crist Pantocrator al mig, i amb l'emperador Constantí IX i l'emperadriu Zoe. Als costats de la cara de Crist, hi ha les inicials de Jesucrist IC i el monograma XC. Envoltant a l'emperador, està escrit Emperador regigiós dels romans i servent del Déu Jesus Konstantinos Monomakhos. Al voltant d'ella, Devotament religiosa Augusta Zoe.

Baixem un altre cop a la planta inferior, i després de dónar un tomb per l'atri interior, on hi ha diverses tombes i sepulcres, sortim per la del vestíbul del sud. Però abans de sortir, s'ha de girar-se i poder veure el mosaic de Sunu, del segle X. Al mig, hi ha la Mare de Déu en un tron sense respatller, amb el Nen Jesus a la falda. A la seva esquerra hi ha l'emperador Constantí el Gran que li presentà una maqueta de la nova ciutat de Constantinopla, envoltat de l'escrit Entre els Sants, el gran emperador Constantí. A la dreta de Maria, l'emperador Justinià li presenta la maqueta de Hagha Sophia, amb l'escrit Famós emperador Justinià. L'escena representa el paper protector de la Vege Maria cap a l'església i la ciutat.


Finalment sortim per la porta esplèndida, l'element més antic d'Ayasofya, que data del segle II a.C. La porta està decorada amb dissenys florals i geomètrics, que es va retirar d'un antic temple pagà de Tarsus, i que la va dur cap a aquí l'emperador Teòfil (829-842). Damunt de la porta, un mirall on queda reflexat el mosaic abans esmentat, per si algú se'l passa per alt.



Sortim a l'exterior, i a mà esquerra hi ha els mausoleus que havíem vist anteriorment des de la galeria superior. A mà dreta, la Font d'ablucions (1740) que es va fer sota el mandat del sultà Mahmud I. Amb vuit columnes de marbre, està coberta per una cúpula. En la part de dalt i interior del pòrtic de marbre hi ha gravada una cançó.




Al costat, l'escola primària (1740), construïda pel sultà Mahmud I, i que va tenir la funcionalitat d'ensenyança fins que el lloc es va convertir en museu.





I al costat de la sortida del museu, hi ha la Casa del Rellotge (1853), construïda en el regnat del sultà Abdulmecid amb la finalitat de determinar regularment les hores de les plegàries. De planta quadrada, està coberta amb una petita cúpula, amb finestres semirodones en les tres façanes de l'estructura.




Preu entrada: 20TL (16/08/2011) | Dilluns tancat

Tornar a Turquia
Tornar a Cinc dies per Estambul