Les costes de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia

Index de Turquia

Dia 7 (Dissabte, 20/08/2011)

Dia en el qual deixem Estambul i iniciem la segona etapa del viatge i el circuit que ens durà a coneixer bàsicament les regions de l'Egeu i del Mediterrani, acabant en la regió central on visitarem la Capadòcia. També és el dia en què ens aixecarem contínuament aviat, i el primer dia no és una excepció, i es fa per evitar el posible colapse circulatori de la ciutat quan la gent entra a treballar. Així, a les 6:15h ja estem dempeus, i fem el check-out i ens donen el picnic amb el qual esmorçarem més tard. L'autocar ens ve a recollir i passem per diferents hotels d'Estambul, començant a coneixer al guia i als companys i companyes que ens acompanyaran durant tot el circuit, on la gran majoria del grup som catalans.


El primer lloc que visitarem és la ciutat de Bursa, antiga capital de l'imperi otomà, ja en ple continent asiàtic, i havent de creuar la mar de Màrmara. Per això, passarem pel pont del Bòsfor per arribar a la riba asiàtica d'Estambul i d'aqui, dirigir-nos al Eskihisar, a uns 40 minuts de la metròpoli turca, on agafarem un ferry que ens portarà a Topçluogu.



La Mar de Màrmara, Marmara denizi en turc, és un mar interior que separa el Mar Negre del Mar Egeu, separant la vora europea de Turquia de l'asiàtic, per l'estret del Bòsfor i dels Dardanels. Té una superfície de 11.350 quilòmetres quadrats, i unes dimensions de 200km de llarg per 75 d'amplada. Hi ha dos grups d'ulles principals anomenades Illes Príncep i de Màrmara. L'últim grup es ric en marbre i d'aqui ve el nom d'aquesta mar.


Entre 45m i una hora arribem a l'altra riba, i seguim en autocar fins arribar a Bursa, on baixarem al costat de la gran mesquita de la ciutat. Després de passar pel ritual d'entrada, descalçar-nos abans d'entrar, les noies cobrir-se amb un mocador, el guia ens explica quatre coses de la mesquita. Després tenim 30 minuts per passejar pels voltants, on es troba el Basar de la Seda. Seguidament, tornem a pujar a l'autocar on visitem el Mausoleu Verd. Davant es troba la Mesquita Verda, que també entrava en el programa, però per reformes, no hi podem accedir. Anem a dinar en el primer restaurant del circuit, i concretament en un que hi ha al costat del Parc Botànic.


Després de dinar, tenim una llarga ruta, de 4 hores, passant pel costat de l'estret dels Dardanels, fins arribar al jaciment arqueològic de Troia, a tocar de la costa egea. Aquesta visita estava prevista per l'endemà, però per aprofitar millor el trajecte i no fer tants quilòmetres, el veiem per la tarda. Encara que sigui patrimoni mundial de la humanitat, el que hi ha són ruines, i sense cap edifici a destacar dempeus. Encara que ja ho havíem llegit pels foros, decepciona.



Una vegada hem visitat les ruines, l'autocar ens porta cap a l'hotel, l'Assos Eden Garden, que es troba a la vora del mar Egeu, i davant de la illa grega de Lesbos.

La costa de l'Egeu té més de 2.800km i va atraure als grecs des de l'època micènica (segle XIV a.C). Durant els propers dies veurem restes de les ciutats i cultures helenístiques i romanes que van instal·lar-se al llarg dels segles.

Dia 8 (Diumenge, 21/08/2011)

Ens aixequem a les 7h, i després d'esmorçar i ficar les maletes a l'autocar, fem camí cap a Bergama, on arribem després de dues hores, on hi ha les restes arqueològiques de Pèrgam. Primer de tot visitarem la part de l'Acròpolis que es troba al capdamunt d'un turó, a una mica més de 300 metres, i al qual accedirem per un funicular, des del qual podrem veure les restes de les muralles i d'un pantà, a mà dreta que recull les aigues d'un riu. Després de les explicacions oportunes i donar una volta ràpida pel recinte, tornem a baixar pel funicular i arribar-nos a l'Asklepion, que es troba a 3,5km del centre del poble. Es tracta d'un dels hospitals més famosos del mon antic, dedicat a Esculapi, déu de la salut.


