Perge
Després de dinar a Antalya, anem a veure les restes de la ciutat de Perge, a uns 18km, sota un sol de campionat i molta calor. Com la majoria dels jaciments que hem estat veient, inicialment va ser una colònia grega fondada als voltants del segle VII a.C., i ocupada posteriorment pels lidis i perses, fins que Alexandre Magne, l'any 333 a.C., va reconquerir la ciutat pels grecs. A la seva mort, la regió passà a un dels seus generals, i finalment, l'any 133 passà a mans dels romans, època a la qual pertany la majoria de les restes que veurem. Durant aquest temps, va ser la capital de la província de Pamphylia, i ocupava més o menys el que avui en dia ocupa la província d'Antalya.
Hi ha quatre portes que s'obren en quatre direccions sobre els antics murs de la ciutat. Al sud, hi ha dues portes que es van fer durant els períodes hel·lenístic i romà, amb un pati entre elles dues.
Accedim a les termes, que es consideren com un dels banys romans més ben conservats de tota Turquia. Podem passejar per les diferentes sales que formaven part d'uns banys, com la sala freda, la sala calenta... També podem veure part dels mecanismes que feien funcionar l'edifici així com restes de l'adoquinat de marbre blanc i negre que recobria el sòl.
L'Àgora, la plaça del mercat, tenia unes mesures d'un quadrat perfecte de 75x75 metres. La columnata que l'envoltava encara es pot veure parcialment, i incluia una àrea central de pòrtics i botigues.
La Porta Helenística, en plena reconstrucció de les seves torres circulars, on en els seus nínxols es trobaven estàtues de déus i fondadors de la ciutat.
Acabada l'explicació del guia, aquest ens deixa una mica de temps per la ciutat, i aprofitem per anar a veure l'Estadi, del segle II d.C. Per això, hem de tornar al parking i creuar-lo per veure'l. No està tant ben conservat com el d'Afrodidias, però val la pena donar-li una ullada. Tenia 234m de llarg per 34m d'amplada, amb una capacitat per a unes 15.000 espectadors.
Construït sobre un terreny plà, les seves grades es recolçen en unes galèries amb volta de canó que s'obren a l'exterior. Aquestes galeries, totalment en ruines, estaven dedicades al servei de l'estadi o es llogaven a botiguers.
Des de dins de l'estadi podem veure el Teatre, que s'assenta sobre un vessant de la muntanya., d'estil grec-romà, i amb una cabuda per 14.000 espectadors.
Entrada: inclós en el paquet turístic
El teatre d'Aspendos
A poca distància de Perge i Antalya, hi ha les restes d'Aspendos. Aquí només visitarem el seu gran teatre, del segle II d.C.; el més ben conservat de l'Àsia Menor i l'edifici romà més magnífic de la província de Pamphylia. Va ser construït per l'arquitecte Zeno, fill de Teodor, amb una capacitat per a unes quinze mil persones.
L'escena de dos pisos és la part més representativa del teatre, i estava coberta per marbres i luxosament decorat amb quaranta columnes, i nínxols amb estàtues a la part posterior. Aquí es pot veure una de les grans diferències amb els teatres grecs. Aquests buscaven les vistes del paisatge confrontant, mentre que els espectadors romans oferien com a únic firmament el mur d'escena.
Durant el segle XIII, l'edifici d'escena va ser reparat i usat com a caravanserail amb petits afegitons.
Al capdamunt de la graderia es troba l'ambulacre, un pasadís de circulació que envoltava l'hemicicle amb una magnífica filera d'arqueries sostingudes per columnes, i d'on podrem veure tot l'esplendor de l'edifici.
Entrada: inclós en el paquet turístic
Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.