Efes (Turquia)

Arribem al jaciment d'Efes, més conegut amb el nom grec d'Ephesos o el llatí d'Ephesus, a primera hora del matí, a les 8h, per a ser dels primers en entrar i gaudir més de la visita abans que entri més gent, doncs aquest jaciment és un dels més concurreguts de l'Anatòlia. L'esperança s'acaba aviat, doncs el guia ens té més de mitja hora explicant-nos la història de l'antiga ciutat grega-romana, i quan avançem, ja està bastant ple de gent. Hi ha dues entrades; nosaltres entrem per la part superior, per l'anomenada Porta de Magnesia.

L'origen de la ciutat es remunta al segle X-XI a.C. quan Androcle, fill de Codros, rei d'Atenes, buscava un lloc on assentar-se. Va consultar a l'oracle de Delfos i va respondre amb les paraules de "el peix i el porc senglar". Un dia arribaren a un lloc on estaven fregint peix quan un dels peixos va saltar de la paella, i les brases arribaren a uns matolls provocant un foc, i asustant a un porc senglar amagat darrera dels matolls. Androcle el va seguir i el va matar amb una fletxa. D'aquesta manera, es va fondar la ciutat en aquest lloc. També hi ha un altre origen que indica que Efes va ser fondada per les amazones; Apasa va ser una reina Amazona i el nom de la ciutat derivaria d'ella. En els relleus del Temple d'Adrià es pot veure els dos origens. Efes va ser un nucli comercial i finançer molt important de la regió, i molt desitjable pels seus veins. Cressos, rei de Lídia va conquerir la ciutat en el segle VI a.C. Després passà a mans dels perses fins que l'any 336 a.c. Alexandre Magne alliberà la ciutat. Finalment, després d'integrar-se en el regne de Pèrgam, en el segle II a.C. passà a mans de l'Imperi Romà, arribant a ser el major centre comercial de l'Asia Menor. Gairebé tot el que es pot veure actualment, pertany al període romà. L'any 53 d.C. va desembarcar l'apòstol Pau per a predicar la nova religió, i posteriorment van venir Joan l'evangelista i la Verge Maria.

Aqui estava una de les set meravelles del món de l'Antigüitat: el temple d'Artemisa. Construït en l'època de Cressos, gairebé no queda res. Va ser cremat l'any 356 a.C., la mateixa nit que va neixer Alexandre Magne, i es diu que la deesa no va poder estar els dos llocs alhora. Una vegada Alexandre Magne alliberà la ciutat, va proporcionar els materials necessaris per a la reconstrucció del temple i també va demanar que fiquessin el seu nom en ell. Els habitants de la ciutat no ho volien però tampoc volien donar-li una resposta negativa a Alexandre. Finalment trobaren la solució i van refusar la petició dient-li que "Un déu no pot construir un temple en nom d'un altre déu". Finalment, l'any 263 d.C., els godos destruiren definitivament el temple.





De lo primer que veurem són els Banys de l'Agora de l'Estat, Quatre sales de bany a la part nord van ser extretes en part de la roca mare. El caldarium (sala calenta) s'estén a l'oest i posseïa set nínxols equipades amb piscines de bany. A l'oest i al sud, columnes amb pisos de mosaic van ser adossades, les quals van servir com a sales d'esbarjo i sales de recepció. És de suposar que una palestra (superfície d'exercici), existeix en el terreny sense excavar al sud que hauria servit per a l'exercici físic, així com les activitats mentals.



L'Agora de l'Estat, entre dues de les montanyes de la ciutat, cobria una àrea de 160 per 58 metres. La zona estava envoltada de pòrtics en tres dels costats. Amb els edificis propers, constituia el centre polític de la ciutat.




El bouleuterió és el lloc on es reunia la boulé, el consell de la ciutat. Erigit al voltant de l'any 100 d.C., també tenia lloc representacions musicals i altres actes. L'original sostre semicircular de l'auditori s'adheria a la paret de l'escenari i tenia cabuda per 1400 persones.




Una antiga stoá, un espai arquitectònic cobert per un pòrtic i format per una successió de columnes, va ser transformada en una basílica administrativa, conservant-se només les seves columnes. Els capitells estaven decorats amb caps de braus.