Seguim camí, després de dinar, cap a la ciutat d'Esmirna, l'antiga Izmir, on farem una aturada d'uns 30 minuts per estirar les cames. Es tracta de la tercera ciutat més gran de Turquia i d'un dels llocs més occidentals de Turquia. Al ser diumenge, veus molta gent, joves sobretot, noies sense mocador al cap... prenent-se algo en les terrasses dels bars i restaurants del passeig marítim. Tot un contrast amb el que havíem vist fins ara i el que ens queda de veure. Esmirna s'ha anat ampliant cap als turons del voltant encerclant el golf d'Izmir. Des de l'antiguetat, aquest lloc va ser un important port comercial i un enclau estratègic pels diferents pobles i imperis que han passat per Turquia. De l'antiga ciutat poca cosa queda; Atatürk va reconquerir la ciutat, que estava a mans dels grecs pel armistici de la Primera Guerra Mundial, i va ser devastada per un incendi.


Acabarem el dia a la ciutat de Selçuk, però abans de deixar-nos a l'hotel, visitarem la Casa de la Verge Maria. D'aquesta manera, a l'endemà podrem anar directament a visitar les restes arqueològiques d'Ephesus a primera hora del matí i estalviar-nos les aglomeracions de turistes que hi sol haver. Des de la ciutat, es pot veure al capdamunt del turó de Ayosoluk (contracció del grec Hagio Theologo, que vol dir el Sant Teòleg, en referència a Sant Joan l'Evangelista), la ciutadella d'Ayosoluk on hi ha la tomba de Sant Joan que segons la tradició va morir al voltant de l'any 100 d.C. En el segle VI, l'emperador bizantí Justinià I va fer construir una basílica, de la qual encara queden restes, al voltant de la tomba. En els segles VII i VIII, amb l'amenaça arab, els habitants de la ciutat van construir la ciutadella al voltant del turó rodejant-la amb una robusta muralla.


La Meryemana, la Casa de la Verge Maria, és on creu que va viure els últims anys de la seva vida la Verge Maria, venint acompanyat de Sant Joan. En les escriptures no s'indica res, i van ser les visions de l'alemanya Anna Katharina Emmerick (1774-1824) qui va indicar el lloc. Des de 1951, el lloc és reconegut per les esglésies catòliques i ortodoxes, i han vingut aqui els papas Pau VI (1967), Joan Pau II (1979) i Benet XVI (2006). En la casa/capella es pot veure ofrenes que varen deixar els pontífexs.



Està prohibit fer fotos dins del santuari. A la sortida pots ficar un ciri, agafar aigua del manantial de la Casa, i un mur on deixar un paper amb desitjos o peticions, lligats. La tradició indica que al desfer-se el nus, es complirà el que s'ha demanat.




Arribem finalment a l'hotel Hitit, i abans de sopar ens donem un bany a la piscina.

Dia 9 (Dilluns, 22/08/2011)

Sortim de l'hotel a les 7:50h, per estar a les portes d'Efes a les 8:00h, hora en que obren les portes del jaciment arqueològic, un dels més visitats de Turquia, ja que apart de les visites de la gent que fa el programa turístic pel pais, també és un dels punts de parada dels grans creuers que naveguen sobre l'Egeu i que solen aturar-se a Esmirna. Estem al voltant de dues hores, passejant i coneguent l'antiga capital romana de l'Asia Menor, en la qual destaca la façana de la biblioteca de Cels.


La següent destinació és una visita a una fàbrica de pells, anomenada Kircilar. En el programa en tenim tres visites d'aquest tipus i aquesta és la primera d'elles. Primer de tot, entrem en una sala de desfilada, on et conviden a una copa de tè, vi o un refresc i pots presenciar una desfilada de diferentes xaquetes i abrics de pells per joves models que estan encara en època d'estudis. A la part final, tres persones del nostre grup són convidades a provar-se alguna peça i també desfilar per la pasarel·la. Seguidament et porten a un altre edifici on tota una munió de venedors estant esperant-nos per comprar algun dels productes que hem vist o que veiem exposats en les sales.


Tornem cap a l'autocar i ens espera dues hores més de camí on dinarem segons el guia en un dels millors restaurants del circuit, fet que no és així. Després de menjar, ens toca visitar les restes d'Afrodisias, volcada al culte de la deesa de l'amor Afrodita, on destaca les restes del temple d'Afrodita, del tetrapylon i de l'estadi, un dels més ben conservats de l'època romana. Després de l'explicació guiada, tenim una mica de temps per a fer una visita ràpida al museu que hi ha dins del jaciment on es guarden les peces més importants del lloc.


Tornem cap a l'autocar i una hora i mitja després arribem a la zona de Pamukkale-Hierapolis on ens allotjarem a l'hotel Pam Thermal Hotel on podrem gaudir de les seves piscines termals, amb diverses temperatures. Després de sopar, prenent algo al costat de la piscina, presenciem un espectacle de dansa del ventre, d'uns 30 minuts, i amb participació del públic, tant masculí com femení.




