Arquitectura en Turquia

Explorant les mesquites

Cinc cops al dia es poden sentir pels altaveus dels minarets de les mesquites de com es criden als fidels a la pregària. Encara que Turquia és un pais laic, gairebé tota la població es musulmana. Les mesquites es poden visitar, tenint en compte que s'ha d'evitar fer-ho en hores d'oració i que a l'entrar adins, s'ha d'anar amb els peus descalços (A les entrades, hi ha unes bosses de plàstic on ficar el calçat) i a les dones s'han de ficar un mocador al cap per tapar els cabells. Per les catifes sempre s'ha d'anar descalç, inclús a l'entrada. Adins, en funció dels vigilants, es pot treure el mocador.

Dins de les mesquites, no trobarem representacions d'éssers vius; per tant, no trobarem estàtues, quadres... Així, veurem formes geomètriques i caligrafia arab. Les dones i els homes resen de manera separada, tal com vam poder comprovar, situant-se elles darrera de gelosies.


En tota mesquita trobarem un:




Mihrab: un nínxol ornamentat que indica la direcció de la Meca, i la direcció on els creients resen.
(Foto: Gran Mesquita de Bursa)







Minbar: un púlpit elevat situat a la dreta del mihrab, que és utilitzat per l'imam per donar el sermó dels divendres.
(Foto: Mesquita d'Eyup)





Lògia: una mena de balcó provist de gelosies des del qual el soldrà resava de manera separada que els seus súbdits
(Foto: Santa Sofia)





Haram (sala d'oracions): on els creients fan les seves oracions de cara al mihrab, i zona on els visitants no podem passar.
(Foto: la Mesquita Blava)




Şadirvan (font de les ablucions): on els creients s'han de purificar abans de la oració. Es troben normalment en el pati central de la mesquita, encara que com a la Gran Mesquita de Bursa, es troba dins del recinte d'oració.
(Foto: Mesquita de Bayesid)





Minaret: una mena de torre des del qual els muecins cridaven als fidels a l'oració. Avui en dia, s'ha substituït pels altaveus.
(Foto: Mesquita d'Eyup)




El gran arquitecte de mesquites i altres edificis de l'imperi otomà va ser Mimar Sinan. Les seves mesquites es caracteritzen per un pati ampli, amb la seva font d'ablucions al centre i les fileres d'arcs amb voltes en els tres costats de la planta. El quart costat està ocupat per la mesquita, amb la seva porxada de dos pisos. El vestíbul principal de les oracions està cobert per una gran cúpula central que s'alça molt al capdamunt de la façana de dos pisos i rodejada de cúpules i semicúpules més petites.


Explorant els teatres romans

Els teatres romans s'assentaven sobre les faldes de petits turons, per aprofitar la inclinació i erigir els seients dels espectadors sobre la mateixa. Tots els teatres, tant els que podem veure a l'Asia Menor com a Europa, estan distribuits de la mateixa manera:

Cavea: són les grades on seien els espectadors, en forma de fileres concèntriques al voltant de l'escenari. Segons en quins llocs es pot distingir la cavea prima, on hi havia els senadors i les personalitats més importants de la ciutat, la media cavea, on hi havia les categories intermitges i la última, la summa cavea, destinada als plebs. La part superior, els pasadissos per on la gent es movia, s'anomena l'ambulacre.
(Foto: Teatre d'Aspendos)




Scenae frons: és la paret que dóna a l'escenari, decorat normalment amb columnes, estàtues, i tot tipus d'ornament
(Foto: Teatre d'Aspendos)






Orchestra: la part semicircular, situada entre la cavea i l'escenari
(Foto: Teatre de Myra)