Més enllà es poden veure dues columnes dòriques, restes del prytaneum (segle III a.C.), el lloc on guardaven el foc sagrat de la ciutat. Darrera hi havia una gran sala dedicada a Hestia, la deesa de la llar, representada amb la fisonomia d'Artemisa. En el centre hi habia un altar de pedra on hi havia la flama sagrada.



El camí que seguim es part de la Via Sacra. Festivals anuals anomenats Artemisia o Ephesia es duien a terme en honor d'Artemisa. En les festes, que duraven diversos dies, es celebraven competicions esportives i musicals, encara que l'acte principal era la processó acompanyada per sacrificis. La processo anava del temple d'Artemisa cap a la Porta de Magnesia, i passava per l'Agora de l'Estat, per la Via dels Curets cap al Gran Teatre. D'aquí seguia el carrer del Teatre, deixant la ciutat pel carrer de les Columnes entre l'Estadi i el Gimnàs de Vedius, abans de retornar al temple d'Artemisa.



Abans d'arribar a la Plaça de Domicià, un mil·liari (*) on es pot veure el déu Hermes amb un xai, fent cantonada amb el símbol d'Esculapi.
(*) Mil·liari: petita columna romans que estava en les vies de comunicació més importants per assenyalar la distància en milles existent entre el lloc concret i la ciutat de Roma (o qualsevol ciutat important de l'Imperi).






El Temple de Domicià estava dedicat al culte imperial de l'emperador Domicià (81-96 d.C.), de la dinastia Flàvia. Després de la seva mort i el mal record del seu regnat, van ser dedicats a la família Flàvia.







Del monument honorífic de Pollio (mitjans del segle I d.C.) queda poca cosa. Va ser construït per a conmemorar a l'arquitecte de l'aqüeducte que duia aigua a la ciutat i de la Basílica i l'Agora de l'Estat. Anys després es construí la font de Domicià.




El monument de Memmius no es pas una reconstrucció del que era, sino una mena de collage cúbic modern. Es va erigir pels ciutadans romans en honor a Gaius Memmius, net del dictador romà Sila. Aquest monument també servia per recordar als habitants de la ciutat, la reconquesta de la ciutat, efectuada per Sila, després que els seus habitants matessin a més de 80.000 romands, per alliberar-se del jou dels romans.





També podem veure una niké, una Victòria alada, en baix relleu procedent de la porta d'Hèrcules que veurem més endavant.




La Via dels Curets és un dels tres principals carrers d'Efes i va des de la Porta d'Hèrcules fins a la Biblioteca de Cels. Els curets eren els sacerdots que s'encarregaven del foc sagrat de la ciutat, i els seus noms estaven escrits en el prytaneum. Hi havia fonts, monuments, estàtues i botigues als costats del carrer.




De la porta d'Hèrcules només queda, apart de la niké que ja hem comentat, dues columnes. En elles, es pot veure Hèrcules amb les pells del lleó de Nemea, un dels dotze treballs mitològics que va realitzar.





La font de Trajà va ser construïda en honor de l'emperador Trajà. La seva estàtua estava en en nínxol central de al façana que dóna a una piscina de 20 per 10 metres, envoltat per columnes i estàtues de Dionisi, Satir, Afrodita i la família de l'emperador.





En la vessant esquerra, es poden veure un conjunt de cases, concretament és un grup de sis habitatges en tres terrasses. En aquest barri residencial vivien els ciutadans més rics d'Efes. Algunes de les villes encara conserven els terres de marbre i mosaic.



Al davant, es troben uns banys romans. Aprofito una estona per entrar-hi, mentre el guia segueix explicant coses al grup. Des d'una mena de balcó, podem tenir una magnífica vista de la Biblioteca de Cels. El guia es passa els banys i seguim tirant cap avall. Aquests banys van ser construïts en el segle I d.C. Eskolastika, una dama rica del segle IV, els va restaurar i una estàtua d'ella, sense cap, es pot trobar. Els banys tenien dues entrades, sent la principal la de la Via dels Curets. La primera sala era l'apodyterium (el vestuari); després hi ha el frigidarium (la càmara freda) amb la seva piscina, i després ve el tepidarium (la sala templada) per relaxar-se, i finalment el cadarium (la sala calenta) amb el seu sistema de calefacció desenvolupat.