Dia 10 (Dimarts, 23/08/2011)

L'hora de sortida és a les 7h, i ens dirigim cap a Hierapolis-Pamukkale, on visitarem la necropolis més gran de l'Asia Menor, veurem molt parcialment la ciutat romana i acabarem a la zona termal de Pamukkale, castell de cotó en turc, amb les seves piscines naturals d'aigua sobre pedra calcària blanca. Tota aquesta zona estava envoltat d'hotels que aprofitaven les seves aigues naturals, però la degradadació de la zona, va fer que el govern obligués a prendre mesures i tirar-los al terra. Al costat d'aquestes piscines naturals, hi ha un complex anomenat les piscines de Cleopatra, d'on surten les aigues de la zona, on s'ha de pagar per banyar-se. Està tot ple de turistes, rusos en la seva majoria.


Quatre hores en autocar ens porta a Antalya, en plena regió del Mediterrani, i on dinarem en una terrassa d'un restaurant, al costat de la platja. La calor es sofocant, i el menjar no és dels millors; les begudes són cares, en relació amb altres llocs i el servei de cambrers tampoc està a l'alçada. Per la tarda, sota un sol de campionat visitarem la ciutat romana de Perge i encara tindrem temps per entrar en el Teatre d'Aspendos, un dels més ben conservats de l'imperi romà.


Després tornem a la ciutat d'Antalya on passarem dues nits. Ens allotjem al Ring Hotel. El guia ens havia indicat que no era dels millors hotels del circuit. Pensant-nos el pitjor, ens trobem encara que està bé, amb les habitacions àmplies i un sopar tipus bufet. Antalya està tot ple d'hotels i resorts de categoria, sent els seus clients majoritaris els rusos. Després de sopar, tirem carrer avall, un dels carrers més cèntrics de la ciutat amb botigues de tot tipus obertes per la nit, arribant a la zona del mar, on prendrem algo amb altra gent del grup.

Dia 11 (Dimecres, 24/08/2011)

Dia lliure per Antalya, però finalment vam agafar el dia abans l'excursió opcional que costa 60€. La majoria del grup l'agafa. Primer haviem d'anar a les ruines de Phaselis, però hi passem de llarg. El guia ens va convençer per no fer-ho i estar més temps de creuer per les bahies del voltant. Sortim a les 7:30h i després de tres hores d'autocar vorejant la costa mediterrània arribem a Demre, on veurem les restes de l'antiga ciutat de Myra, famosa per les seves tombes que es troben sobre els turons.


Dinem molt aviat, aprop de Demre, en un restaurant que és dels pitjors que ens hem trobat en el circuit. No hem tingut sort en cap dels dos dies que hem estat per Antalya. Seguidament, anem a fer el creuer per la bahia de Kekova. El vaixell està adaptat per veure el fons del mar. Passem per una ciutat subterrània, encara que no podem veure gaire, i només podem observar la part que està tocant a la vora. Després passem per davant del petit poble pescador de Kaleköy, amb la seva fortalesa bizantina i la seva necròpoli al capdamunt del turó. Parem en quatre cales diverses on ens banyem en cada una d'elles. L'aigua és calenta, excepte en la últim lloc que parem. Es tracta d'una cala més tancada, i l'aigua baixa directament de les muntanyes.

Tornem cap a Antalya, i després de sopar tornem a donar un tomb pels voltants a prendre una cerveseta.

Dia 12 (Dijous, 25/08/2011)



Sortim a les 7:00h, i abans de deixar Antalya, veiem les cascades de Düden. El riu Düden cau en forma de catarata des de dalt del penya-segat.







Deixem la costa mediterrània i ens endinsem cap a l'interior del pais on farem una parada puntual a Konya on visitarem el museu de Mevlana, fondador de la ordre dels dervitxes, una ordre religiosa que va ser abolida, a l'igual que moltes altres ordres, per Atatürk.








Dinem a les afores de Konya en el restaurant Horozluhan, una antiga posada medieval. Algun d'aquests llocs, coneguts com caravanserails, pernoctaven els comerciants que feien la Ruta de la Seda. Mengem bastant bé i és un dels restaurants més macos de l'itinerari.







Després de menjar, ens dirigim i ens endisem a la Capadòcia...


Index de Turquia

Entrades ampliades dels diferents llocs:

Bursa
Troia
Pèrgam: l'Acropolis
Pèrgam: l'Asklepion
Efes
Afrodisias
Hierapolis-Pamukkale
Perge i el Teatre d'Aspendos
Myra
La bahia de Kekova
El museu de Mevlana de Konya