Afrodisias (Turquia)

Després de dinar i sota un sol que apreta visitem el jaciment d'Afrodisias. No té el nom de Pèrgam o d'Efes, però val la pena apropar-s'hi i visitar-les. Aquest fet fa que la visita la poguis fer tranquilament sense l'allau de turistes.

La ciutat començà a adquirir importància cap al segle VII a.C. coincidint amb el culte d'Afrodita, deesa de l'amor, de la qual va prendre el nom. El seu decliu, en el segle IV d.C., inicià el decliu amb el Cristianisme. El temple d'Afrodita, de la qual conserven 14 columnes, es convertí en església i molts dels seus edificis van ser tirats a terra amb el pretext d'aprofitar les seves pedres per reforçar les muralles. A mitjans del segle XX, un terratremol va destruir el poblet de Geyre, construït sobre les serves ruines. El poble va ser reconstruït més a l'oest, i es va poder iniciar excavacions. El turc Kenan Erim va ser l'impulsor d'elles, i més endavant es pot veure el seu sepulcre, dins del propi jaciment, gràcies a una llei especial que va emetre el govern turc.

L'entrada es realitza per un cami, tot rodejat de sarcòfags, en la qual es pot admirar el treball dels escultors d'Afrodisias que van adquirir una fama important com podrem veure més endavant en les escultures que es mostren en el museu. El museu es troba a la dreta, i després de la visita pel jaciment, el guia ens deixarà una estona per visitar-lo.

Iniciem el trajecte per l'esquerra passant al costat del Sebasteion, una avinguda construïda en el segle I d.C. en honor dels emperadors romans (en grec, sebastos vol dir augusts). Als dos costats de la via hi havia sengles pòrtics de dos pisos plens de bustos de marbre, que es troben en el museu, que formava una veritable galeria de retrats.

Més enllà hi ha el tetrastoon, la plaça del teatre, un gran quadrilàter amb el sol de marbre i una elegant columnata. Al centre, uns fonaments circulars que semblen ser que corresponien a una font o a un petit temple. Al seu voltant es trobava el teatre, les termes i una basílica.

Accedim al teatre (segle I a.C.) per la part de dalt, que s'utilitzava per a representacions dramàtiques i assemblees públiques, amb una cabuda per a 7.000 espectadors. Va ser construït per encàrrec de Gaius Iulius Zoilus, un esclau que va alliberar Octavi August, i que va arribar a ser magistrat de la ciutat. Moltes de les estàtues que decoraven el teatre es van recuperar en un excel·lent estat de preservació com una figura d'Apol·lo, dues Muses, diverses Victòries, totes elles es poden veure en el museu.

A la primera meitat del segle I d.C., el centre de la ciutat es va ampliar afegint-se una segona plaça, l'Àgora sud, entre l'àgora original i el teatre, i per la construcció del Sebasteion, construïnt-se nous edificis com els Banys d'Adrià, un nou Bouleuterió i una entrada monumental al santuari d'Afrodita.

Després de veure l'àgora sud des d'una elevació, baixem i passem pels Banys d'Adrià construïdes en temps de l'esmentat emperador (117-138 d.C.). L'edifici, de 85 per 65 metres, segueix el model romà, amb una sèrie de sales amb volta, cada una d'elles amb una funció diferent (la sala freda, la sala calenta, el vestuari...)

Rodejant l'Agora nord, entrem en el bouleuterió, o odeó, on es reunia el consell de la ciutat i on tenia lloc també diferents tipus d'espectacles. Construït a finals del segle II d.C., la seva dimensió era el doble més alt del que veiem, amb un segon tram de grades i cobert.

Darrera de l'odeó, hi havia el Temple d'Afrodita, construït en temps d'August, en el segle I a.C. i convertida en basílica cristiana pels bizantins en el segle V d.C., afegint-ne un atri, un nàrtex i un absis. De les quaranta columnes que l'envoltaven només quen en peu catorze.

Seguim pel jaciment, passant pel costat per edificis diversos com l'Escola de Filosofia, fins arribar a l'estadi, un dels més ben conservats de l'època romana i el més gran de Turquia, amb 262 metres de longitut per 60 metres d'amplada, amb una pista que mideix 250 per 34 metres. Les seves 20 fileres de grades dibuixen una lleugera el·lipse de tal manera que tots els seus espectadors, uns 30.000, tenien una visibilitat perfecta. Més tard, crearen un recinte circular en l'hemicicle oriental per a celebrar combats de gladiadors.

De l'estadi, anem cap al museu, passant abans pel tetrapylum, una porta monumental amb quatre pilars amb quatre columnes cadascuna d'elles, construïda durant el regnat d'Adrià i que tancava l'antic témenos (espai sagrat) del temple d'Afrodita.

En un racó d'aquesta part ajardinada, hi ha la tomba de Kenan T. Erim (1929-90), arqueoleg turc que va excavar des del 1961 fins a la seva mort el jaciment d'Afrodisias.

Finalment, tenim temps lliure per entrar al museu pel qual passarem de forma ràpida per les sales que el conformen. Per les sales i el voltant, trobarem moltes estàtues de l'àrea de l'àgora, sarcòfags amb dissenys diversos i moltes altres peces.