Deixem la regió mediterrània, i ens endinsem cap al centre de l'Anatòlia, per fer una aturada a Konya, una de les ciutats més conservadores del pais, on visitarem el Mevlana Müsezi (museu de Mevlana), que abans era una mesquita i tekke (convent) dels dervixos giradors, per disposició d'un decret l'abril del 1926. Anteriorment, Atatürk, el septembre de 1925, va decretar la dissolució de totes les confraries sufís.
Qui era Mevlana? Era el tractament que es donava a Rumi, un poeta persa, que va viure durant molts anys i va morir a Konya, que va introduir el misticisme en l'àmbit de la músiva i la poesia. Les seves restes es troben en aquesta antiga mesquita, i malgrat ser un museu, segueix sent un important lloc de peregrinació i podem veure com la gran majoria de gent prega davant les tombes i objectes sagrats que hi ha en el recinte. 
Els mevlevi, o dervixos giradors van ser fondats per deixebles de Rumi, en el segle XIII. Tenen una cerimònia de dança i meditació, de la qual segurament has vist imatges en algun documental, anomenada Sema. Es tracta d'un ritual masculí acompanyat per música de flauta i tambors, en el qual els ballarins giren sobre si mateixos amb els braços estesos.
El complexe destaca per la seva cúpula formada per rajoles de color turquesa que encara resalta més amb el sol. Per entrar a l'interior, a la zona sagrada, ens hem de descalçar-nos i les dones ficar-se el mocador al cap. Està prohibit fer fotos adins, encara que veiem alguns autòctons fer-ne alguna.
La tomba de Mevlâna està a sota mateix de la gran cúpula verda, franquejada per altres tombes com la del seu fill i deixebles seus. Totes elles estan cobertes per brodats d'or que li donen un aire de majestuositat al lloc. Les altres sales van construïr-se més tard i eren on es celebraven les cerimònies els dervixos. En una de les sales podrem trobar peces de roba, instruments musicals sufis i manuscrits. En la següent alcorans, catifes i un petit cofre de fusta que guarda pèls de la barba de Mahoma. Tant aquestes sales com la mesquita va construïr-se en època de Solimà el Magnífic.
Davant del mausoleu, en el pati, hi ha una font d'ablucions i al costat uns petits edificis amb cúpules i xemeneies que donava cabuda a les cel·les dels membres de la secta i les cuines, i on es pot veure actualment per les finestres de les habitacions representacions etnogràfiques d'escenes de dervixos.
Després d'una mica de temps lliure, anem cap a dinar a un restaurant situat en un antic caravensarail, per anar després cap a la Capadòcia...
Entrada inclosa dins del paquet turístic
Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.