Un dels edificis més ben conservats és el Temple d'Adrià (segle II d.C.). La seva façana té quatre columnes cortínties. Davant, uns pedestals on estaven les estàtues dels emperadors Dioclecià, Maximà, Constanci I i Galeri. A l'interior del temple, per sobre de la porta, es pot veure a Medusa al costat d'adorns de fulles d'acant. A banda i banda hi ha frisos que rememoren la història de la fondació d'Efes: Androcle disparant a un porc senglar, Dionisi en una processó cerimonial i les amazones (els originals es mostren en el museu d'Efes).







Al costat dels banys, es troben les latrines. Els seus seients es van organitzar al voltant dels tres costats del pati. L'aigua fresca fluïa en en canal enfron dels seients per a la neteja.





Entre l'encreuament de la Via dels Curets i la Via de Marbre, hi ha la Porta d'Adrià, que estava formada per tres pisos.





A la cantonada del carrer, i davant de la Biblioteca, hi ha un el que sembla ser que era un bordell. En les excavacions, es va trobar una estàtua de Príap, déu de la fertilitat, amb un fal·lus de grans dimensions (que es pot veure el museu d'Efes, com gairebé totes les peces de valor i estàtues).




I finalment, la Biblioteca de Cels (segle II d.C.), la més important de l'antigüitat després de la d'Alexandria i la de Pèrgam. El fill de Cels (el senador Iulius Celsus Polemaenus) la va construïr com a homenatge al seu pare, aixecant-la sobre la seva tomba. La façana de l'edifici compta amb dos pisos, amb columnes corínties a la planta baixa i tres entrades a l'edifici. Hi ha tres obertures per a finestrals al pis superior. Les columnes dels costats de la façana són més curts que els del centre, per tal de crear una il·lusió que la construcció és més gran del que realment és.



La biblioteca va ser restaurada amb l'ajuda de l'Institut Austríac d'Arqueologia. Les estàtues en els nínxols de les columnes són còpies (els originals estan a Viena) i simbolitzen a la saviesa (Sophia), al coneixement (Episteme), la intel·ligència (Ennoia) i al valor (Arete), virtuts de Cels.










Per entrar a l'Agora comercial, s'ha de passar per les Portes de Mazeus i Mithridates. Porten el nom de dos esclaus de l'emperador August als quals els li va donar la llibertat.




La Via de Marbre rep el nom al seu magnífic paviment de marbre, i arriba fins al teatre i a la Via Arcadiana, per on s'arribava al port. Als dos costats, hi havia pòrtics on els transeuents podien aixoplugar-se en cas de mal temps.




En l'Àgora inferior es trobava el mercat de la ciutat, aprop del port, i les ales sud i est són les més ben conservades, amb una planta superior a la qual s'accedia per la Via de Marbre.



Entrem en el Gran Teatre, construït durant l'època hel·lenística per Lisimac i ampliat posteriorment pels romans, fins a arribar a ser un dels més grans del món antic, amb cabuda per 24.000 espectadors, més del doble del que haviem vist el dia abans a Pèrgam. Es creu que el mur de l'escena tenia 18 metres, i la seva última grada, amb seixanta-sis files de seients, es troba a 38 metres.






Sortint del teatre, a mà dreta, hi ha part de la Via Sacra, de la qual ja hem parlat anteriorment. A l'igual que molts altres carrers de la ciutat, tenien soportals que allotjaven nombrosses comerços. Per aquí s'arribava al Temple d'Artemisa després de passar per l'estadi, del qual no en queda gairebé res.




El carrer de davant del teatre és la Via Arcadiana, de més de 500 metres de llargària i que connectava amb el port. L'emperador Arcadi (395-408) s'encarregà d'embellir el carrer i de dotar-la d'il·luminació. El port d'Efes va contribuir significativament a la prosperitat de la ciutat. Per les variacions del terreny, avui en dia el mar es troba a uns quilòmetres.




Al noroest del teatre, hi ha les restes del Gimnàs del Teatre, un complexe amb unes dimensions de més de 12.000 metres quadrats, i del qual només es pot veure la part inferior i les grades que donaven a la palestra. Finalment, per un camí de pins arribem a l'aparcament de l'entrada inferior, on ens espera l'autocar, per seguir ruta...




Entrada: inclós en el paquet turístic


Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia