La ciutat antiga de Myra es troba a 2km de Demre. Aquesta petita ciutat, a gairebé tres hores d'Antalya, destaca per tenir aquestes restes, amb les seves tombes, així com l'església de Sant Nicolau, d'estil bizantí, que conté el sarcòfag on va ser enterrat el sant, les restes del qual estan a Bari (Itàlia). Adorat en l'Orient i en Rússia, l'església és un centre de peregrinatge, i miracles i llegendes atribuits al sant van desembocar en l'aparició del mite de Santa Claus.
Myra es va construir al peu d'un turó abrupte, al davant de la plana d'Andriake. Només entrar-hi, podem veure al fons l'espectacle de tombes esculpides en el penya-segat i el teatre, als seus peus. Tota la zona està en plena excavació i no podem apropar-nos al peu del turó. Després d'una explicació del guia, tenim temps lliure per accedir al teatre.
Diversos indicis daten la ciutat en el segle V a.C., i va aconseguir el seu ple apogeu durant els períodes hel·lenístic i romà, quan era una de les principals ciutats de la confederació lícia. En el segle IV es va convertir en un centre important del cristianisme amb Sant Nicolau, bisbe de Myra, i a l'emperador Teodosi. El decliu va venir amb les posteriors invasions àrabs.
Myra allotjava vàries construccions importants del poble lici, però que van desapareixer com el temple destinat a la deesa Artemisa, protectora de la ciutat, i que Sant Nicolau va fer enderrocar.
Quan a les tombes, la majoria de les mateixes estan datades del segle IV a.C., i existeix dos monumentals complexos excavats en dos emplaçaments diferents. Un està sobre l'amfiteatre romà, i se'l coneix com la necròpoli marítima. Les tombes estan perforades en les parets del penya-segat, amb façanes escolpides de cases o temples. Encara que no ho podem veure, en alguns dels sota-relleus es pot veure un banquet funerari o un combat de gladiadors. A menys d'un quilòmetre, en un turó proper, hi ha la necròpoli fluvial, per estar situat aprop del riu Myros Andryakos.
Parcialment excavat en la muntanya, es va construir el teatre, construït en l'època hel·lenística i reconstruït pels romans, després d'un terratremol que el va enderrocar l'any 141. La seva cavea conserva les seves 38 graderies que donava cabuda a uns 8000 espectadors. En la part de l'escena, es conserva part de la façana, i pel terra podem veure diferents elements decoratius com fragments de frissos o de columnes.
D'aquesta excursió trobem a faltar veure l'acròpoli de la ciutat, així com arribar-nos a l'església de Sant Nicolau.
Entrada inclosa dins de l'excursió
Tornar a Turquia
Tornar a Les regions de l'Egeu i del Mediterrani de Turquia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.